Milana (rajada)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Myliobatis aquila)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMilana
Myliobatis aquila
Myliobatis aquila.jpg
Myliobatis aquila sasrája.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreMyliobatiformes
FamíliaMyliobatidae
GènereMyliobatis
Espècie Myliobatis aquila
(Linnaeus, 1758)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Leiobatus aquila (Linnaeus, 1758)
  • Myliobatis cervus (Smith, 1935)
  • Myliobatis equila (Linnaeus, 1758)
  • Myliobatis noctula (Bonaparte, 1833)
  • Myliobatus aquila (Linnaeus, 1758)
  • Raia rhombus (Larrañaga, 1923)
  • Raja aquila (Linnaeus, 1758)[4]
Modifica dades a Wikidata
Exemplar fotografiat a l'Aquàrium de Barcelona

La milana (comuna/de fons/negra),[5] el bisbe (erròniament?), àngel,[5] bonjesús, escurçó,[5] la ferrassa,[5] la tòtina o la viuda/vídua[6] i els noms segurament erronis de xutxo/xuixo/jutge, milà o monja/mongeta[7] (Myliobatis aquila) és una espècie de peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels myliobatiformes.[8]

Altres noms[modifica]

escurçana, pastinaca, caro i ullverd.[5]

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir 183 cm de longitud total i 14,5 kg de pes.
  • No té aleta caudal.
  • És marronós o negrós dorsalment, mentre que el ventre és blanc.[9][10][11][12]

Reproducció[modifica]

És ovovivípar,[13] la gestació té una durada de 6-8 mesos i les femelles pareixen 3-7 cries[14]

Alimentació[modifica]

Menja crustacis bentònics, mol·luscs i peixos.[9]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical (54°N-35°S, 19°W-36°E) i bentopelàgic que viu entre 1–300 m de fondària.[9]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Oceà Atlàntic oriental (des de Madeira, el Marroc i les Illes Canàries fins a les costes occidentals d'Irlanda i les Illes Britàniques i el sud-oest de la Mar del Nord) i la Mediterrània.[9][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43]

Ús comercial[modifica]

La seua carn és molt apreciada.[44]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[9]

Referències[modifica]

  1. Cuvier, G., 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
  2. BioLib (anglès)
  3. Von Linné, Carl. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Estocolm. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824, 1758. 
  4. «Myliobatis aquila». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 https://www.diarilaveu.com/apunt/26901/carrers-18-zoonims-marins-m-o-amb-angela-buj-alfara
  6. http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env TERMCAT] (anglès)
  7. Xutxo, juntament amb milà i monja, és un dels noms que CISTERNAS va atribuir a Myliobatis aquila Bp. Aquest mot té equivalents homòfons en italià i en castellà. A la Ligúria en diuen ciuccio de Myliobatis aquila i ciucciu neigro de Dasyatis violacea, mentre que a les costes andaluses el nom de chucho s’aplica tant a Dasyatis pastinaca com a Myliobatis aquila. Amb aquests antecedents resulta estrany que en el Diccionari ALCOVER-MOLL hi hagi una accepció ictionímica del mot jutge, definida com un «Peix de color verd amb taques grogues i negres, probablement l’espècie Myliobatis aquila (Eiv.)» i que aquest nom aparegui entre els noms catalans d’aquesta mateixa espècie enumerats en el catàleg de LLORIS et al. i a la Nomenclatura Oficial Catalana. És evident que ALCOVER-MOLL va treure aquesta accepció ictionímica d’un estudi lingüístic de Walter SPELBRINK (1937), on es pot llegir (p. 68): «Jutge (myliobatis aquila? Cuv.). Grün mit gelben und schwarzen Flecken. l, 8 cm; br, 4 cm; d, 1 cm; gew, 25 g. Der schwarze “Kopfbedeckung” verdankt der Fisch wohl den Namen des “Richters”; vgl. RLR LIII, 31, val. jutjo.» Aquesta descripció d’un peixet de 8 cm. i 25 g. de pes, de color verd amb taques grogues i negres és impossible que es refereixi a un rajiforme com Myliobatis aquila. Les mateixes dades fan pensar que es tracta del làbrid Thalassoma pavo, que és conegut a Eivissa amb el nom de nyucla i a Ciutadella (Menorca) amb el de junclà, tots dos corrupcions de joglar. Probablement aquesta accepció eivissenca del mot jutge és una altra forma corrompuda de joglar. La responsabilitat de la transformació de jutjo en jutge és de l’autor d’una nota publicada a la Revue des Langues Romanes, citada per SPELBRINK. i nota: CISTERNAS, en el pròleg del seu catàleg (1867, p. 10), diu que ha adoptat la classificació de BONAPARTE i la nomenclatura cientfíca usada per aquest. Com que BONAPARTE va donar el nom de Myliobatis noctula a la Raja aquila de Linneu i el nom de Myliobatis aquila a la Myliobatis bovina de Geoffroy, havem d’entendre que si CISTERNAS va identificar la seva Myliobatis aquila d’acord amb la descripció de Bonaparte, aleshores xutxo, milà i monja són noms de Pteromylaeus bovinus (Geoffroy) i no de Myliobatis aquila (Linn.), Miquel Duran I Ordinyana http://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/177241
  8. The Taxonomicon (anglès)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 FishBase (anglès)
  10. McEachran, J.D. i B. Séret, 1990. Myliobatididae. p. 67-70. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  11. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  12. Compagno, L.J.V., D.A. Ebert i M.J. Smale, 1989. Guide to the sharks and rays of southern Africa. New Holland (Publ.) Ltd., Londres. 158 p.
  13. Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  14. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  15. Bini G., 1967. Atlante dei pesci delle coste italiane: Leptocardi, Ciclostomi, Selaci. Mondo Sommerso, Milà.
  16. Compagno, L.J.V., Ebert, D.A. i Cowley, P.D., 1991. Distribution of offshore demersal cartilaginous fishes (Class Chondrichthyes) of the west coast of southern Africa, with notes on their systematics. South African Journal of Marine Science 11: 43-139.
  17. Fischer, W., Bauchot, M.-L. i Schneider, M., 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma, Itàlia.
  18. Lloris, D., 1986. Ictiofauna demersal y aspectos biográficos de la costa sudoccidantal de Africa (SWA/Namibia). Monogr. Zool. Mar. 1: 9-432.
  19. Notarbartolo di Sciara, G. i Bianchi, I., 1998. Guida degli squali e delle razze del Mediterraneo. Muzzio, Pàdua.
  20. Quero, J.C., Hureau, J.C., Karrer, C., Post, A. i Saldanha, L. (eds), 1990. Check-list of the fishes of the Eastern Tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT (Lisboa), EIU (París) i UNESCO (París).
  21. Relini G., Biagi F., Serena F., Belluscio A., Spedicato M.T., Rinelli P., Follesa M.C., Piccinetti C., Ungaro N., Sion L. i Levi D., 2000. I selaci pescati con lo strascico nei mari italiani. Biologia Marina Mediterranea 7(1): 347-384.
  22. Tortonese, E., 1956. Fauna d'Italia: Leptocardia, Ciclostomata, Selachii. Calderini, Bolonya.
  23. Whitehead, P.J.P., Bauchot, M.-L., Hureau, J. i Tortonese E., 1984. Fishes of the Northeastern Atlantic and the Mediterranean, Vol. I. UNESCO, París.
  24. Young, N., 2001. An analysis of the trends in by-catch of turtle species, angelsharks and batoid species in the protective gillnets off KwaZulu-Natal, South Africa. University of Reading.
  25. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992 Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Principat de Catalunya.
  26. Bauchot, M.-L., 1987. Raies et autres batoides. p. 845-886. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identificationpour les besoins de la pêche. (rev. 1). Mèditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  27. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  28. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  29. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  30. Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, la Laguna. 230 p.
  31. Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  32. Jardas, I., M. Santic i A. Pallaoro, 2004. Diet composition of the eagle ray, Myliobatis aquila (Chondrichthyes: Myliobatidae), in the eastern Adriatic Sea. Cybium 28(4):372-374.
  33. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  34. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  35. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editore), Roma. 244p.
  36. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  37. Sammut, R., 2001. Mediterranean Sea Fishes. p. 3, 22. A: R. Samut, Mediterranean sea fishes. R. Sammut, Malta.
  38. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  39. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  40. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  41. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  42. Wirtz, P., 1994. Underwater Guide. Fish of Madeira, Canary Islands and Azores. Verlag Stephanie Naglschmid Stuttgart.
  43. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  44. Compagno, L.J.V., 1986. Myliobatidae. P. 132-134. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baino, R., Serena, F., Ragonese, S., Rey, J. i Rinelli P., 2001. Catch composition and abundance of Elasmobranchs based on the MEDITS program. Rapp. Comm. int. Mer Mèdit 36: 234.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Fischer, W., Bianchi, G. i Scott, W.B., 1981. FAO Species Identification Sheets for Fishery Purposes. FAO, Roma.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Michael, S.W., 1993. Reef sharks and rays of the world. A guide to their identification, behavior, and ecology. Sea Challengers, Monterey, Califòrnia. 107 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]