Miassita
 Miassita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Rh17S15 |
| Epònim | Miass Placer Zone (en)  |
| Localitat tipus | riu Miass, óblast de Txeliàbinsk, Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-029 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Mia |
| Referències | [1] |
La miassita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del riu Miass (Rússia), la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La miassita és un sulfur de rodi, de fórmula química Rh17S15. Va ser aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la miassita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: UM2004-45-Se:AgHgPd, pal·ladseïta, UM2000-47-S:CuFePdPt, oosterboschita, chrisstanleyita, jagueïta, keithconnita, vasilita, tel·luropal·ladinita, luberoïta, oulankaïta, telargpalita, temagamita, sopcheïta, laflammeïta i tischendorfita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1981 al riu Miass, a l'óblast de Txeliàbinsk (Urals, Rússia). També n'ha estat descrita als següents indrets: al riu Salmon (Alaska, Estats Units), a la granja Maandagshoek (Limpopo, Sud-àfrica), a Freetown (Sierra Leone), a la mina de crom de Tiébaghi (Nova Caledònia) i dues localitats canadenques: Burwash (Yukon) i Thetford (Quebec).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miassita |