Miquel Pujol i Grau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Pujol i Grau
Biografia
Naixement 14 d'octubre de 1942 (1942-10-14) (77 anys)
Barcelona
Formació Conservatori Superior de Música de Barcelona
Activitat
Ocupació Violoncel·lista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Miquel Pujol i Grau (Barcelona 1942) és un violoncel·lista i compositor català. Després d'estudiar al Conservatori Superior de Música de Barcelona viatjà a Gal·les, Escòcia i Bayreuth per a ampliar coneixements.

Ha actuat com a solista i en conjunts orquestrals, però també s'ha dedicat a l'estudi de la relació entre les arts plàstiques i el violoncel i a la recerca de noves sonoritats, i ha dut a terme investigacions sonores sobre obres d'una sèrie d'artistes catalans, cosa que l'ha fet capdavanter de l'avantguarda musical catalana. Ha compost música per a curtmetratges sobre pintors catalans i ha realitzat sobre ceràmica algunes de les seves partitures. Per encàrrec de Josep Lluís Núñez, aleshores president del FC Barcelona, va transformar els entorns del Camp Nou i de La Masia en un parc d'escultures. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.[1]

Obres[modifica]

  • Gènesi
  • Artexpo 76
  • Vint-i-quatre tons i mig d'un terç de trenta-tres
  • Concert homenatge a Pau Casals
  • Concert per a violoncel sobre teixits coptes
  • Els 85 colors de Joan Miró (amb poema de Corredor Matheos)
  • Keramikè 2 (sobre deu ceràmiques dels Vila Clara)
  • Vis vitalis (ballet)

Llibres[modifica]

  • Miquel Pujol. Torsimany sonor de les arts plàstiques (1988)
  • Formes, poemes visuals (2007)

Referències[modifica]

  1. «Miquel Pujol i Grau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.