Monestir d'Òssios Lukàs

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Monestir d'Osios Loukas)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Monestir d'Òssios Lukàs
Osiosloukas.JPG
Dades bàsiques
Tipus monestir
Forma part de Monestir de Daphni, Hosios Loukas i Nea Moni de Chios
Característiques
Estil Arquitectura bizantina
Grècia  38° 23′ 41″ N, 22° 44′ 48″ E / 38.394752°N,22.746592°E / 38.394752; 22.746592Coord.: 38° 23′ 41″ N, 22° 44′ 48″ E / 38.394752°N,22.746592°E / 38.394752; 22.746592
Modifica dades a Wikidata
Façana del monestir d'Òssios Lukàs

El monestir d'Òssios Lukàs (en grec Ὅσιος Λουκᾶς) és un dels més bells monestirs bizantins de Grècia, situat al municipi de Dístomo, a la prefectura de Beòcia. Està inscrit en el Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO al costat del monestir de Dafní i del monestir de Nea Moní de Quios. És conegut pels seus mosaics sobre fons daurat del segle XI, per les seves pintures, pel refinament de la seva decoració: pisos de marbre, jaspi i pòrfir.

Dedicat al seu fundador, sant Lluc, un ermità del segle X (les restes se'n poden veure a la cripta), el monestir d'Òssios Lukàs és un dels edificis medievals més importants de Grècia i també un dels més visitats.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser construït el 1011 sobre els fonaments d'una església construïda en el 944. El pla octogonal de l'església es va convertir en una referència principal per a l'arquitectura bizantina tardana.

En el marc de l'Imperi otomà, Òssios Lukàs fou el lloc d'una gran batalla, com demostren els canons exposats en l'edifici.

El 1821, el bisbe Isaïes va declarar el seu suport a la causa de la independència nacional.

El sant fundador va profetitzar que el monestir estaria viu "fins a la fi dels temps". Des de la seva fundació, fa un mil·lenni, fins ara, la vida monàstica no s'hi ha interromput mai, mantenint el patrimoni religiós viu: la rica litúrgia grecoortodoxa amb els meravellosos cants bizantins.

El paisatge que l'envolta és d'una gran bellesa, dominant extensos olivars, ben cuidats. La comunitat monàstica produeix un dels millors olis d'oliva ecològics de la Mediterrània.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Rosemary Morris. Monks and Laymen in Byzantium, 843-1118. Cambridge University Press, 1995. ISBN 0-521-31950-1. Pàg. 27.
  • Linda Safran. Heaven on Earth: Art and the Church in Byzantium. ISBN 0-271-01670-1. Pàg. 127.
  • Banister Fletcher. A History of Architecture (ed. de Dan Cruickshank). Architectural Press, 1996. ISBN 0-7506-2267-9. Pàg. 310.
  • Efthalia Rentetzi. «Il monastero di Hosios Lukas in Focide», Ειρμός, núm. 1, 2004, Apostolikí Diakonia, pp. 227-382, ISSN 1109-9135.
  • Efthalia Rentetzi. «Elements of Classical Style in the mosaic decoration of Hosios Lukas Monastery Phocis, Greece», ANISTORITON: Art History, vol. 9, juny 2005, secció O052.
  • Efthalia Rentetzi. «Mosaici del monastero di Hosios Lukas in Focide e della basilica marciana: Parentele stilistiche», Arte - Documento, núm. 16, 2002, pp. 66-71, ISSNT IT 1121-0524.
  • Nicholas Oikonomides. {The First Century of the Monastery of Hosios Loukas», Dumbarton Oaks Papers, vol. 46, 1992.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir d'Òssios Lukàs Modifica l'enllaç a Wikidata