Natàlia Gontxarova
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Наталья Сергеевна Гончарова 3 juliol 1881 |
| Mort | 17 octubre 1962 (81 anys) París |
| Sepultura | Cementiri d'Ivry de París |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, dibuixant, dissenyadora de moda, il·lustradora, escenògrafa, dissenyadora de vestuari, escriptora |
| Membre de | |
| Moviment | Raionisme i futurisme |
| Representada per | Artists Rights Society i Société des auteurs dans les arts graphiques et plastiques (en)  |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Família | Goncharov |
| Cònjuge | Mikhail Larionov (1955–) |
| Pare | Sergey Goncharov (en) |
   | |
Natàlia Gontxarova (3 de juliol de 1881 – París, 17 d'octubre de 1962), rus: Наталья Сергеевна Гончарова, Natàlia Serguéievna Gontxarova, coneguda també amb el nom afrancesat de Nathalie Gontcharoff, fou una prominent pintora russa del cubisme i del futurisme.[1]
Biografia[modifica]
Nascuda a Nagàievo, prop de Tula, Rússia, el 1881, va estudiar escultura a l'Acadèmia d'art de Moscou, però no va començar a pintar fins al 1904, inspirada pels aspectes primitius de l'art folklòric rus, el fauvisme, cubisme i posteriorment pel futurisme.
Al costat del seu marit, Mikhaïl Lariónov, va desenvolupar el raionisme, fundant l'avantguardisme rus prerevolucionari i organitzant exposicions com La cua del ruc del 1912, concebuda com una ruptura intencional contra la influència de l'art europeu i l'establiment d'una escola independent russa d'art modern.
Va formar part del grup Der Blaue Reiter des dels seus inicis, al 1911, i exposà a Munic i organitzà xerrades de caràcter provocatiu igual que els seus homòlegs italians.
També es va dedicar al disseny gràfic, escrivint i il·lustrant un llibre futurista; i a dissenyar vestits de ballet i decorats, a Ginebra.
El 1914 fa un primer viatge per Europa,[2] per a continuació, el 1915, traslladar-se definitivament a París, on va dissenyar diversos decorats per als Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Va morir a París el 1962.
Consta que el 1928 va participar en l'exposició col·lectiva Els Dotze, organitzada per les Galeries Laietanes de Barcelona.[3]
Es conserva obra de Natàlia Gontxarova al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid,[4] a l'Art Institute of Chicago[5] i al Museu Guggenheim de Nova York,[6] entre d'altres.
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.262. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Tsvietáieva, Marina. Natalia Goncharova: retrato de una pintora (en castellà). Traducció: Selma Ancira. Primera edición. Barcelona: Editorial Minúscula, 2006, p. 79 (Con vuelta de hoja ; 3). ISBN 9788495587275.
- ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueológica, LIX, 2002, p. 162. ISBN 84-7283-661-4.
- ↑ «castellà, anglès i xinès». Museo Thyssen Bornemisza. [Consulta: 23 desembre 2019].
- ↑ «Art Institute of Chicago. The collection» (en anglès). Art Institute of Chicago. [Consulta: 23 desembre 2019].
- ↑ «The Solomon R. Guggenheim Museum collections» (en anglès). Guggenheim Museum. [Consulta: 23 desembre 2019].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natàlia Gontxarova |