Neleu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Nileu».

Segons la mitologia grega, Neleu (en grec antic Νηλεύς), va ser un heroi grec, fill de Posidó i de Tiro. És germà bessó de Pèlias i germanastre d'Èson, Feres i Amitàon, fills de Tiro i de Creteu.

Quan van néixer, Neleu i Pèlias van ser abandonats per la seva mare. Una euga que va enviar Posidó, els va alimentar. Una altra tradició deia que un dels nens tenia una marca a la cara per una guitza d'euga, i que els havien recollit uns criadors de cavalls. Aquests homes havien anomenat Pèlias al nen que duia la cicatriu, de la paraula grega "pelion" que vol dir lívid. A l'altre li van posar Neleu. Quan es van fer grans, els nens van trobar la seva mare, que era maltractada per la seva sogra, anomenada Sidero. Pèlias i Neleu van atacar Sidero, però ella es va refugiar en un temple d'Hera. Pèlias va violar el santuari i va matar Sidero sobre l'altar.

Més endavant, els dos germans van disputar pel tron de Iolcos, al qual tots dos tenien dret, però Neleu, vençut, s'adreçà a Messènia, on fundà la ciutat de Pilos. Es va casar amb Cloris, filla d'Amfíon, amb qui va tenir una filla, Pero, i dotze fills, entre altres, Periclimen i Nèstor.

Heracles va dirigir contra ell una expedició amb el pretext que un temps abans, Neleu s'havia negat a purificar-lo per la mort d'Ífit. En aquesta lluita van morir onze fills de Neleu, i només se salvà Nèstor, que era absent. Unes tradicions diuen que Neleu va morir també en aquesta lluita, però d'altres que va morir de malaltia a Corint i que va ser enterrat allí.

Segons Herodot, els Pisistràtides, la dinastia de tirans que va governar Atenes al segle IV aC, eren originaris de Pilos i es consideraven descendents de Neleu.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 382. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 155. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
  • Ruiz de Evira, Antonio: Mitología Clásica, Madrid: Gredos, 1982, p. 248. 2a ed. ISBN 8424902041

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]