Núñez (sèrie)
| Gènere | documental, cinema biogràfic i docusèrie  |
|---|---|
| Tema | Josep Lluís Núñez i Clemente i FC Barcelona |
| Director | Jordi Call |
| Actors | Josep Lluís Núñez i Clemente Joan Gaspart i Solves Laura Aznar Llucià Carles Viñas i Gràcia Joel Díaz i Braña Ronald Koeman Louis van Gaal Francisco José Carrasco Hidalgo Víctor Muñoz Manrique Hristo Stòitxkov Jordi Basté i Duran Imma Pedemonte i Sarañana Carme Barceló i Crespo Antoni Bassas i Onieva Frederic Porta Vila Carlos Latre Javier Clemente Lázaro Jaume Roures i Llop Mercedes Milà Jordi Pujol i Soley
|
| Companyia productora | Televisió de Catalunya i Abacus Cooperativa |
| Llengua original | català |
| Canal original | 3Cat |
| Primer episodi | 20 desembre 2023 |
| Últim episodi | 20 desembre 2023 |
| Episodis | 4 |
| Més informació | |
| Web oficial | ccma.cat… |
| |
Núñez és una sèrie documental de 2023 dirigida per Jordi Call sobre la trajectòria empresarial de Josep Lluís Núñez (1931-2018) i el seu mandat com a president del Futbol Club Barcelona (1978-2000). És una docusèrie de quatre capítols, impactant i irreverent, sobre l'artífex del Barça modern a través de més de 50 entrevistes de primera fila a exfutbolistes, directius, periodistes, familiars, aliats i enemics que el van conèixer i el defineixen com un «visionari» del futbol, un «homenot», un personatge «acomplexat» o algú que buscava reconeixement social, entre moltes altres respostes.[1]
Argument
[modifica]Núñez ressegueix cronològicament la figura controvertida de l'home emprenedor des de la seva arribada d'infant a Portbou com a fill d'un policia duaner, el matrimoni amb Maria Lluïsa Navarro i el posterior enriquiment com a constructor immobiliari, la seva victòria el 1978 en les eleccions del FC Barcelona i el seu primer títol important com a president l'any següent: la Recopa d'Europa de Basilea.[2]
En l'àmbit del vestuari, Núñez va haver de fer front a esdeveniments com ara el segrest del davanter Quini el 1981,[3] el caràcter intempestiu de jugadors com Bernhard Schuster o Hristo Stoítxkov, els problemes de salut de Maradona i el Motí de l'Hespèria,[4] fins a la victòria a la Recopa d'Europa de 1989 contra la U.C. Sampdoria, ja amb Johan Cruyff d'entrenador del primer equip amb qui, posteriorment, guanyaria la primera Copa d'Europa de futbol de la història del club el 1992 al Wembley Stadium.[5]
Més endavant, i coincidint amb les primeres investigacions sobre els suborns de l'empresa constructora Núñez i Navarro a inspectors d'Hisenda, Núñez abandonarà la presidència del Barça després de vint-i-dos anys de regència i sota l'atenta mirada d'Elefant Blau i l'escenari de presó. El retrat d'una època plena d'alegries, fracassos, clarobscurs i moltes llàgrimes.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Camps Linnell, Jordi. «‘Núñez', la biografia d'un "porter d'escala" que va presidir el Barça». El Punt Avui, 04-01-2024. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ Macià, Miquel. «Josep Lluís Núñez, el constructor sense manies que va regnar al Camp Nou». Nació Digital, 01-03-2020. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «Així va ser el segrest de Quini». El Periódico, 28-02-2018. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ Frieros, Toni. «El Motín del Hesperia, la página más negra de su mandato» (en castellà). Sport, 03-12-2018. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «La docusèrie "Núñez" s'estrena a 3Cat». Esport3, 20-12-2023. [Consulta: 4 gener 2024].