Migració

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Moviments migratoris)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les papallones també migren

La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació. En el cas dels humans, porta un canvi de la residència habitual, sovint a llargues distàncies, i sol implicar una gran quantitat de persones. En el cas de les espècies animals, hi ha un canvi d'hàbitat. La migració és una de les quatre forces que operen en l'evolució, a més de la selecció natural, la deriva genètica i la mutació. Les migracions d'éssers humans s'estudien en la demografia i en la geografia de la població. Les migracions de les espècies animals s'estudien en la biologia (zoologia), la biogeografia i l'ecologia. En informàtica, la migració és el procés consistent a fer que les dades i les aplicacions existents funcionin en un ordinador, software o sistema operatiu diferent. Aquest terme s'utilitza molt per l'empenta del software lliure i perquè les institucions públiques a escala mundial han fet processos de migració amb èxit.

Migració humana[modifica | modifica el codi]

Article principal: Migració humana

L'ésser humà, igualment com altres animals, pot dur a terme migracions o moviments des del seu lloc de residència fins a un altre. Segons el punt de vista, es parla d'emigració (una persona parteix d'una zona concreta) o d'immigració (quan hi arriba) per referir-se al mateix moviment. El volum d'una població concreta no depèn únicament de la relació entre natalitat i mortalitat. Les societats són obertes i dinàmiques, per tant poden créixer o decréixer en funció de la migració. El moviment migratori, donada l'estructura política, permet concretar un punt de partida, d'on s'emigra, d'on la persona és considerada emigrant, i una destinació, on s'immigra. El conjunt de moviments migratoris es concreta políticament en migracions internacionals. En la destinació, la persona és considerada immigrant, i pot variar en funció de les característiques de la població i les seves necessitats. Les migracions per si mateixes no són bones ni dolentes, sinó que el resultat dependrà de l'ús que se'n faci, de la capacitat d'acollida del país o regió i de la manera com els immigrants s'integrin en el cos social on arriben.[cal citació]

En l'època moderna, la migració ha continuat, sigui de manera voluntària o obligada (esclavatge, o a causa de la neteja ètnica). Luigi Luca Cavalli-Sforza ha estudiat els patrons de les migracions humanes en època històrica. La Comissió Global sobre la Migració Internacional The Global Commission on International Migration (GCIM) de l'ONU es va crear el 2003 amb el suport del comissari general Kofi Annan i va emetre un informe el 2005.[1]

Actualment, 191 milions de persones viuen fora del seu país d'origen. D'elles, 95 milions són dones, cosa que representa el 49%, i en el cas dels països desenvolupats supera el nombre de migrants masculins. El 2005, els enviaments de diners dels immigrants van pujar a uns 232.000 milions de dòlars, i aquests fons, als països subdesenvolupats, són molt més grans que no pas l'assistència governamental al desenvolupament.[2] A Europa hi ha el 34% de tots els migrants de la població mundial; a l'Amèrica del Nord, el 23%; a Àsia, el 28%; a Àfrica, el 9%, i a l'Amèrica del Sud, el 3%.[3]

Hi ha diferents tipus de migració com la diària (per anar al lloc de treball), estacional (principalment en agricultura), permanent, Local, Regional, Rural a urbana, Urbana a rural i la Internacional.[cal citació]

Períodes històrics [cal citació][modifica | modifica el codi]

Les migracions històriques es divideixen en grans períodes:

  • Migracions primerenques: van donar lloc a les diferents espècies d'homínid i a les ètnies humanes.
  • Migracions neolítiques: van originar els diferents pobles (com les migracions dels indoeuropeus).
  • Migracions medievals i modernes: van formar la majoria dels estats actuals.
  • Migracions per la Revolució Industrial: van suposar l'èxode del camp a la ciutat dins els països.
  • Migracions contemporànies: desplaçaments de països subdesenvolupats a països desenvolupats tecnològicament.

Tipus [cal citació][modifica | modifica el codi]

Podem diferenciar diversos tipus de migracions:

Causes [cal citació][modifica | modifica el codi]

Hi ha hagut migracions des de sempre; de fet, són una de les causes del procés d'hominització. La migració pot ser causada per diversos motius: econòmics, polítics, estacionals... Quan una persona ha marxat de casa seva involuntàriament (per les guerres, canvis de govern, fam, etc.), però no s'ha establert en un altre lloc, es parla de desplaçat o refugiat. El nomadisme és un sistema de vida de migracions estacionals segons els recursos disponibles per a la subsistència.

  • Situacions crítiques del país d'origen produïdes per causes naturals (terratrèmols, inundacions...).
  • Situacions de conflicte bèl·lic i polític (produït per l'ésser humà).
  • Factors econòmics i de treball (existència d'un índex d'atur molt elevat, esperança d'un salari i un nivell de vida millors...).
  • Motius socioculturals (necessitat de llibertat, atracció per altres zones...).

Punts forts [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • En el país d'acollida, a nivell empresarial es poden pagar salaris més baixos, per l'increment de la mà d'obra.
  • Es cobreixen llocs de treball que no eren desitjables per a les persones del país o zona d'acollida.
  • Pels països d'origen és una arribada de divises.
  • Disminueixen els problemes socials en els països d'origen.

Punts febles [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • Increment de problemes socials en el país d'acollida. En alguns casos, es desenvolupen situacions de racisme i xenofòbia.
  • Per al treballador del país d'acollida comporta un descens de salari.
  • Risc que una concentració massiva d'immigració porti a una exclusió per si mateixa.
  • Creació de polítiques integradores perquè les dues parts de la societat (immigrants i no immigrants) es cohesionin i integrin formant una mateixa societat.
  • La incorporació massiva de nous residents pot posar en perill la pròpia identitat del país o zona.
  • L'arribada massiva a una zona pot arribar a saturar els serveis sanitaris, públics i higiènics.

Lleis de migració de Ravenstein [cal citació][modifica | modifica el codi]

Les primeres lleis sobre la migració van ser proposades pel geògraf Ravenstein a finals del segle XIX i algunes no són aplicables a l'actualitat:

  1. Tota migració genera una contraemigració.
  2. La majoria dels immigrants es mouen a curta distància.
  3. Els migrants que es mouen a llarga distància tendeixen a escollir ciutats grans com a destinació.
  4. Els residents urbans tendeixen a ser menys migrants que els d'àrees rurals.
  5. Les famílies estan menys disposades a migrar internacionalment que els joves adults.

Europa[modifica | modifica el codi]

Emigració europea a altres continents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Emigració europea

L'emigració europea és la migració d'europeus cap a altres continents. Va ser un moviment especialment intens en l'època colonial i durant les guerres i dictadures europees, a causa dels augments demogràfics de la població europea i les crisis econòmiques, fam o repressió política en el continent. La inversió d'aquests factors a Europa ha canviat el signe de la balança migratòria, i Europa Occidental és en l'actualitat una regió receptora d'immigrants.

Migració a la Unió Europea[modifica | modifica el codi]

Article principal: Migració a la Unió Europea

La migració a la Unió Europea és alta, tant des de l'est d'Europa com des de l'Amèrica del Sud i Àfrica. També és significativa la migració d'Àsia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'informe, de noranta pàgines, es pot trobar a la pàgina web del GCIM gcim.org
  2. Informe "Estat de la Població Mundial 2006", del Fons de Població de les Nacions Unides (Unfpa)
  3. Informe "Estat de la Població Mundial 2006", del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]