Nersiànides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióNersiànides
Dades
Tipusfamília Modifica el valor a Wikidata

Els Nersiànides o prínceps Nersiani (en georgià ნერსიანი) foren els membres d'una família de prínceps georgians de l'alta Edat Mitjana.

Els prínceps de la família Nersiani, que Cyril Toumanoff designa pel neologisme de « Nersiànides », foren una família feudal de la Geòrgia medieval de la qual l'ancestre mític fou Narsès que apareix a l'època del regnat de Vakhtang I Gorgasali rei d'Ibèria

Són coneguts al segle VII com ducs de l'Alt Kartli (Xida Kartli), i i dos d'entre ells, Adarnases i el seu fill Nersès, van accedir al rang de Príncep-Primat d'Ibèria (erismtavari) entre 748 i 780. Adarnases III d'Ibèria, que fou vassall de l'Imperi Romà d'Orient, va rebre l'elevada dignitat de curopalata.

Aquesta família va emparentar amb els Guaràmides, i la filla de Adarnases es va casar amb Guaram IV d'Ibèria, príncep de Javakètia-Calarzene i fill de Guaram III d'Ibèria. El segon Príncep-Primat de la família dels Nersiani, Nersès, que fou igualment vassall de l'Imperi Romà d'Orient fins al 772, fou deposat pels ocupants àrabs l'any 775; el títol de Príncep-Primat va passar al seu nebot Esteve III d'Ibèria, príncep de Javakètia-Calarzène, de la família dels guaràmides.

Fonts[modifica]

  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Roma, 1990, p. 236, 383 et 533.