Nefridi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els nefridis (del llatí Nephridium) són òrgans excretors dels animals invertebrats amb una funció similar a la dels ronyons dels vertebrats. Eliminen els rebuigs metabòlics del cos de l'animal. Apareixen en molts fílums animals (com els anèl·lids, els mol·luscs i els artròpodes). Es diferencien dos tipus: metanefridis i protonefridis.[1]

Metanefridi[modifica | modifica el codi]

Ubicació del metanefridi d'un cuc de terra (9).
Metanefridi d'un cuc de terra

Un metanefridi (meta = "després") és un tipus de glàndula excretora present en molts tipus d'invertebrats com els anèl·lids, el artròpodes i els mol·luscs. En aquests darrers rep el nom d'òrgan de Bojanus.

Un metanefridi consisteix normalment en un embut ciliat que s'obre cap a la cavitat corporal o celoma i que està connectat a un conducte que pot ser en forma de glàndula, plegat o en forma de vesicula, que normalment s'obre cap a l'exterior de l'organisme. Aquests túbuls ciliats bombegen aigua amb excedents d'ions, residus metabòlics, toxines dels aliments i hormones inútils fora de l'organisme dirigint-los cap a cossos en forma d'embut anomenats nefròstomes. Aquests residus s'envien fora de l'organisme a través del nefridiòpor. L'orina primària produïda per filtració de sang (o un fluid similar) es modifica a l'orina secundària a través de la reabsorció selectiva de molècules.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Metanefridi». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 agost 2017].
  2. S. Sreekumar. Basic Physiology (en anglès). PHI Learning Pvt. Ltd., 2010, p. 180-181. ISBN 9788120341074.