Miquel Seguró Mendlewicz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Seguró Mendlewicz
Miquel Seguró Mendlewicz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm9316386 Modifica el valor a Wikidata

Miquel Seguró Mendlewicz (1979) [1] és filòsof,[2] escriptor[3][4][5] i professor d'universitat. Doctor amb menció europea en Filosofia, compagina la docència amb la investigació i l'edició científica. És coordinador de la revista Argumenta Philosophica[6] i habitual col·laborador en mitjans de comunicació.[7][8]

És doctor en Filosofia per la Universitat Ramon Llull (2010), amb menció de Doctorat Europeu, i llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2003). Ha realitzat estades a la P. Università Gregoriana (Roma), l'Albert-Ludwigs-Universität (Freiburg Im Breisgau), la Université Paris Descartes-Sorbonne (Paris) i la Università la Sapienza (Roma). En l'actualitat és investigador de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull,[9] professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya[10] i membre del grup de recerca PSITIC.[cal citació] La seva tesi doctoral porta per títol "El cerco trascendental de la metafísica" i en ella estudia els límits de la metafísica neotomista a la llum de la filosofia kantiana. Part de d'aquesta recerca ha estat publicada a Los confines de la razón.[11]

Filosofia[modifica]

Les preguntes fonamentals de la metafísica apareixen com permanent teló de fons de la seva reflexió filosòfica, però enteses justament com a preguntes, com a espais de qüestionament radical i irreductibles a la demanda antropològica de saber amb certesa. En la seva obra reivindica la metafísica no com a sistema de veritats atemporals, sinó com la interacció en el temps del pensament que aspira a la identitat però es reconeix habitant de la diferència.[12][13]

La vida també es pensa és el títol del seu llibre divulgatiu més conegut, on fa un recorregut personal per la història de les idees i de les tradicions filosòfiques que vincula la reflexió filosòfica amb la vida del dia a dia.[14] Defuig l'autoajuda i la perspectiva de la filosofia com un antídot per a les complexitats de la vida quotidiana, però considera imprescindible que la filosofia connecti amb la realitat que li dona sentit, la quotidianitat, una experiència sempre oberta i sensible a l'alteritat.

“No es que haya una sola manera de entender la filosofía, obviamente, pero hay un común denominador en la gran mayoría de referentes filosóficos aquí mencionados que nos indican que la filosofía es una manera de entender la vida y sus paradojas que exige algo más que un uso de bufet al gusto. Es una actitud y una relación crítica con todo lo que nos rodea. Que eso dé resultados en forma de respuesta segura resulta improbable”.[15]

Miquel Seguró participa també en els debats públics a través de la publicació periòdica d'articles de premsa i participacions regulars en ràdios i televisions. Són sobretot les idees d'Europa [16] i de la democràcia les neuràlgiques en les seves investigacions en aquest camp: “Si algo podemos decir que es democracia es que se trata de un conjunto y un equilibro siempre en movimiento y cambio de muchas cosas que exige, ante todo, no darla nunca por completada (…) Es decir, un constante ejercicio de audacia, de prudencia aristotélica en el sentido más clásico del término”.

També s'interessa per les relacions entre religió i política, en concret la teologia política, que creu que encara explica moltes coses de les actuals dinàmiques.[17][18]

Obra[modifica]

  • En clau de procés (ed., amb Gemma Ubasart) (Herder, 2019).
  • La vida también se piensa (Herder, 2018).
  • ¿Dónde vas, Europa? (ed., amb Daniel Innerarity) (Herder, 2017).
  • Sendas de finitud (Herder, 2015. Tercera reimpressió 2016).
  • Hartos de corrupción (ed.) (Herder, 2014).
  • Los confines de la razón (Herder, 2013).

Referències[modifica]

  1. «Miquel Seguró» (en castellà). [Consulta: 15 gener 2020].
  2. «Miquel Seguró: “Las calles no son de nadie, son espacios de cruce y de encuentros”» (en castellà). [Consulta: 15 gener 2020].
  3. «Entrevista a Miquel Seguró, profesor universitario y autor del libro 'Dónde vas, Europa'» (en castellà), 28-03-2017. [Consulta: 15 gener 2020].
  4. NacióDigital. «Josep-Lluís Carod-Rovira - En clau de procés | NacióDigital». [Consulta: 31 març 2020].
  5. Bosch, Miriam Díez. «Tómatelo con filosofía: La vida también se piensa» (en castellà), 06-05-2018. [Consulta: 31 març 2020].
  6. «Miquel Seguró :: Herder Editorial». [Consulta: 31 març 2020].
  7. Seguró, Miquel. «Miquel Seguró» (en castellà), 25-11-2015. [Consulta: 15 gener 2020].
  8. «“El misterio es la vida misma y eso es difícil de sobrellevar”» (en castellà), 01-05-2018. [Consulta: 31 març 2020].
  9. «Cátedra ETHOS -URL» (en castellà). [Consulta: 31 març 2020].
  10. «Miquel Seguró Mendlewicz - Experts guide - UOC (Universitat Oberta de Catalunya)». Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 31 març 2020].
  11. «Los confines de la razón». [Consulta: 11 abril 2020].
  12. Filosofía&Co. «La vida también se piensa, tanto si nos gusta como si no» (en castellà), 03-04-2018. [Consulta: 11 abril 2020].
  13. «Grupo Reforma». [Consulta: 12 abril 2020].
  14. Digital, Tarragona. «Pensar la vida». [Consulta: 12 abril 2020].
  15. «Agafar-s'ho amb filosofia». [Consulta: 11 abril 2020].
  16. Imparcial, El. «Miquel Seguró y Daniel Innerarity (eds): ¿Dónde vas, Europa?» (en castellà). [Consulta: 11 abril 2020].
  17. «Entrevista a Miquel Seguró, profesor universitario y autor del libro 'Dónde vas, Europa'» (en castellà), 28-03-2017. [Consulta: 11 abril 2020].
  18. «"La crisis económica va a impedir reflexionar como sociedad"». [Consulta: 12 abril 2020].