Mostra la font per a Molses

{{Polisèmia|Briòfits en sentit ampli}}
{{Infotaula ésser viu
| categoria_subdivisio = Classes
| subdivisio = * [[Takakiopsida]]
* [[Sphagnopsida]]
* [[Andreaeopsida]]
* [[Andreaeobryopsida]]
* [[Oedipodiopsida]]
* [[Polytrichopsida]]
* [[Tetraphidopsida]]
* [[Bryopsida]]
}}
Els '''briòfits''' (''Bryophyta''), coneguts popularment com a '''molses''', són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (''[[Dawsonia superba]]'') i arriba a fer, només, 75 cm d'alt. Normalment, creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni [[flors]] ni [[llavor]]s i les seves fulles simples cobreixen les seves petites [[tija|tiges]]. En alguns moments, les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec.

[[Fitxer:Moss plants & Sporangium.jpg|miniatura|esquerra|Aquesta '''molsa''' genera un sol esporòfit]]
Botànicament, les molses són briofitines o [[plantes no vasculars]]. Poden ser distingides de les [[hepàtiques]] (''[[Marchantiophyta]]'') pels seus [[rizoide]]s multicel·lulars. Altres diferències no són universals per a totes les molses i hepàtiques, però la presència de tiges —anomenades '''''caulidis'''''— i fulles clarament diferenciades i la manca de fulles segmentades o lobulades caracteritzen les molses entre d'altres. Les molses tenen un paper important en els ecosistemes en què es troben perquè conserven la humitat del sòl i en prevenen la degradació, i també constitueixen un important refugi per a petits invertebrats. La recol·lecció indiscriminada de molses pot ser molt agressiva amb el medi ambient i pot causar un dany significatiu als nostres ecosistemes.

Tradicionalment, ''Bryophyta'' incloïa les molses o briòfits actuals, les hepàtiques i les [[antocerotes]]. Aquests dos altres grups de briofitins avui en dia tenen les seves pròpies divisions, ja que són [[parafilètic]]s, tanmateix, aquestes divisions encara s'anomenen [[Briòfits en sentit ampli|briòfits]].

A més a més de la manca de [[plantes vasculars|sistema vascular]], les cèl·lules de les plantes són [[haploides]] durant la major part del seu cicle vital. Els [[esporòfit]]s viuen molt poc i depenen dels [[gametòfit]]s. Això mostra un contrast amb el patró que segueixen la major part de les «plantes superiors» i els animals. En les plantes vasculars, per exemple, la generació dels haploides és representada pel [[pol·len]] i l'[[òvul]].<ref>{{ref-web|url=http://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/nadal/sostenibilitat/verd-nadalenc/|consulta=20 desembre 2014|títol=Verd Nadalenc|obra=web|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141220111448/http://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/nadal/sostenibilitat/verd-nadalenc/|arxiudata=20 de desembre 2014}}</ref>

== Cicle vital ==
[[Fitxer:Lifecycle moss svg diagram.svg|miniatura|esquerra|Cicle vital d'una molsa típica (''Polytrichum commune'').]]
La major part de les plantes tenen una doble porció de cromosomes en les seves cèl·lules ([[diploide]], per exemple, en què cada cromosoma existeix amb un parell que conté la mateixa informació genètica) mentre que les molses (i els altres briofitins) tenen un únic joc de cromosomes (monoploide); per exemple, cada cromosoma existeix en una única còpia en la cèl·lula). Hi ha períodes en què el cicle vital de les molses té un joc aparellat de cromosomes, però això només passa durant l'estadi d'[[esporòfit]].

La vida d'una molsa comença des d'una [[Espora (vegetal)|espora]] haploide, la qual germina per produir un [[protonena]], el qual és una massa de filaments o '''taloides'''. Aquest és un estadi transitori en la vida d'una molsa. A mesura que creix el protonema, creix també el gametofor, la tija i fulles del qual són diferents. Els òrgans sexuals femenins són coneguts com a ''archegonia'' (''[[archegonium]]'' en singular) i són protegits per un grup de fulles modificades conegudes com a ''[[perichaeta]]''. Les arquegònies tenen colls per on l'[[esperma]] baixa nedant.
Els òrgans masculins són coneguts com a ''antheridia'' i són protegits per fulles modificades anomenades ''perigònies''.

Les molses poden ser tant dioiques com monoiques. En les molses dioiques, els òrgans sexuals masculins i femenins neixen tots dos en diferents plantes gametòfits. En les monoiques (també anomenades ''autoiques''), neixen en la mateixa planta. En presència d'aigua, l'esperma de l'anterídia neda fins a l'arquegònia i la fertilitza, començant aleshores la producció d'un [[esporòfit]] diploide. L'esperma de les molses és biflagel·lat; tenen dos flagels que ajuden en la propulsió. Sense aigua, no hi pot haver fertilització. Després de la fertilització, l'esporòfit immadur surt de l'arquegònia. Normalment, la maduració de l'esporòfit triga mig any. El cos de l'esporòfit consta d'una llarga tija, anomenada ''[[seta]]'', i una càpsula anomenada ''[[opèrcul]]''. L'opèrcul és protegit per una caliptra haploide, que és el que queda de l'arquegònia. La caliptra, usualment, cau quan la càpsula madura. Dins la càpsula, té lloc la [[meiosi]], que dona lloc a espores haploides. La boca de la càpsula és vorejada per una sèrie de dents anomenades ''peristomes''. Tanmateix, no totes les molses en tenen.

En alguns casos, es produeixen unes estructures verdes vegetatives anomenades ''gemmes'' a les fulles, les quals es poden trencar i formar noves plantes sense la necessitat del cicle de fertilització. Aquest és un clar exemple de [[reproducció asexual]].

Les molses dominen el paisatge de la [[tundra]] i són molt freqüents en la [[taigà]]. Als [[Països Catalans]], entre les molses més comunes, es troben la «molsa de Nadal», ''[[Pseudoscleropodium purum]]'', i ''[[Archidium alternifolium]]''.

== Classificació ==
[[Fitxer:Three mosses and a tree.jpg|miniatura|Dos tipus diferents de molses (i d'un liquen, a la caixa més petita) envolten aquest tronc d'arbre.]]
S'anomenen '''[[briòfits en sentit ampli]]''' al grup d'[[embriòfit]]s no vasculars. Actualment està en debat si els briòfits en sentit ampli són un grup monofilètic o parafilètic, però la majoria de les anàlisis moleculars recolzen la monofília dels briòfits tradicionals,<ref>{{ref-publicació|títol=Phylogenomic Evidence for the Monophyly of Bryophytes and the Reductive Evolution of Stomata |cognom1= Harris |nom1= Brogan J. |display-authors=etal |publicació=Current Biology |volum=30 |exemplar=11 |pàgines=P2201-2012.E2 |any=2020 |doi=10.1016/j.cub.2020.03.048
|pmid = 32302587 |hdl=1983/fbf3f371-8085-4e76-9342-e3b326e69edd |s2cid = 215798377 |hdl-access=free }}</ref> no obstant això, les anàlisis morfològiques i fòssils s'inclinen més per la visió parafilètica.<ref name=Cox2018>{{ref-publicació|títol=Land Plant Molecular Phylogenetics: A Review with Comments on Evaluating Incongruence Among Phylogenies |publicació=Critical Reviews in Plant Sciences |cognom=Cox |nom=Cymon J. |any=2018 |volum=37 |exemplar=2–3 |pàgines=113–127 |doi=10.1080/07352689.2018.1482443|hdl=10400.1/14557 |s2cid=92198979 |hdl-access=free }}</ref> Estan compostes pels grups monofilètics: 
* ''Bryophyta sensu stricto'' o «molses»
* ''Marchantiophyta o «[[hepàtiques]]»
* ''Anthocerotophyta'' o [[Antocerotòpsides]]»

S'ha suggerit que els parents més properes de les molses són les hepàtiques formant el clade ''Setaphyta''.<ref name=Cox2018/>

La divisió Bryophyta ''sensu stricto'' es refereix específicament a les molses. Aquests s'agrupen en vuit classes i les seves relacions filogenètiques són les següents: <ref>Cole, Theodor & Hartmut Hilger 2013 [http://www2.biologie.fu-berlin.de/sysbot/poster/BPP-E.pdf Bryophyte Phylogeny.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151123192055/http://www2.biologie.fu-berlin.de/sysbot/poster/BPP-E.pdf |date=2015-11-23 }}</ref>
<center>{{clade| style=font-size:75%;line-height:75%
|1={{clade
| label1='''Bryophyta s.s.'''&nbsp;
	|1=[[Takakiopsida]]
	|2=[[Sphagnopsida]]
	|3={{clade
		|1={{clade
			|1=[[Andreaeopsida]]
			|2=[[Andreaeobryopsida]]
			|3={{clade
				|1=[[Oedipodiopsida]]
				|2={{clade
					|1=[[Tetraphidopsida]]
					|2=[[Polytrichopsida]]
					|3=[[Bryopsida]]
					}}
				}}
			}}
		}}
	}}
}}</center>

== Història geològica ==
Els registres [[fòssil]]s de molses són escassos, a causa de la seva constitució prima i naturalesa fràgil. S'han recuperat molses fòssils del període [[Permià]] de l'[[Antàrtida]] i [[Rússia]]. Hi ha evidència que microfòssils de formes tubulars del [[Silurià]] són en realitat les restes degradades de caliptres d'una molsa relacionada amb les actuals [[Politricàcies|Polytrichaceae]].<ref>Kodner, R. B. & Graham, L. E. (2001). «High-temperature, acid-hydrolyzed remains of Polytrichum (Musci, Polytrichaceae) ressemble enigmàtic Silurian-Devonian tubular microfossils». ''American Journal of Botany'' 88:462-466.</ref> És precisament en l'adveniment del Silurià, fa uns 450 milions d'anys, quan les plantes, fins aleshores de vida estrictament aquàtica, van començar a colonitzar les superfícies emergides de la Terra. Els estudis filogenètics basats en marcadors moleculars indiquen que les primeres plantes colonitzadores de superfícies emergides haurien estat els briòfits.

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[Molsa aquàtica]]
* [[Espora (vegetal)]]
* [[Tundra]]
* ''[[Hypnum cupressiforme]]''

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://briofits.iec.cat/ Cartografia de briòfits de la península Ibèrica i Illes Balears] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101002125730/http://briofits.iec.cat/ |date=2010-10-02 }}.
* [http://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/nadal/sostenibilitat/bones-practiques-per-recollir-molsa/ Bones pràctiques per recollir molsa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141220115752/http://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/nadal/sostenibilitat/bones-practiques-per-recollir-molsa/ |date=2014-12-20}}.

{{Botànica}}
{{traducció imatge SVG}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Molses| ]]