Màrius Verdaguer Travesi
 Dibuix de Màrius Verdaguer, per Rafael Barradas  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1885 Maó (Menorca) |
| Mort | 11 juliol 1963 (77/78 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor, periodista, crític literari |
Màrius Verdaguer Travesi (Maó, 1885- Barcelona, 1963) fou un escriptor menorquí, un dels millors narradors d'avantguarda de la preguerra espanyola, poeta, dramaturg, pintor, copiós i traductor poliglot i periodista.[1]
Es formà a Segòvia, on el seu pare fou catedràtic d'institut. Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novel·la i un recull poètic.[2] Es llicencià en dret a Barcelona el 1914, on fixà la seva residència i realitzà la seva vida professional. Mai exercí d'advocat i el mateix any va ingressar a El día gráfico com a redactor internacional. L'any següent el fitxa La Vanguardia també per portar la política internacional. Més endavant, el nou director Gaziel li encarregà la crítica literària i li va permetre també publicar articles sobre temes diversos, el que va posar dwe manifest la seva àmplia gamma d'interessos culturals. Fou un dels fundadors i el director de la revista Mundo Ibérico (1927-1928).[3] El 1940 deixa La Vanguardia no per voluntat pròpia.[4] També va treballar a la redacció del diari barceloní Las Noticias, fundat per Rafael Roldós.
Després d'un quart de segle d'aventures barcelonines, i amb el final de la Guerra Civil, Verdaguer va haver de marxar de Barcelona, recalant a Mallorca, on va col·laborar amb la revista Destino i amb Diario de Mallorca. El 1958 Mario Verdaguer va decidir tornar a la capital catalana, on moriria cinc anys després fruit d'una llarga malaltia.
Verdaguer va ser un intel·lectual molt complet, poeta modernista inicial, novel·lista estimable primer, modernista i avantguardista després, autor final d'una novel satírica (Un verano en Mallorca) i algun llibre de records (Medio siglo de vida íntima barcelonesa), deu novel·les que van comptar en el seu temps (sobretot Piedras y viento, La isla de oro, El marido, la mujer y la sombra i Un intelectual y su carcoma') i a més va publicar amb èxit traduccions de Goethe, Zweig, Jünger i Thomas Mann.
Deixà inèdites unes ambicioses memòries. Com a pintor, les seves obres quedaren gairebé inèdites en vida i mantenen influències de l'estampa japonesa i de l'expressionisme alemany i són fruit d'un pòsit avantguardista matisat pel seu característic lirisme d'intel·lectual contemplatiu i hipersensible.[2]
Va rebre influències literàries per les dues branques familiars, ja que estava emparentat amb mossèn Jacint Verdaguer i amb el doctor Josep Miquel Guàrdia. Un any abans de morir, el 1962, va veure com s'incorporava el seu retrat a la Galeria municipal de l'Ajuntament de Maó, com a Menorquí Il·lustre.
Obres publicades:[5][modifica]
Poesia[modifica]
- En el Ángelus de la tarde. Palma. Imprenta Amengual i Muntaner. 1908
Novel·les[modifica]
- La Venus llora. Palma. 1908
- La isla de Oro. Barcelona. Editorial Lux. 1926
- El marido, la mujer y su sombra. Barcelona. Lux. 1927
- Piedras y Viento. Barcelona. Lux. 1928
- Tres pipas. Barcelona. Editorial Lux. 1929
- La mujer de los cuatro fantasmas. Barcelona. Mentora.1931.
- Un intelectual y su carcoma. Barcelona. Apolo. 1934
- Un verano en Mallorca. Barcelona. Barna. 1959
Teatre[modifica]
- Sonido 13. Barcelona. Lux. 1930
Memòries i records[modifica]
- La ciudad desvanecida. Mallorca. Imprenta Alcover.1953
- Medio siglo de vida íntima Barcelonesa. Barcelona. Barna. 1954.
- Mario y Joaquín Verdaguer vistos el uno por el otro. Mahón. 1964.
- Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Palma. Guillermo Canals, UIB, 2009
Biografies[modifica]
- Vida de Aldonza Lorenzo. Ed Estudio.
- Ana Grigorievna, segunda mujer de Dostoiewski, pròleg a Cartas de Dostoiewski a su mujer. Barcelona. Apolo. 1937
- Las mujeres de la Revolución. Barcelona. Apolo. 1932
- Rasputín. Barcelona. Apolo. 1932
- La dominación británica en Menorca. Panorama Balear 1952
Traduccions[modifica]
- BULTATVIC, M El gallo rojo vuela hacia el cielo. Barcelona. Plaza & Janes
- De VIGNY, Alfred. Vida y muerte del capitán Renaud o el bastón del Junco. Barcelona. Apolo.
- GOETHE, W Herman y Dorotea.
- ISTRATI, Panaït Mi tío Ánghel.
- JÜNGER, E. Tempestades de acero.
- LEVINSON, André. La patética vida de Dostoiwesky.
- MAINSTRE,X. La Joven siberiana.
- MAINSTRE, X El leproso de la ciudad de Aosta.
- MANN, Thomas. La montaña mágica. Barcelona.Apolo.
- PAPINI, G. Gog. Barcelona. Apolo.
- PAPINI, G Dante vivo. Barcelona. Plaza&Janes.
- PASCOAES, T Napoleón. Barcelona. Apolo.
- SAUVY, E. Aventuras de una mujer en el avión.
- ZWEIG, S. Momentos estelares de la Humanidad. Barcelona. Apolo.
- ZWEIG, S. Los ojos del hermano eterno. Barcelona. Apolo.
- Escrites baix pseudònims (moltes vegades confoses amb traduccions)
- FORSTER, Wilhelm: El barón Trenck.
- THOMSON, T.S.A. El enigma del despertar de China. Barcelona. Apolo. 1931.
Referències[modifica]
- ↑ R.C. «Mario Verdaguer, escritor y traductor ante todo». El País, 21-05-2005. [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Màrius Verdaguer Travesi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sanz Roig, Diana «Los proyectos editoriales de Mario Verdaguer: la revista Mundo Ibérico y las editoriales Lux y Apolo» (en castellà). Revista de Literatura. Instituto de Lengua, Literatura y Antropología (CSIC), LXXV, 149, enero-junio 2013, pàg. 1981. DOI: 10.3989/revliteratura.2013.01.009. ISSN: 0034-849X [Consulta: 8 gener 2019].
- ↑ Verdaguer, Mario. Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Palma: Guillermo Canals : Universitat de les Illes Balears, 2008. ISBN 9788487570186.
- ↑ ENTRAMBASAGUAS, Joaquín de. Las mejores novelas contemporáneas(1930- 1934) (en castellà). VIII. Barcelona: Planeta, 1967.