Vés al contingut

Milana (rajada)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Myliobatis aquila)
Infotaula d'ésser viuMilana
Myliobatis aquila Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN161569 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreMyliobatiformes
FamíliaMyliobatidae
GènereMyliobatis
EspècieMyliobatis aquila Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Leiobatus aquila (Linnaeus, 1758)
  • Myliobatis cervus (Smith, 1935)
  • Myliobatis equila (Linnaeus, 1758)
  • Myliobatis noctula (Bonaparte, 1833)
  • Myliobatus aquila (Linnaeus, 1758)
  • Raia rhombus (Larrañaga, 1923)
  • Raja aquila (Linnaeus, 1758)[1]
Exemplar fotografiat a l'Aquàrium de Barcelona
Exemplar de l'Aquàrium de Barcelona

La milana[2] (Myliobatis aquila) és una espècie de peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels myliobatiformes.[3]

Morfologia

[modifica]
  • Els mascles poden assolir 183 cm de longitud total i 14,5 kg de pes.
  • No té aleta caudal.
  • És marronós o negrós dorsalment, mentre que el ventre és blanc.[4][5][6][7]

Reproducció

[modifica]

És ovovivípar,[8] la gestació té una durada de 6-8 mesos i les femelles pareixen 3-7 cries[9]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis bentònics, mol·luscs i peixos.[4]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical (54°N-35°S, 19°W-36°E) i bentopelàgic que viu entre 1–300 m de fondària.[4]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'oceà Atlàntic oriental (des de Madeira, el Marroc i les Illes Canàries fins a les costes occidentals d'Irlanda i les Illes Britàniques i el sud-oest de la Mar del Nord) i la Mediterrània.[4]

Ús comercial

[modifica]

La seva carn és molt apreciada.[10]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Myliobatis aquila». Catalogue of Life. (anglès)
  2. «milana - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 5 abril 2024].
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 FishBase (anglès)
  5. McEachran, J.D. i B. Séret, 1990. Myliobatididae. p. 67-70. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  6. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  7. Compagno, L.J.V., D.A. Ebert i M.J. Smale, 1989. Guide to the sharks and rays of southern Africa. New Holland (Publ.) Ltd., Londres. 158 p.
  8. Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  9. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  10. Compagno, L.J.V., 1986. Myliobatidae. P. 132-134. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.

Enllaços externs

[modifica]