Vés al contingut

Míssil aire-superfície

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaMíssil aire-superfície
Tipusair-launched missile (en) Tradueix i míssil antisuperfície Modifica el valor a Wikidata
Un pilot inspecciona un míssil AGM-65 Maverick en el seu Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II.
El Míssil Brimstone britànic és un míssil antitancs dispara i oblida.
Un míssil de creuer Taurus KEPD 350 de la Luftwaffe.

Un míssil aire-superfície (en anglès: air-to-surface Missile, ASM) o míssil aire-terra (en anglès: air-to-ground Missile, AGM) és un míssil dissenyat per a ser llançat des d'una aeronau militar (bombarder, avió d'atac, caça bombarder, helicòpter d'atac o altres tipus) i atacar objectius en terra, al mar, o ambdós. Són similars a les bombes guiades però per a ser considerats com míssils han de contenir d'alguna forma un sistema de propulsió.[1] Els dos sistemes de propulsió més comuns per als míssils aire-superfície són els motors coet i els motors de reacció. Aquests també tendeixen a correspondre amb l'abast dels míssils, curt o llarg respectivament. Alguns míssils aire-superfície soviètics són propulsats per estatoreactors, proporcionant un llarg abast i una alta velocitat al mateix temps.[2]

El sistema de guiatge per als míssils aire-superfície normalment és mitjançant guiatge làser, guiatge infraroig, guiatge òptic o mitjançant senyals GPS. El tipus de guia depèn del tipus d'objectiu. Els vaixells, per exemple, poden ser detectats mitjançant radar passiu o actiu (en aquest cas aprofitant que es tracten de grans masses de metall), tot i que aquest sistema no és útil per a altres objectius.[3]

Un dels principals avantatges dels míssils aire-superfície respecte a altre armes disponibles en l'arsenal aeri és la distància de llançament que permeten. Així doncs el míssil pot ser llençat a molta distància de l'objectiu, evitant la major part del perill de les armes antiaèries per a la plataforma llançadora. Alguns fins i tot permeten el llançament més enllà de l'abast visual com ara els míssils de creuer o antivaixell, els quals són capaços de localitzar i fixar l'objectiu de forma autònoma.[4]

Subcategories de míssils aire-superfície

[modifica]

Llista de míssils aire-superfície

[modifica]

Argentina

[modifica]

Brasil

[modifica]

MAR-1

Xina

[modifica]

Estats Units

[modifica]

França

[modifica]

Alemanya

[modifica]

Índia

[modifica]

Iran

[modifica]

Noruega

[modifica]

Pakistan

[modifica]

Regne Unit

[modifica]

Sud-àfrica

[modifica]

Suècia

[modifica]

Turquia

[modifica]

URSS/Rússia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Wragg, David W. A Dictionary of Aviation. first. Osprey, 1973, p. 30. ISBN 9780850451634. 
  2. Wragg, David W. A dictionary of aviation. Osprey Publishing, 1973. ISBN 978-0-85045-163-4. 
  3. «Chapter 15. Guidance and Control». Federation of American Scientists.
  4. «The world's top air-to-surface missiles». Airforce Technology, 01-11-2019. [Consulta: 14 abril 2024].