Mohand Arav Bessaoud

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMohand Arav Bessaoud
Biografia
Naixement24 desembre 1924 modifica
Cabília (Algèria) modifica
Mort1r gener 2002 modifica (77 anys)
Cabília (Algèria) modifica
Activitat
OcupacióEscriptor modifica
Carrera militar
ConflicteGuerra d'Algèria modifica

Mohand Arab Bessaoud (en cabilenc Muḥend Aεrab Besεud), nascut el 24 de desembre de 1924 a la vila de Taguemount El Djedid, a la comuna cabil d'Ouadhia, Algèria i mort l'1 de gener de 2002 a Newport (Anglaterra),[1] va ser un militant nacionalista algerià de la guerra d'Algèria i un dels principals ideòlegs de l'amaziguisme. també fou un dels fundadors i principal dirigent de l'Acadèmia Berber (Agraw Imaziɣen) .

Biografia[modifica]

Milità en el Partit del Poble Algerià quan era estudiant, però el deixà per unir-se al FLN. Conegut com a "Dda Moh", fou un destacat mujahid i en 1955 en fou nomenat responsable a la III Wilaya per Krim Belkacem. En 1958 fou empresonat al Marroc quan anava a cercar armes. Quan Algèria aconseguí la independència en 1962 fou alliberat i tornà al país, on fou nomenat prefecte de Maghnia. Aviat, però, es va oposar a la política d'arabització d'Ahmed Ben Bella i en 1963 es va unir al Front de Forces Socialistes (FFS).[2] Després del fracàs de l'aixecament es va aixoplugar a França, on el 1966 va fundar amb altres activistes amazics l'Acadèmia Berber. També fou l'autor del disseny de la bandera amaziga, autor de diversos llibres d'història amaziga i impulsor de l'amaziguisme. En 1978, pressionat per les autoritats algerianes, va abandonar França i marxà a l'illa de Wight (Anglaterra), on hi va morir en 2002. El seu cos fou enterrat a Cabília.[3][4]

Obres[modifica]

  • Heureux les Martyrs qui n'ont rien vu : la vérité sur la mort du colonel Amirouche et de Abbane Ramdane, Berbères.
  • F.F.S. Espoir et trahison, Imprimerie Cary, Paris [rééd. FNAR, 1995].
  • L'Identité provisoire (Roman), Agraw Imazighene, Paris.
  • Des Petites Gens pour une grande cause. L'histoire de l'Académie berbère (1966-1978), Compte d'auteur, 2000.

Referències[modifica]