Monestir de Zedazeni
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ka) ზედაზენი  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mtskheta-Mtianeti (Geòrgia) | |||
| ||||
| Monument Cultural destacat de Geòrgia | ||||
El monestir de Zendazeni (en georgià: ზედაზნის მონასტერი) és un monestir de l'Església ortodoxa georgiana situat en una zona boscosa que cobreix el mont Zendazeni, a la carena de la serra de Saguramo, a una elevació de 1.178 m sobre el nivell del mar, al nord-est de Mtskheta, a la regió de Xida Kartli de Geòrgia. Va ser fundat al segle VI per sant Joan, un dels 13 pares assiris de Geòrgia, que tenia com a missió reforçar el cristianisme al país. El complex d'edificis del monestir inclou l'església, cèl·lules monàstiques, murs de fortificació, estructures defensives, etc. Es reconeix com a Monument Cultural destacat de Geòrgia.[1][2]
Història[modifica]
El nom Zendazeni està relacionat amb una deïtat de la mitologia georgiana, Zaden, el déu de la fruita. L'adoració de Zaden va ser introduïda pel rei Farnadjom d'Ibèria (ca. 109-90 aC), que va agregar la imatge de Zaden al panteó pagà ibèric i va construir una fortalesa allà per albergar el colós de la deïtat. Després de la difusió del cristianisme, la secta de Zaden es va dissoldre. El nom Zendazeni significa 'Alt Zaden', i prové dels termes Zeta, que significa 'Alt', i Zaden.[1][2]
La història del monestir va començar amb Joan, el dirigent dels tretze pares assiris que van arribar a Geòrgia a mitjan segle vi. Ell va escollir aquest lloc, a la vora de Mtskheta i dalt de la muntanya, per a la seva església. Des d'allà va enviar els deixebles a diverses parts de Kartli i Kaheti. Joan va morir el 573, i els seus deixebles i seguidors el van honrar construint una església a la seva tomba.[1]
A la segona meitat del segle viii, el patriarca Clementes va construir una basílica de tres naus com una extensió de la cripta de sant Joan. El monestir es va construir i desenvolupar posteriorment.[1]
A la primera meitat del segle ix, en l'època del príncep Gabriel de Caheti, es va construir la porta de la basílica. A la fi del segle X s'hi va construir un celler.[1] Fins al segle xi, la fortalesa i el monestir de Zendazeni vigilaven les fronteres del Regne de Kaheti. Al 1101, el rei georgià David II el constructor va aixafar les hordes dels turcoseljúcides i el rei Quiriche II dels Kaheti a la fortalesa de Zendazeni.[3] Des del 1479, el monestir de Zendazeni va servir com a cementiri familiar per a la noble família de Zengenice-Guramoville.[3]
L'any 1705 la vida monàstica es va detenir temporalment. Al segle xviii es van construir un campanar i d'altres estructures. El patriarca Domentii va restaurar l'església.[1] Al segle xix, sota la direcció del bisbe Alexander Octopirice, la vida va ser restaurada al monestir. L'església es trobava en un «sostre de ferro»; se'n va obrir la porta oest i es van fer diverses modificacions.[1]
Entre el 1915 i el 1922 el monestir estava desert. Durant el període soviètic, els treballs de manteniment i restauració del monestir es van portar a terme el 1938 i els anys 1970-1971. Al 1946, els hàbitats de Zendazeni i Saguramo van ser declarats reserves naturals protegides.[1]
Descripció[modifica]
Església baptista[modifica]
És una església amb planta de basílica de tres naus. Té una forma quasi quadrada de 13,5 m x 13,4 m; està construïda amb còdols, pedres triturades i maons. Amb dues entrades, la principal cap al sud i la porta oest oberta en el segle xix. L'interior es divideix en 3 passadissos amb 2 parells de columnes. La nau central és la més alta i acaba a l'arc d'Agia Banka cap a l'est, en cada costat del qual hi ha dues cambres, de les quals la del sud-est és el menjador i l'altra té la tomba del sant pare Joan. Cadascuna de les tres cambres orientals estan il·luminades per una finestra, col·locades en diferents alçades. Les façanes nord i oest estan completament tancades sense finestres. L'entrada sud té una petita llosa de pedra. L'església també té un campanar.[1]
A l'interior de l'església hi ha fragments de pintures al fresc, realitzades en colors vius i càlids, en marró vermellós i daurat. Els murals de la part de l'altar són del període feudal i la resta són del segle xvii.[1]
Muralla[modifica]
El monestir està envoltat pels tres costats nord, est i oest per un mur de 28 m x 134,5 m, mentre que al costat sud hi ha un penya-segat. Està construït amb còdols i maons, que daten principalment del segle xvii. Al nord-oest de l'església hi ha una torre amb una porta d'entrada estreta. A la cantonada nord-oest de la paret hi ha una torre quasi rectangular, la façana oest és rodona i la façana de l'est és recta. L'entrada al sud-est es troba entre dos ponts, als murs oest i nord hi havia edificis sostinguts els fonaments dels quals encara existeixen. A l'exterior de la paret, es fan semicercles iguals entre si. A l'est del mur es troben les ruïnes de l'acròpoli, el pati de la qual s'eleva en relació amb l'església.[1][3]
Cel·les monàstiques[modifica]
Un saló al sud-est de l'església baptista, en un escarpat vessant de muntanya, data del període feudal. És accessible per camins estrets. La part inferior de la teula, és a dir, la paret de la façana sud, que fa 3,9 m x 4,4 m, està construïda amb pedres i maons a la part superior. Té una porta i una finestra. El sostre és desigual. A l'est, es construeix una sala de maó vermell dintre d'una cova tallada al vessant de la muntanya, que fa 2,5–3 metres de profunditat i serveix com a magatzem d'aliments.[1][3]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Andghuladze N., Menabde L., ქართული საბჭოთა ენციკლოპედია, Volum 4, pàgs. 495, 1979.
- საქართველოს ისტორიისა და კულტურის ძეგლთა აღწერილობა, Volum 5, pàgs. 284–287, 1990.
- Kh. Rakviashvili, ცამეტი ასურელი მამა და მათ მიერ დაარსებული მონასტერები, 2015, pàgs. 10–14.