Vés al contingut

Mirador (revista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesMirador

Primera plana de Mirador del 23 d'abril de 1931 Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1929 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1938 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
PeriodicitatSetmanal
Identificadors
ISSN1886-9246 i 2565-0459 Modifica el valor a Wikidata

Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929. El primer número apareix el 31 de gener.[1] La revista era una publicació de qualitat, tant des del punt de vista formal com de contingut, en la línia que les revistes culturals havien tingut en la Catalunya modernista i noucentista.[2][3]

Inspirada per Amadeu Hurtado i àgilment confeccionada per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb un clar sentit europeu. L'orientació política era marcadament liberal i progressista.[2] Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que en fou el seu gran animador, les seccions "L'Aperitiu", a càrrec de Josep Maria de Sagarra, i "Mirador Indiscret", anònima i de caràcter satíric, obtingueren molt d'èxit.

Fou un setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d'Apa, els reportatges de Josep Maria Planas, Joan Tomàs, Andreu Avel·lí Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Maria Xicota i Cabré, etc., les crítiques d'espectacles de C. A. Jordana, Josep Palau, Joan Cortès, Màrius Gifreda i Sebastià Gasch, els comentaris d'art i literatura de Joan Teixidor, Martí de Riquer, Rafael Tasis, Rossend Llates i Enric F. Gual, els articles especials de Gaziel, Eugeni Xammar, Marcel·lí Domingo i Antoni Rovira i Virgili, i les col·laboracions de Thomas Mann, Aldous Huxley, Ilià Erenburg i Tristan Tzara.

Més enllà de les pàgines del setmanari, la revista va organitzar unes activitats extraperiodístiques pioneres, entre les quals unes «Sessions Mirador» de cinema, entre 1929 i 1936, i un programa de ràdio, «L'hora setmanal radiada de Mirador», de mitja hora de durada, a través de l'emissora EAJ-15 Radio Associació de Catalunya (RAC), al llarg d'uns mesos de 1932.[4][5]

Sortí normalment fins al 13 de juliol de 1936; requisat pel PSUC, fou dirigit per Artur Perucho fins al 1938, que fou substituït per Meridià.

Referències

[modifica]
  1. «Bon dia». Mirador, núm. 1, 31-01-1929, pàg. 1.
  2. 2,0 2,1 González López, Palmira. «La crítica cinematográfica en la primera revista barcelonesa "Mirador" : (1929-1930)» (en castellà). Actas 3r Congreso de la Asociación Española de Historiadores de Cine (Sant Sebastià), 1991. [Consulta: 19 novembre 2020].
  3. «Mirador (revista)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Singla Casellas, Carles «Un setmanari multimèdia: "L'hora radiada" de Mirador (1932)». Treballs de Comunicació, 1997, pàg. 39–46. ISSN: 2014-0029.
  5. «De dijous a dijous. Expansió de "MIRADOR"». Mirador, núm. 166, 07-04-1932, pàg. 1.

Enllaços externs

[modifica]