Vés al contingut

Mikhaïl Romm

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMikhaïl Romm
Biografia
Naixement(ru) Михаил Ильич Ромм Modifica el valor a Wikidata
11 gener 1901 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Irkutsk (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut superior de les Arts i la Tècnica de Leningrad (–1925)
Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou (1917–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, pedagog, director de teatre, guionista, muntador, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Nacional d'Actors de Cinema (1942–1947)
Institut Gueràssimov de Cinematografia
Cursos Superiors de Formació per a Guionistes i Directors Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1939–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeYelena Alexandrovna Kuzmina Modifica el valor a Wikidata
GermansAleksandr Romm Modifica el valor a Wikidata
ParentsMikhail Romm, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0739677 Allmovie: p164345 TCM: 164759 TMDB.org: 1190262
Find a Grave: 23752816 Modifica el valor a Wikidata

Mikhaïl Ilitx Romm (en alfabet ciríl·lic: Михаи́л Ильи́ч Ромм) (Irkutsk, Imperi Rus, 24 de gener de 1901 – Moscou, URSS, 1 de novembre de 1971) fou un director de cinema soviètic.

Biografia

[modifica]

Mikhaïl Romm es titula per la facultat d'escultura de l'Institut superior d'art i de tècnica l'any 1925. Treballa en principi com a escultor, actor i tradueix clàssics francesos. A partir de 1931, treballa al Sovkino (avui Mosfilm) i realitza el 1934 el seu primer film Bola de greix (Pyshka), adaptació de la novel·la de Guy de Maupassant, novel·lista que coneixia bé. Últim film mut soviètic, Bola de greix obté un èxit apreciable.

Romm roda a continuació Els Tretze, un drama d'aventures inspirat en La patrulla perduda de John Ford i el rodatge de la qual, en ple desert, és prou esgotador. Els seus dos films sobre Lenin, Lenin a l'octubre i Lenin v 1918 godu, suposen a Romm la consagració oficial. De 1940 a 1943, és director artístic de Mosfilm. A partir de 1938, és professor al VGIK i arriba el 1948 a cap del departament.

Els films que Romm signa entre 1945 i 1960 són percebuts com a obres amb petjada del corpus ideològic estalinista. Romm torna el 1961 mentre presenta Nou dies d'un any, un drama que s'inscriu en el marc de la renovació del cinema soviètic. El seu últim film, El feixisme quotidià, és un film de muntatge que descriu l'impacte de la doctrina nazi sobre el diari de la gent.[1]

Mikhaïl Romm mor a Moscou l'1 de novembre 1970, a l'edat de 70 anys. Ha influït nombrosos escenògrafs com Andrei Tarkovski, Grigori Txoukhrai, Vassili Xukxín, Nikita Mikhalkov, Gueorgui Danielia, Aleksander Mitta, Igor Talankine, Rezo Txkheidze, Gleb Panfilov, Vladimir Bassov, Tenguiz Abuladze, Elem Klímov i d'altres.

Va estar casat amb l'actriu Ielena Kuzmina, que va conèixer en el rodatge del seu film Els Tretze.

Filmografia

[modifica]
Any Traducció literal en català Títol original en rus Notes
1934 Pixka (Пышка)
1936 Tretze Tridnatsat (Тринадцать)
1937 Lenin a l'octubre Lenin v oktiabre, (Ленин в октяабре) codirigit amb Dmitri Vassíliev
1939 Lenin el 1918 Lenin v 1918 godu, (Ленин в 1918 году)
1941 El somni Metxta (Мечта)
1945 Persona nr. 217 Txelovek nr. 217 (Человек № 217)
1947 La qüestió russa Russki Vopros (Русский вопрос)
1949 Vladimir Ilitx Lenin Vladimir Ilitx Lenin (Владимир Ильич Ленин) documental
1950 Missió secreta Secretnaia missia (Секретная миссия)
1953 Els vaixells ataquen el bastió Korabli shturmuiut bastioni (Корабли штурмуют бастионы)
Admirall Ushakov Admiral Ushakov (Адмирал Ушаков)
1956 Assassinat al carrer Dante Ubistvo na ulitse Dante (Убийство на улице Данте)
1958 Lenin viu Jivoi Lenin (Живой Ленин) documental
1962 Nou dies d'un any Deviat dnei odnovo goda (Девяать Дней Одного Года)
1963 Boris Shukin Boris Shukin (Борис Щукин)
1965 El feixisme quotidià Obiknovenni fashizm (Обыкновенный фашизм) documental
1970 Les primeres pàgines Pervie stranitsi (Первые страницы) documental
1976 I encara jo crec... I vse-taki ia veriu... (И все-таки я верю...) documental

Referències

[modifica]
  1. Lionel Richard. Editions Complexe. Le nazisme et la culture, 2006, p. 367. ISBN 9782804800758. 

Enllaços externs

[modifica]