Miguel Echegaray y Eizaguirre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiguel Echegaray y Eizaguirre
Miguel Echegaray, de Franzen.jpg
Miguel Echegaray, fotografiat per Christian Franzen (c. 1907).
Biografia
Naixement 28 de setembre de 1848
Quintanar de la Orden
Mort 20 de gener de 1927(1927-01-20) (als 78 anys)
Madrid
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
28 de novembre de 1872 – 22 de març de 1873
Districte Quintanar de la Orden
Activitat
Ocupació Dramaturg
Partit polític Partit Radical
Gènere artístic Dramatúrgia
Família
Germans Eduardo Echegaray y Eizaguirre i José Echegaray y Eizaguirre

Musicbrainz: 8ba34fae-4fbc-46f9-955d-8fda9a6c710c
Modifica les dades a Wikidata

Miguel Echegaray y Eizaguirre (Quintanar de la Orden, província de Toledo, 28 de setembre de 1848 - Madrid, 20 de gener de 1927), comediògraf espanyol, germà del també autor dramàtic José Echegaray y Eizaguirre. Juntament amb Vital Aza i Miguel Ramos Carrión, va dominar el género chico a la fi del segle XIX.

Biografia[modifica]

Era de família aragonesa i mare basca, i va néixer ocasionalment en Quintanar de la Orden, província de Toledo, quan els seus pares viatjaven de Madrid a Múrcia. La seva primera obra estrenada, al Teatro del Circo de Madrid, quan comptava setze anys, va ser Cara y Cruz (1864). No obstant això va interrompre la seva carrera dramàtica per llicenciar-se en Filosofia i Lletres i Dret, i va exercir com advocat uns breus anys i com a cap d'administració civil en diferents ministeris. Des de 1864 va ser secretari del seu germà quan a aquest el van nomenar ministre de Foment i després d'Hisenda; també va ser diputat radical en 1873; després de la Restauració, va tornar a escriure teatre, sobretot comèdies, género chico i sarsuelas, per als teatres Lara i de la Comedia, fins a aconseguir un total de 110 peces, 21 d'elles sarsuelas. Va obtenir una butaca de la Reial Acadèmia de la Llengua el 18 de desembre de 1913.

Miguel Echegaray era un dramaturg molt culte i dominava diverses llengües, entre elles l'hebreu. La seva versificació és intel·ligent, els seus temes imaginatius, posseïa un fons de crítica social i, per descomptat, gaudia d'una gran inspiració popular que li va reportar conèixer un gran èxit, encara que en l'actualitat, incomprensiblement, és menys recordat que el seu germà, potser perquè aquest va obtenir el premi Nobel en 1904. Entre les seves sarsueles destaquen les famoses Gigantes y cabezudos (1898), amb el rerefons del retorn dels soldats derrotats en la Guerra hispano-estatunidenca, i El duo de la Africana, de curiosa intriga metateatral, ambdues amb música de Manuel Fernández Caballero.

Bibliografia de les seves obres (incompleta)[modifica]

Sarsueles[modifica]

  • La niña mimada (1891), comedia en tres actes i en vers.
  • El dúo de la Africana (1893), sarsuela en un acte amb música de Manuel Fernández Caballero.
  • Gigantes y cabezudos (1898), sarsuela en tres actes amb música de Fernández Caballero.
  • La viejecita (1898), sarsuela amb música de Fernández Caballero.
  • El Domingo de Ramos, sarsuela amb música de Tomás Bretón (1895).
  • El sombrero de plumas, sarsuela amb música de Ruperto Chapí (1902).
  • La rabalera (1907), sarsuela amb música d'Amadeo Vives.
  • Juegos malabares (1910), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
  • Agua de noria (1911), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
  • El pretendiente (1913), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
  • El buen ladrón, sarsuela amb música de Roberto Giménez Ortells (1918).
  • La revista (1892)
  • Los Estudiantes (1900) amb música de Fernández Caballero.
  • La diligencia (1901) amb música de Fernández Caballero.
  • María Luisa (1906) amb música de Fernández Caballero.
  • La casta susana, (1902)
  • Juegos malabares (1910), amb música d'Amadeu Vives.

Comèdies[modifica]

Representació de l'obra Lucha de Clases al Teatre de la Comedia en 1911
  • Entre parientes, 1889;
  • ¿Me conoces?, 1890;
  • Viajeros para Ultramar, 1890;
  • La credencial, 1891;
  • La señora Francisca, 1892;
  • Abogar contra sí misma, 1896;
  • Mimo, 1898;
  • Inocencia 1872
  • Contra viento y marea 1878
  • El octavo no mentir 1879
  • Sin familia 1882
  • Meterse a redentor 1887
  • El enemigo 1888
  • Los hugonotes 1889
  • Caridad 1903

Fonts[modifica]

  • Javier Huerta, Emilio Peral, Héctor Urzaiz, Teatro español de la A a la Z. Madrid: Espasa-Calpe, 2005.
  • Manuel Gómez García, Diccionario Akal de Teatro. Madrid: Akal, 1997.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Alejandro Pidal y Mon
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira V

1916-1927
Succeït per:
Antonio Machado