Narcís Garolera i Carbonell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949 Vic (Osona) |
| Professor emèrit | |
| 1r octubre 1992 – Nomenat per: Universitat Pompeu Fabra | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (1986–1990) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra |
| Gènere | Assaig |
| Premis | |
Narcís Garolera i Carbonell (Vic, 1949) és un filòleg català.
Biografia
[modifica]El 1990 es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Excursions i viatges, de Jacint Verdaguer, la primera dedicada a aquest escriptor i per la que rebé el Premi Crítica Serra d'Or d'estudis literaris el 1993.[1] Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1975-1983), a la Universitat Autònoma de Barcelona (1990-1992) i a la Universitat Pompeu Fabra (1992-2019).[1]
Com a estudiós de Verdaguer destaquen: Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua (1996), i Verdaguer. Textos, comentaris, notes (2004), i les edicions crítiques de Canigó (1995), L'Atlàntida (2002), Al cel (2003), Idil·lis i cants místics (2005), Jovenívoles (2006) i Poesies juvenils inèdites (1996).[1] També ha publicat l'edició crítica de l'obra completa de Josep Maria de Sagarra (1994-), del qual ha publicat també tres volums d’articles periodístics: L'ànima de les coses (2001), El perfum dels dies (2004) i —amb articles de Josep Pla— Cartas europeas (2001). Obres seves són també De Verdaguer a Ferrater i una edició crítica d'El quadern gris del mateix Pla (2012); Memòries. A la recerca de mi mateix (2014), i Els meus difunts (2017), de Carles Fages de Climent; Verdaguer. Una biografia (2016), amb Marta Pessarrodona. El 2018 va publicar ¿Seré yo español? Un periodista catalán en Madrid (1925-1930), un recopilatori d'articles del periodista Gaziel al diari El Sol. També és autor de manuals de literatura catalana, com els quatre volums d'Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans (1982-1985) i dos de Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (1994-1995), i Galeries del record. Memòries d'un filòleg (2019).[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Narcís Garolera i Carbonell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- Persones vives
- Filòlegs catalans del sud contemporanis
- Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Professors de la Universitat Pompeu Fabra
- Escriptors vigatans
- Escriptors osonencs contemporanis en català
- Historiadors de la literatura catalans
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Editors catalans del sud contemporanis
- Historiadors catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1949
- Assagistes catalans del sud del segle XX
- Assagistes catalans del sud del segle XXI
- Docents osonencs
- Historiadors osonencs