Mestres Pies Venerini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ordeMestres Pies Venerini
Rosa venerini.jpg
TipusCongregació religiosa femenina; fins al 1923: societat de vida apostòlica
Nom oficialInstitut Mestres Pies Venerini
Nom oficial llatíInstitutum Magistrarum Piarum Venerini
SiglesM.P.V.
HàbitHàbit i vel negres
LemaEducare per salvare (Educar per salvar)
ObjectiuEnsenyament a les classes menys afavorides
Fundació1692, Montefiascone (Laci) per santa Rosa Venerini
PatronsJesucrist com a mestre
Branques i reformesEscissió: Mestres Pies Filippini (1707)
Fundacions destacadesÍndia, Brasil
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha
Lloc webhttp://www.maestrepievenerini.com

Les Mestres Pies Venerini són un institut religiós femení de dret pontifici: entre 1692 i 1923 foren una societat de vida apostòlica; en 1923 es transformaren en congregació religiosa. Les seves germanes posposen al nom le sigles M.P.V.

Història[modifica]

La congregació neix per una iniciativa del cardenal Marcantonio Barbarigo, bisbe de Montefiascone, per educar les noies del poble sense recursos; en 1692 confià a Rosa Venerini (1656-1728) l'encàrrec d'obrir escoles gratuïtes per a nenes a la diòcesi de Montefiascone. Venerini ja havia obert algunes escoles des de 1685, també per a nenes i gratuïtes, per la qual cosa garantia l'èxit de l'empresa.

Les escoles de Venerini tingueren un gran nombre d'alumnes i altres bisbes s'hi interessaren; Barbarigo, però, no volia que la congregació sortís de l'àmbit de la diòcesi i en 1707 una de les germanes, Lucia Filippini (1672-1732) obrí una escola a Roma i donà origen a una branca independent de l'institut de Venerini, les Mestres Pies Filippini.

Es constituïren com a societat de vida apostòlica sense vots, fins que el 20 de juliol de 1923 fou reconeguda com a congregació religiosa de dret diocesà; el 13 de juny de 1926 en foren aprovades les noves constitucions.

Activitat i difusió[modifica]

Les Mestres Pies Filippini es dediquen a la instrucció i l'educació cristiana de joves. A més d'Itàlia, són presents a: Albània, Benín, Brasil, Camerun, Índia, Nigèria, Romania, Estats Units, Veneçuela i Xile. En començar 2006 eren 418 religioses en 74 cases.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]