Moviment boogaloo
|
|||||
_-_49416109936_(cropped).jpg) Els membres del moviment utilitzen camises hawaianes i uniformes militars per identificar-se, com en aquesta manifestació pel dret a portar armes en Richmond (Virgínia) el 20 de gener de 2020.  | |||||
| Epònim | Breakin' 2: Electric Boogaloo i Segona Guerra Civil dels Estats Units | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | moviment polític | ||||
| Ideologia | acceleracionisme sentiment antipolicial | ||||
| Alineació política | ultradreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2019 | ||||
El moviment boogaloo (anglès: boogaloo movement) és un moviment d'extrema dreta antigovernamental dels Estats Units,[1][2][3] tot i que els seus membres s'identifiquen majoritàriament com llibertaris.[4][5][6] Alguns analistes el consideren una milícia armada.[7][8][9] Una xicoteta part dels seus membres condemnen el racisme i la supremacia blanca, i han intentat apropaments a moviments com Black Lives Matter, però hi ha escepticisme pel que fa a les intencions i la sinceritat de l'acostament.[10][7][11] S'organitzen per internet i xarxes socials.[11]
Des del 2019, almenys 31 persones afiliades al moviment boogaloo han estat acusades de delictes, incloses les matances de dos agents de seguretat i policia, un complot per segrestar la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, i incidents relacionats amb les protestes de George Floyd.[12][13] A mitjan 2020, diverses empreses van actuar per limitar les activitats i la visibilitat del moviment a les xarxes socials i plataformes de xat.[14][15]
El terme boogaloo fa referència al nom de la pel·lícula de culte Breakin' 2: Electric Boogaloo. Després del llançament de la pel·lícula, l'expressió "2: Electric Boogaloo" es va convertir en una frase pejorativa típica per a referir-se a una seqüela en senyal de paròdia.[16] El moviment boogaloo va adoptar la seua identitat basant-se en l’anticipació d’una segona guerra civil nord-americana o una segona revolució americana, que es coneixia com a "Civil War 2: Electric Boogaloo" i que popularment es coneixia com "the boogaloo" entre els adherents.[17][18][19][20]
Ideologia
[modifica]Els membres del moviment boogaloo s'oposen al govern i defensen el dret a portar armes recollit en la Segona Esmena.[21][22]
Una part important dels seus adherents s'identifiquen com a llibertaris,[23] mentre que altres individus es consideren anarcocapitalistes i minarquistes. Típicament creuen en el aceleracionisme i desitgen intentar desestabilitzar la societat.[24][25][26] Generalment es tracta de neonazis i racistes, i alguns d'ells creuen que la Segona Guerra Civil Americana serà una guerra racial.[27] Un dels eixos centrals del discurs és l'oposició al control sobre la tinença d'armes.[23]
Estructura del moviment
[modifica]El moviment manca d'una estructura organizacional.
La principal forma d'organització és la formació de grups de lliure accés en xarxes socials, en els quals acorden punts de trobada per a marxes i altres activitats.
Membres
[modifica]La major part dels seus integrants corresponen a civils que s'identifiquen amb ideologies vinculades a la dreta i a la lliure tinença d'armes, i estan en contra del govern.
Altres participants corresponen a membres actius i veterans de l'Exèrcit dels Estats Units.
Referències
[modifica]- ↑ «¿Qué es el movimiento extremista Boogaloo y por qué algunos de sus miembros armados participaron en las protestas por George Floyd?» (en castellà). CNN, 04-06-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ Movimiento de extrema derecha en Estados Unidos:
- ↑ Lerman, Rachel. «Facebook removes hundreds of boogaloo accounts for 'promoting violence' in coordinated takedown», 30-06-2020. Arxivat de l'original el 1 juliol 2020. [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ Miller, Cassie. «The 'Boogaloo' Started as a Racist Meme». Hatewatch. Southern Poverty Law Center, 05-06-2020. Arxivat de l'original el 20 de juny de 2020. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ Dickson, E. J. «Far-Right 'Boogaloo Boys' Are Trying to Incite Violence at Protests». Rolling Stone, 05-06-2020. Arxivat de l'original el 20 de juny de 2020. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Owen, Tess. «Far-Right Extremists Are Hoping to Turn the George Floyd Protests Into a New Civil War». Vice, 29-05-2020. Arxivat de l'original el 30 de maig de 2020. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ 7,0 7,1 «Far-right civil war accelerationists called the Boogaloo Bois are appearing at protests around the country with guns and Hawaiian shirts». Business Insider, 03-06-2020. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Ellis, Emma Grey «The Meme-Fueled Rise of a Dangerous, Far-Right Militia». Wired, 18-06-2020 [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ Newton, Casey. «The Boogaloo movement has successfully hijacked social networks to spread», 25-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-28. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ ; Gunesch, Nate«The Boogaloo Movement Wants To Be Seen as Anti-Racist, But It Has a White Supremacist Fringe», 30-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ 11,0 11,1 Newton, Casey. «The Boogaloo movement has successfully hijacked social networks to spread», 25-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ Beckett, Lois «White supremacists or anti-police libertarians? What we know about the 'boogaloo'». The Guardian, 08-07-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Weill, Kelly «Sixteen 'Boogaloo' Followers Have Been Busted in 7 Days». The Daily Beast, 09-10-2020 [Consulta: 9 octubre 2020].
- ↑ «Facebook moves to limit spread of extremist 'boogaloo' pages and groups», 05-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ ; Dwoskin, Elizabeth; Mekhennet, Souad «Men wearing Hawaiian shirts and carrying guns add a volatile new element to protests». Washington Post, 03-06-2020 [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Goldenberg, Alex; Finkelstein, Joel (Feb 2020). Cyber Swarming, Memetic Warfare and Viral Insurgency: How Domestic Militants Organize on Memes to Incite Violent Insurrection and Terror Against Government and Law Enforcement. The Network Contagion Research Institute. Arxivat de l'original el 2020-04-22.
- ↑ Allam, Hannah. «'Boogaloo' Is The New Far-Right Slang For Civil War», 10-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-23. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Woodward, Alex «Why far-right protesters are wearing Hawaiian print». The Independent, 30-05-2020 [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ MacNab, J. J. (2020-07-16). «Written testimony by J. J. MacNab». Assessing the Threat from Accelerationists and Militia Extremists Before the Subcommittee on Intelligence and Counterterrorism Committee on Homeland Security: 5. Arxivat de l'original el 2020-07-29.
- ↑ «The Boogaloo: Extremists' New Slang Term for A Coming Civil War». Anti-Defamation League, 26-11-2019. Arxivat de l'original el 2020-06-16. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Zadrozny, Brandy. «What is the 'boogaloo'? How online calls for a violent uprising are hitting the mainstream», 19-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-22. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Man accused in deputy ambush scrawled extremist 'Boogaloo' phrases in blood». NBC News, 11-06-2020. Arxivat de l'original el 16 de juny de 2020. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ 23,0 23,1 Beckett, Lois «White supremacists or anti-police libertarians? What we know about the 'boogaloo'». The Guardian, 08-07-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «The Boogaloo: Extremists' New Slang Term for A Coming Civil War», 26-11-2019. Arxivat de l'original el 2020-04-22. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Coaston, Jane. «The 'boogaloo' 'movement,' explained», 08-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-09. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Why some protesters in America wear Hawaiian shirts». The Economist, 23-05-2020 [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Barton, Gina. «Young white men with long guns at George Floyd protests likely affiliated with far-right group Boogaloo», 05-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 6 juny 2020].