Miguel Echegaray y Eizaguirre
 Miguel Echegaray, fotografiat per Christian Franzen (c. 1907).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 setembre 1848 Quintanar de la Orden (província de Toledo) |
| Mort | 20 gener 1927 (78 anys) Madrid |
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
| 19 novembre 1872 – 22 març 1873 Circumscripció electoral: Quintanar de la Orden | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, polític |
| Partit | Partit Radical |
| Membre de | |
| Gènere | Dramatúrgia |
| Família | |
| Germans | Eduardo Echegaray y Eizaguirre i José Echegaray y Eizaguirre |
  | |
Miguel Echegaray y Eizaguirre (Quintanar de la Orden, província de Toledo, 28 de setembre de 1848 - Madrid, 20 de gener de 1927), comediògraf espanyol, germà del també autor dramàtic José Echegaray y Eizaguirre. Juntament amb Vital Aza i Miguel Ramos Carrión, va dominar el género chico a la fi del segle xix.
Biografia[modifica]
Era de família aragonesa i mare basca, i va néixer ocasionalment en Quintanar de la Orden, província de Toledo, quan els seus pares viatjaven de Madrid a Múrcia. La seva primera obra estrenada, al Teatro del Circo de Madrid, quan comptava setze anys, va ser Cara y Cruz (1864). No obstant això va interrompre la seva carrera dramàtica per llicenciar-se en Filosofia i Lletres i Dret, i va exercir com advocat uns breus anys i com a cap d'administració civil en diferents ministeris. Des de 1864 va ser secretari del seu germà quan a aquest el van nomenar ministre de Foment i després d'Hisenda; també va ser diputat radical en 1873; després de la Restauració, va tornar a escriure teatre, sobretot comèdies, género chico i sarsuelas, per als teatres Lara i de la Comedia, fins a aconseguir un total de 110 peces, 21 d'elles sarsuelas. Va obtenir una butaca de la Reial Acadèmia de la Llengua el 18 de desembre de 1913.
Miguel Echegaray era un dramaturg molt culte i dominava diverses llengües, entre elles l'hebreu. La seva versificació és intel·ligent, els seus temes imaginatius, posseïa un fons de crítica social i, per descomptat, gaudia d'una gran inspiració popular que li va reportar conèixer un gran èxit, encara que en l'actualitat, incomprensiblement, és menys recordat que el seu germà, potser perquè aquest va obtenir el premi Nobel el 1904. Entre les seves sarsueles destaquen les famoses Gigantes y cabezudos (1898), amb el rerefons del retorn dels soldats derrotats en la Guerra hispano-estatunidenca, i El duo de la Africana, de curiosa intriga metateatral, ambdues amb música de Manuel Fernández Caballero.
Bibliografia de les seves obres (incompleta)[modifica]
Sarsueles[modifica]
- La niña mimada (1891), comedia en tres actes i en vers.
- El dúo de la Africana (1893), sarsuela en un acte amb música de Manuel Fernández Caballero.
- Gigantes y cabezudos (1898), sarsuela en tres actes amb música de Fernández Caballero.
- La viejecita (1898), sarsuela amb música de Fernández Caballero.
- El Domingo de Ramos, sarsuela amb música de Tomás Bretón (1895).
- El sombrero de plumas, sarsuela amb música de Ruperto Chapí (1902).
- La rabalera (1907), sarsuela amb música d'Amadeo Vives.
- Juegos malabares (1910), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
- Agua de noria (1911), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
- El pretendiente (1913), sarsuela amb música d'Amadeu Vives.
- El buen ladrón, sarsuela amb música de Roberto Giménez Ortells (1918).
- La revista (1892)
- Los Estudiantes (1900) amb música de Fernández Caballero.
- La diligencia (1901) amb música de Fernández Caballero.
- María Luisa (1906) amb música de Fernández Caballero.
- La casta susana, (1902)
- Juegos malabares (1910), amb música d'Amadeu Vives.
Comèdies[modifica]
- Entre parientes, 1889;
- ¿Me conoces?, 1890;
- Viajeros para Ultramar, 1890;
- La credencial, 1891;
- La señora Francisca, 1892;
- Abogar contra sí misma, 1896;
- Mimo, 1898;
- Inocencia 1872
- Contra viento y marea 1878
- El octavo no mentir 1879
- Sin familia 1882
- Meterse a redentor 1887
- El enemigo 1888
- Los hugonotes 1889
- Caridad 1903
Fonts[modifica]
- Javier Huerta, Emilio Peral, Héctor Urzaiz, Teatro español de la A a la Z. Madrid: Espasa-Calpe, 2005.
- Manuel Gómez García, Diccionario Akal de Teatro. Madrid: Akal, 1997.
Enllaços externs[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alejandro Pidal y Mon |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira V 1916-1927 |
Succeït per: Antonio Machado |