Mines de Trepča

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMines de Trepča
TipusMina i underground hard rock mining (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativa
 42° 56′ 21″ N, 20° 55′ 05″ E / 42.9392°N,20.9181°E / 42.9392; 20.9181Coord.: 42° 56′ 21″ N, 20° 55′ 05″ E / 42.9392°N,20.9181°E / 42.9392; 20.9181
Dades i xifres
Altitud1.230 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1930 Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGovern de Kosovo

Lloc webwww.trepca-akp.com

Les Mines de Trepça (en albanés: Miniera e Trepçës, en serbi: Рудник Трепча/Rudnik Trepča) és un gran complex industrial situat a Kosovo, [a] 9 km al nord-est de Mitrovica.[1] La mina està situada als vessants sud de la muntanya Kopaonik, entre els cims de Crni Vrh (1.364 msnm) i Majdan (1.268 msnm). És la mina més gran d'Europa de plom-zinc i plata.[2][3]

Amb fins a 23.000 empleats, Trepča va ser una de les majors empreses de Iugoslàvia. Als anys trenta, una companyia britànica va aconseguir els drets per tal d'explotar la mina Stari Trg. Després de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció socialista, la companyia es va expandir encara més.

Visió general[modifica]

L'empresa coneguda com a Trepča era una conjunció de 40 mines i fàbriques ubicades a Kosovo, però també a d'altres localitzacions de Montenegro. El cor de les seves operacions i la font de la major part de la seva matèria primera, però, és el complex miner a l'est de Mitrovica, famós des de l'època romana.[4]

Dins de la mina de Trepča

Tanmateix, amb el tancament de diverses mines i fàbriques a finals dels anys vuitanta i noranta, el complex miner de Trepča a Kosovo ara només compta amb set mines de plom i zinc, tres concentradors, una fosa i una planta de zinc. Les mines es classifiquen segons la seva ubicació geogràfica, que és la següent:

  • Cadena septentrional: la mina Belo Brdo, la mina Crnac i la mina Žuta Prlina
  • Cadena Mitjana: la mina Stari Trg
  • Cadena meridional: la mina de Hajvalia, la mina de Novo Brdo i la mina de Kišnica [5]

Això és el que resta de l'enorme complex industrial que durant els anys vuitanta donava feina a 20.000 treballadors i representava el 70% de tota la riquesa mineral iugoslava.[6]

Les mines encara tenen una reserva de 60,5 milions de tones de mineral que es classifiquen en el 4,96% de plom, el 3,3% de zinc i el 74,4 gr/tona de plata, cosa que es tradueix en tres milions de tones de plom, dos milions de tones de zinc i 4.500 tones de plata.[7]

Història[modifica]

Edat mitjana[modifica]

Origen[modifica]

Stari Trg és una de les mines rares en funcionament des de l'època romana.[8] Després d'aquesta època, la regió fou colonitzada, influenciada i dominada políticament per poblacions canviants. Els romans, després d'haver ocupat territoris d' Illyrian, es van quedar impressionats amb les habilitats d'obra dels miners en extreure i perfeccionar diferents minerals d'or, plata, plom, ferro i coure. Després d'haver considerat aquesta experiència sotadament estranya en aquells temps, l'emperador romà Trajà va decidir traslladar una de les tribus il·líries a les mines de Transsilvània per tal que els ilirians hi treballessin i, alhora, ensenyessin als altres treballadors l'art de la mineria.[9] Moltes construccions de l'Imperi Romà es van construir incloent fortaleses, pous, escultures, etc. La fortalesa principal es va construir a la ciutat romana Municipium Dardanorum, que va ser la capital de la província romana a Dardani. Amb el col·lapse de l'Imperi Romà i de les migracions eslaves, l'activitat minera va disminuir fins a la clausura a la tardana edat mitjana (1000–1492). La llarga història dels fluxos successius dels pobles romans d'Orient, búlgars, serbis, albanesos i turcs ajuda a explicar la barreja cultural i els llegats de greuges antics que van fonamentar el caos de la dècada de 1990.[10]

Desenvolupament complet[modifica]

Miniatura del segle xvi, còpia de la llei minera de Stefan Lazarević realitzada per a Novo Brdo el 1412.

Durant el regnat d'Uroš (1243–76), es va convidar els miners saxons per tal de desenvolupar les mines. Els saxons (anomenats Sasi pels serbis) van construir assentaments i esglésies al voltant de les mines i se'ls va concedir la conservació de la seva identitat. La mina de Trepča es va originar probablement a la segona meitat del segle xiii, ja que es va esmentar per primera vegada el 1303 en una carta del papa Bonifaci VIII. Com que Stari Trg va ser una de les mines més riques d'Europa, el rei Milutí va establir una moneda pròpia, que va estar operativa durant més d'un segle. L'emperador Dušan va designar un knez especial per administrar Trepča. La mina va assolir el seu punt culminant durant el regnat d'Uroš . L'11 de març de 1363, Uroš va atorgar a Vuk Branković el títol de «governant de Drenica, Kosovo i Trepča». Trepča va ser governada per Branković fins al 1396, quan va ser capturada pels otomans. També coneguda com a ciutat comercial principal, Trepča tenia representants de les riques ciutats comercials, com Split i Kotor a l' Adriàtic, mentre que la ciutat comercial de Dubrovnik va nomenar un cònsol.[8][11] Igual que amb les altres mines de la Sèrbia Medieval, i seguint l'estil arquitectònic de l'època, es va desenvolupar una ciutat de forma quadrada al voltant de les mines de Trepča.[12]

L'activitat de la mina va respondre a les necessitats dels senyors, ja que va finançar activitats militars, com la construcció de fortaleses al llarg de la vall d'Ibar per a la protecció contra les amenaces otomanes.[7] El 1390/91 Sèrbia es va convertir en vassall otomà, però la mina va continuar funcionant amb normalitat. El 1455, els Otomans, sota el lideratge de Mehmed el Conqueridor, van capturar Trepča.[8]

Caiguda[modifica]

Sota el domini otomà, Trepča i totes les altres mines (com Novo Brdo ) van començar a deteriorar-se i caure en l'abandonament.[8] Durant la guerra austro-turca del 1683 al 1699, la ciutat de Trepča i la seva mina van ser destruïdes el 1685. Seguida per la despoblació massiva arran de la gran migració dels serbis de 1690, l'activitat minera va cessar completament.[11]

Recuperació del segle xx[modifica]

Selection Trust[modifica]

El contracte format entre la British Selection Trust i les mines de Trepča

Després que acabés la Primera Guerra Mundial, el recent creat Regne dels serbis, croats i eslovens, que anys més tard es convertiria en la futura Iugoslàvia, va instigar les prospeccions geològiques de les mines medievals per facilitar els pagaments dels crèdits de guerra. El primer ministre Nikola Pašić, que es va convertir en el concessionari dels dipòsits de mineral de Stari Trg, va contractar P.Tućan per fer les exploracions, que va informar sobre les troballes massives de mineral.[8]

El 1925 es va dur a terme un gran programa d'exploració per part de l'empresa britànica, Selection Trust, que va veure l'enorme potencial que oferia aquest dipòsit de minerals i va adquirir la concessió el 1926. La concessió va ser obtinguda per Sir Alfred Chester Beatty, també conegut com «el rei del coure», industrial britànic d'origen nord-americà que va fundar el Selection Trust. Beatty es va convertir en el primer propietari i cap de les modernes mines de Trepča.[13] El 9 de setembre de 1927 va llançar la filial Trepča Mines Limited a Londres i les mines estaven operatives amb aquest nom fins al final de la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa l'acte fundador de la companyia posterior va dir: «Fundada el 9 de desembre de 1927, Broad i el seu fill, 1 Great Winchester Street, Londres ECZ».[14]

L'explotació del mineral es va iniciar el 1930 (primer túnel a Stari Trg). El 14 d'agost de 1930, es va obrir la flotació a Zvečan ( Stan Trg ) al mateix lloc de l'antiga fossa medieval.[8] El flotatge a Zvečan va estar operatiu fins al 31 de març de 1941. En aquell període va processar 6 milions de tones de mineral. Primerament, el mineral es va transportar a la flotació amb carros de bous, que cobrien una distància de fins a 6.5 km, tanmateix, amb l'evolució de noves tecnologies, es va construir un llarg telefèric industrial per agilitzar el transport dels minerals. Una foneria i una refineria de plom van entrar a funcionar a Zvečan el 1939.

Privatització[modifica]

La Mina de Trepča

El complex miner de Trepča ha quedat abandonat en un estat fallit, però que té un potencial immens. Tot i així, ha estat ignorat fins ara pels inversors per una infinitat de motius. La mina efectivament va aturar la producció arran de la guerra civil de 1999 i es creu que Trepča va ser un dels motius pel qual es va iniciar el conflicte.[15][16]

La seva economia està en un nivell molt estret i hi ha poques opcions de millorar-la. Trepča, malgrat els seus problemes, ofereix una de les poques oportunitats importants de desenvolupament de Kosovo. La instal·lació necessita actualitzacions importants, però les reserves de minerals són prou grans per compensar els costos de posada en marxa. El més important, un cop Trepča es reactivés proporcionaria diversos milers de llocs de treball i augmentaria l'economia kosovar.

Es calcula que les millores necessàries costarien entre 15 i 30 milions de dòlars estatunidencs.[17] Això seria justificable si es tornés la mineria a escala completa, ja que un informe d'UNMIK del 2001 deia que a la mina hi havia existències de «29.000.000 tones de materials explotats en mines, amb qualitats que oscil·len entre 3,40 i 3,45% de plom, 2,23 a 2,36% de zinc i de 74 a 81 grams per tona d'argent, és a dir, al voltant de 1.000.000 de tones de plom, 670.000 tones de zinc i 2.200 tones de plata». Per utilitzar Trepča és necessària una inversió estrangera, atenent que Kosovo no disposa dels mitjans financers necessaris per actualitzar les instal·lacions a les normatives actuals ni tampoc no rep ajuda econòmica de cap país ni institució, per tant, doncs, el complex no es podrà tornar a utilitzar a ple rendiment.

Hi ha certa preocupació de deixar en inversors estrangers la prometedora font de recursos naturals, ja que es considera que el complex és un tresor per a la nació i per tant, que cal apaivagar aquesta preocupació per tal que la privatització es faci més aviat. En els anys següents, algunes legislacions com una nova llei minera i regulacions d'incentius d'inversió, donaran suport als esforços de privatització perquè el complex funcioni i s'utilitzi al seu nivell més alt.[18]

Intent de nacionalització del 2015[modifica]

El gener de 2015, el govern de Kosovo va dir que nacionalitzaria el complex miner de Trepča perquè l'Agència de Privatització de Kosovo (KPA) no ha elaborat un pla per al futur de la mina. A petició del Govern de la República de Kosovo, l'Assemblea va aportar dos nous articles, pels quals l'estat de Trepča serà regulat per una llei especial d'estratègia i, mentre que les empreses que han entrat en procés de reorganització, fallida o liquidació, va posar fi a l'entrada en vigor d'aquesta llei sense necessitat de cap decisió judicial. Els empleats albanesos van declarar una vaga i no sortirien de la clandestinitat fins que el parlament no adoptés la llei sobre empreses públiques.[19] Van acabar la seva vaga quan els funcionaris del govern de Kosovo van dir que plantejarien tornar a la nacionalització.

Impacte econòmic[modifica]

L'impacte a la ciutat de Kosovska Mitrovica va ser important. En un sol període censal de 10 anys, del 1961 al 1971, la ciutat va créixer un 57,7% (va passar de 26.721 habitants a 42.126).[1]

Kosovo encara no s'ha recuperat totalment de la guerra de 1998 i 99 i ha fracassat des de la declaració de la independència el 2008 de construir una economia estable. El complex de la mina de Trepča no ha recuperat tota la producció perduda durant la guerra. Per Kosovo és d'una magnitud essencial, atès que Trepča va representar el 70% del producte interior brut de Kosovo. Des que va acabar la guerra el 1999, però, la divisió de Mitrovica entre albanesos kosovaris i serbis lleials a Belgrad manté tancades la majoria de les instal·lacions a Trepča.[20] Segons diverses estadístiques, el complex no es pot reobrir sense almenys 650 milions de dòlars d'inversió estrangera per reparar i actualitzar les foses i les refineries.[21]

Fàbrica i acumuladors de Trepča l'any 2012. Al fons, podeu veure el sól contaminat arrel de les activitats mineres que s'han dut a terme.

Geologia[modifica]

La quantitat de material miner a Kosovo està en continu declivi, tal com es contempla en aquesta taula:

Stari Trg Kišnica & Novo Brdo Cadena septentrional Mineral Plom (%) Zinc (%)
1975 636,700 717,398 353,226 1,707,324 4.57% 4.43%
1976 658,355 734,706 359,656 1,752,717 4.30% 4.39%
1977 671,758 821,322 374,591 1,867,671 4.32% 4.18%
1978 603,187 796,003 359,052 1,758,242 4.27% 4.08%
1979 674,801 786,654 362,586 1,824,041 4.23% 3.82%
1980 668,418 882,605 376,031 1,927,054 3.82% 3.54%
1981 696,216 840,508 383,285 1,920,009 3.77% 3.18%
1982 628,037 852,979 402,606 1,883,622 3.49% 3.24%
1983 672,262 710,797 354,907 1,737,966 3.58% 3.29%
1984 702,724 718,708 371,089 1,792,521 3.36% 2.95%
1985 687,558 582,002 340,388 1,609,948 3.45% 3.02%
1986 647,078 523,351 297,409 1,467,838 3.51% 3.03%
1987 636,935 527,930 267,281 1,432,146 3.73% 3.00%
1988 571,618 442,664 264,857 1,279,139 3.51% 3.26%
1989 368,573 413,244 237,028 1,018,845 3.54% 3.33%
1990 204,570 298,143 217,755 720,468 3.03% 3.16%
1991 206,489 177,553 105,322 489,364 3.84% 4.14%
1992 134,946 62,449 90,020 287,415 4.15% 3.79%
1993 48,612 22,953 26,437 98,002 4.04% 4.39%
1994 32,475 26,125 13,663 72,263 3.24% 3.89%
1995 125,761 47,566 86,448 259,775 4.02% 4.35%
1996 181,809 102,641 111,225 395,675 4.39% 5.25%
1997 257,888 117,201 138,881 513,970 3.27% 4.97%
1998 311,315 143,178 178,365 632,858 3.00% 2.97%
1999 87,296 49,490 105,640 242,426 2.60% 1.72%
2000 0 28,321 28,321 6.92% 3.43%

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Josip Šentija. Opća enciklopedija Jugoslavenskog leksikografskog zavoda. 4. Miroslav Krleža Institute of Lexicography, 1978. 
  2. Milan Mišić. Енциклопедија Британика, Т-Ф. 9. Serbian. Belgrade: Politika, Narodna knjiga, 2005, p. 91. ISBN 86-331-2119-0. 
  3. Oto Bihalji-Merin. Мала Енциклопедија Просвета, По-Ш. 3. IV. Belgrad: Prosveta, 1986, p. 622–623. ISBN 86-07-00001-2. 
  4. "Trepça: Making Sense of the Labyrinth-ICG Balkans Report N° 82, 26 novembre 1999– Consultat 2/24/2013" Arxivat 23 September 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  5. Trepça Kosovo under UNMIK Administration, 2005, Summary Description of the Lead Zinc Silver Resources and the Trepça Mines in Kosovo edited by E.T made in Prishtina
  6. "The Trepça mining complex: How Kosovo’s spoils were distributed by Paul Stuart 28 juny 2002"
  7. 7,0 7,1 [enllaç sense format] http://www.spathfluor.com/_open/open_us/us_op_mines/us_trepca_kosovo_mine.htm "The Trepca Mine - by Jean Feraud - Consultat 2/23/2013".
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Novak Bjelić «Казивања о "Трепчи": 1303–2018 – Први помен рудника» (en serbian). , 29-03-2018, p. 22.
  9. «"The official Trepça Website – Consultat 2/24/2013"». Arxivat de l'original el 2018-08-02. [Consulta: 13 abril 2020].
  10. Dushi, Minir: Trepça. Botime të veçanta XLI. Seksioni i shkencave të natyrës. Libri 9. Prishtina: Akademia e Shkencave dhe e Arteve e Kosovës, 2002.- Consultat 2/23/2013
  11. 11,0 11,1 Radoš Ljušić. Енциклопедија српског народа, стр. 1144. Belgrade: Zavod za udžbenike, 2008. ISBN 978-86-17-15732-4. 
  12. Josip Šentija. Opća enciklopedija Jugoslavenskog leksikografskog zavoda, članak Srbi – historija. 7. Miroslav Krleža Institute of Lexicography, 1981. 
  13. Novak Bjelić (en serbian) , 23-03-2018.
  14. Novak Bjelić (en serbi) , 11-04-2018.
  15. Dauti, D. (2002). Lufta per Trepcen (sipas dokumenteve britanike). Prishtine: Ed. Instituti Kosovar per integrime evroatlantike, p. 192.
  16. Novak Bjelić (en serbian) , 15-04-2018.
  17. Feraud, J., Gani Maliqi, and Vjolica Meha. (2007). Famous mineral localities: the Trepča mine, Stari Trg, Kosovo. The Mineralogical Record, 38(4), 267+.
  18. Del Castillo, G. (2008). Rebuilding war torn states: the challenge of post-conflict economic reconstruction. Oxford: Oxford University Press.
  19. [enllaç sense format] http://www.voanews.com/content/reu-kosovo-miners-stay-underground-trepca-serbia/2606931.html
  20. [Walker, C. (1999). Christian Science Monitor, 91(164)]
  21. "Kosovo's Economy Still Struggling Five Years After Independence, Radio Free Europe Liberty- Consultat 2/24/2013"