Vés al contingut

Museo dell'Opera del Duomo (Florència)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseo dell'Opera del Duomo

Museo dell'Opera del Duomo
Dades
Tipusmuseu d'art
museu religiós
museu
museu privat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1891
Activitat
Utilitzabiblioteca digital Modifica el valor a Wikidata
ÀmbitMuseu d'art
Superfícieexposició: 6.000 m² (2015)
exposició: 6.000 m² (2018) Modifica el valor a Wikidata
Mida de la col·lecció o exhibicióexposició: 1.500 peces (2018)
exposició: 900 peces (2015) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals1.287.658 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Piazza del Duomo, 9, de Florència.
Empleats147 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deOpera del Duomo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+39-055-230-2885 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISILIT-FC0107 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.operaduomo.firenze.it

El Museo dell'Opera del Duomo (en italià, literalment, 'Museu de l'Obra de la Catedral'), situat a Florència, és un dels museus d'aquesta ciutat toscana, dedicat a l'escultura. Aquest museu es troba a la Piazza del Duomo, 9, de Florència. Es dedica principalment a les escultures de la catedral de Florència: objectes de l'exterior del Duomo, el campanar i el baptisteri. Hi ha sales dedicades a Brunelleschi, exhibint-se eines utilitzades a l'època de la construcció de la catedral, dues maquetes, una de la catedral i una altra de la façana. La seva principal obra escultòrica és la Pietà de Miquel Àngel.

Història i col·leccions

[modifica]
Donatello, Cantoria
Model de fusta de la llanterna de la cúpula de la catedral, s. XVII

El lloc on se situa actualment el museu té uns orígens antics: en el seu origen va ser un edifici utilitzat des de l'any 1296 per acollir l'Opera del Duomo (obra de la catedral), una institució laica, fundada per la República de Florència, integrada pels administradors, artistes i treballadors que s'ocupaven de la construcció de Santa Maria del Fiore.

El 1400, per raons d'espai, l'Opera es va traslladar a la que és la seua actual seu, un palau construït sobre una antiga finca adjacent als forns del taller de Lorenzo Ghiberti (on l'artista va fondre les seue portes de bronze per al baptisteri). També en aquest cas, al voltant de 1500 Miquel Àngel va esculpir el famós David, reciclant una peça de marbre parcialment utilitzat en l'Opera del Duomo.

Acabada la catedral (1436), l'Opera es va mantenir activa amb la tasca de proveir a la protecció i manteniment del complex compost de la Catedral, Baptisteri i Campanar. Des del 1891, es va obrir al públic algunes de les sales, transformant-se en un museu. A través dels segles no només s'havia reunit una col·lecció impressionant d'obres mestres procedents dels tres monuments, sinó també records històrics de valor incalculable relacionats amb la construcció de Santa Maria del Fiore, com el model de Brunelleschi per a la cúpula de Santa Maria del Fiore, els diferents projectes per a la façana dels segles xvi i xvii i alguns equips i eines utilitzats en la construcció (polipasts, carrets, cordes ...).

En l'actualitat aquest museu exhibeix un gran nombre d'obres mestres que ofereixen un panorama exhaustiu de l'evolució de l'escultura florentina des del Trecento fins al Cinquecento. Entre les obres més importants destaquen els panells originals Lorenzo Ghiberti de la Portes del Paradís del Baptisteri, les escultures d'Arnolfo di Cambio, procedents la majoria de la façana antiga de la catedral (Bonifaci VIII, el cicle marià, etc.); els cors (cantoria) de la Catedral, la realitzada per Donatello i la de Luca della Robbia, els panells del campanar d'Andrea Pisano, les escultures de Donatello com el profeta Habacuc (anomenat pels florentins Zuccone per estar calb), la Maria Magdalena penitent de fusta, o la Pietat Bandini de Miquel Àngel (1548-1555), obra tardana de l'artista, probablement concebuda com un monument a la seva tomba.

Tanmateix el museu també té una llarga sèrie d'artefactes romans utilitzats en la construcció de temples, escultures i baixos relleus i una àmplia col·lecció d'art religiós (reliquiaris, creus, cofres, casulles, bastons pastorals). La relíquia d'un dit de la Sant Joan Baptista fou donada per l'antipapa Joan XXIII, soterrat a Florència.

L'obra d'ampliació, modernització i adequació tècnica realitzada entre 1998 i 2000, en vista del Jubileu, per Luigi Zang i David Palterer ha suposat l'augment de la superfície d'expositiva del museu històric al voltant d'un terç. Una nova extensió, dissenyada per Adolfo Natalini per a estar acabada l'any 2009, ocuparia les sales adjacents del lloc on es troba l'antic teatre dels Intrèpids, construït per Gran Duc Pietro Leopoldo el 1779.

Obres principals

[modifica]
Michelangelo, Pietat Bandini
Donatello, Sant Joan Evangelista

Bibliografia

[modifica]
  • Guía visual de Italia, Aguilar, 1997. ISBN 84-03-59439-9
  • AA.VV., Il museo dell'Opera del Duomo a Firenze, Mandragora, Florència 2000. ISBN 88-85957-58-7
  • David Palterer e Luigi Zangheri, Il nuovo Museo dell'Opera di Santa Maria del Fiore Firenze, Edizioni Polistampa, Florència 2001 ISBN 88-8304-344-8

Enllaços externs

[modifica]
  • (italià) Lloc web oficial