Senyora Winterbourne
Mrs. Winterbourne  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Richard Benjamin |
| Protagonistes | |
| Producció | Oren Koules i Dale Pollock |
| Guió | Phoef Sutton i Cornell Woolrich |
| Música | Patrick Doyle |
| Fotografia | Alex Nepomniaschy |
| Muntatge | Jacqueline Cambas |
| Productora | TriStar Pictures |
| Distribuïdor | InterCom i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1996 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica, cinema de ficció criminal i comèdia dramàtica |
| Lloc de la narració | Nova York |
            | |
Senyora Winterbourne (títol original: Mrs. Winterbourne) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Benjamin, estrenada l'any 1996. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
A Nova York, Connie Doyle, una jove sensesostre, confosa perquè el seu amic Steve l'ha abandonada embarassada, confon el metro amb el tren i agafa el que va a Boston. En el control dels bitllets, un jove li dona un cop de ma. Hugh Winterbourne vol presentar la seva dona Patricia, també embarassada, a la seva riquíssima família de Boston. Però el tren descarrila i, en l'accident, la parella Winterbourne mor mentre que Connie dona llum a un nen. A l'hospital, l'Administració la identifica com la jove vídua Patricia Winterbourne amb el seu fill. La família Winterbourne desitja recollir nora i net. Grace, la « sogra », agafa afecte per Patricia-Connie mentre que aquesta i Bill, germà bessó de Hugh, no triguen a enamorar-se i a casar-se. Mentre la nova senyora Patricia Winterbourne comença a rebre cartes anònimes…[2]
Repartiment[modifica]
- Shirley MacLaine: Grace Winterbourne
- Ricki Lake: Connie Doyle / Patricia Winterbourne
- Brendan Fraser: Bill i Hugh Winterbourne
- Miguel Sandoval: Paco
- Loren Dean: Steve DeCunzo
- Peter Gerety: el pare Brian Kilraine
- Jane Krakowski: Christine
- Debra Monk: el tinent Ambrose
- Cathryn de Prume: Renee
- Kate Hennig: Sophie
- Susan Haskell: Patricia Winterbourne
- Jennifer Irwin: Susan
- Victor A. Young: Dr. Hopley
- Bertha Leveron: Vera
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Premis Satellite 1997: Shirley MacLaine nominada pel Golden Satellite a la millor actriu en un film de comèdia o musical.
- Remake del film francès J'ai épousé une ombre de Robin Davis (1983), i remake del film estatunidenc No Man of Her Own de Mitchell Leisen (1950).
- Premis 1996: Premis Satellite: Nominada a Millor actriu comèdia/musical (Shirley MacLaine)
- Crítica: "Agradable galimaties per a tardes desocupades. El millor, l'energia que contagia MacLaine" [3]
- Rodatge exterior:
- Canadà: Parkwood Estate a Oshawa, Toronto (Ontario)
- Estats Units: Nova York, Beverly i Boston (Massachusetts).
Referències[modifica]
- ↑ «Senyora Winterbourne». esadir.cat.
- ↑ «Mrs. Winterbourne». The New York Times.
- ↑ Martínez, Luis «Mrs. Winterbourne». El País.