Miocardiopatia dilatada
 | |
| Tipus | cardiomiopatia intrínseca, cavitats cardíaques dilatades i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | cardiologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | BAG3 (en)  , ZBTB17 (en) , Lamina A/C, MYH7 (en) , RAF1, TTN (en) i RBM20 (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | BC43.0 |
| CIM-10 | I42.0 |
| CIM-9 | 425.4 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 212110 |
| DiseasesDB | 3066 |
| MedlinePlus | 000168 |
| eMedicine | 152696, 895187 i 2017823 |
| MeSH | D002311 |
| GeneReviews | Panoramica i Panoramica |
| Orphanet | 217604 |
| UMLS CUI | C0007193 |
| DOID | DOID:12930 |
La miocardiopatia dilatada (MCD) o cardiomiopatia dilatada és una malaltia en la qual el cor s'engrandeix i no pot bombar la sang amb eficàcia.[1] Els símptomes són diversos, com sentir-se cansat, inflor de les cames i sensació de falta d'alè.[2] També pot provocar dolor al pit o desmais.[2] Les complicacions poden incloure insuficiència cardíaca, valvulopatia o batecs cardíacs irregulars.[1][3]
Les causes inclouen predisposició genètica, alcohol, cocaïna, determinades toxines, complicacions de l'embaràs i certes infeccions.[4][5] La malaltia de les artèries coronàries i la tensió arterial alta poden tenir un paper important, però no són la causa principal.[6][4] En molts casos, la causa no està clara.[4] És un tipus de miocardiopatia, un grup de malalties que afecten principalment el múscul del cor.[1] Pel diagnòstic solen ser necessaris l'electrocardiograma, una radiografia de tòrax i/o, sobretot, un ecocardiograma.[5]
Els casos amb insuficiència cardíaca, el tractament pot incloure medicaments de les famílies d'inhibidors de l'ECA, blocadors beta i diürètics.[5] Una dieta baixa en sal també pot ser útil.[6] En aquells que tenen certs tipus de batecs cardíacs irregulars, es poden recomanar anticoagulants o un desfibril·lador cardioversor implantable. La resincronització cardíaca pot ser necessària.[5] Si altres mesures no són efectives, un trasplantament de cor pot ser una opció per a alguns pacients.[5]
Aproximadament 1 de cada 2.500 persones està afectada.[5] Es presenta més freqüentment en homes que en dones.[7] L'inici és més freqüent a mitjana edat.[6] La taxa de supervivència a cinc anys és d'aproximadament el 50%.[5] També pot aparèixer en nens i és el tipus de miocardiopatia més freqüent en aquest grup d'edat.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «What Is Cardiomyopathy?» (en anglès), 22-06-2016. [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «What Are the Signs and Symptoms of Cardiomyopathy?» (en anglès), 22-06-2016. [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ «Types of Cardiomyopathy» (en anglès), 22-06-2016. [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «What Causes Cardiomyopathy?» (en anglès), 22-06-2016. [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Dilated cardiomyopathy». Lancet, 390, 10092, juliol 2017, pàg. 400–414. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31713-5. PMID: 28190577.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ferri's Clinical Advisor 2018 E-Book: 5 Books in 1 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2017, p. 244. ISBN 9780323529570.
- ↑ «Who Is at Risk for Cardiomyopathy? - NHLBI, NIH» (en anglès), 22-06-2016. [Consulta: 10 novembre 2017].