Nicolás Avellaneda
 | |||||||||||
| Nom original | (es) Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda  | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement | (es) Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda y de Silva 1 d'octubre de 1837 San Miguel de Tucumán,Tucumán(Confederació Argentina) | ||||||||||
| Mort | 25 de novembre de 1885 (als 48 anys) A bord del vaixell El Congo a alta mar | ||||||||||
| Lloc d'enterrament | Cementiri de la Recoleta | ||||||||||
 8è President de la Nació Argentina | |||||||||||
| 12 d'octubre de 1874 – 12 d'octubre de 1880 | |||||||||||
| Vicepresident | Mariano Acosta | ||||||||||
| Senador Nacional d'Argentina per Tucumán | |||||||||||
| 3 de maig de 1882 – 25 de novembre de 1885 | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Nacionalitat | Argentina | ||||||||||
| Formació | Universitat de Buenos Aires | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | Advocat, periodista | ||||||||||
| Ocupador | Universitat de Buenos Aires | ||||||||||
| Partit | Partit Nacional, Partit Autonomista Nacional | ||||||||||
| Obra | |||||||||||
| Estudiant doctoral | Manuel D. Pizarro | ||||||||||
| Família | |||||||||||
| Cònjuge | Carmen Nóbrega Miguens de Avellaneda (1861-1885) | ||||||||||
 | |||||||||||
  | |||||||||||
30 abril 1883 – 30 abril 1886 Circumscripció electoral: Tucumán
12 octubre 1874 – 12 octubre 1880 ← Domingo Faustino Sarmiento – Julio Argentino Roca →
12 octubre 1874 – 11 octubre 1880 ← Domingo Faustino Sarmiento – Julio Argentino Roca →
12 maig 1874 – 12 octubre 1874 Circumscripció electoral: Tucumán
| |||||||||||
Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda (San Miguel de Tucumán, Confederació Argentina, 3 d'octubre de 1837 - alta mar, 24 de novembre de 1885) fou un advocat, periodista i polític argentí. President de la Nació Argentina entre 1874 i 1880.
Fill de Marco Avellaneda (ajusticiat per la seva oposició a Juan Manuel de Rosas) i de Dolores Silva i Zavaleta.
Presidència[modifica]
Políticament oposat a les aspiracions autonomistes de la província de Buenos Aires, va assumir la presidència en mig d'acusacions de frau i enfrontant un aixecament de Bartolomé Mitre, que va sufocar en pocs mesos.
Va resoldre la crisi de 1874 i 1875 mitjançant la reducció de la despesa pública, incloent l'acomiadament de funcionaris i la reducció de salaris. Més tard es va iniciar l'exportació de carn argentina amb els primers vaixells refrigerats.
Si bé recolza els plans d'Adolfo Alsina Maza per a contenir l'avenç dels indis, el 1876 va impulsar la Campanya del Desert del ministre de Guerra, el general Julio Argentino Roca, qui va solucionar finalment el problema d'una manera sanguinària i beneficiant alguns de cents d'argentins amb milions d’hectàrees lliurades per a les seves noves estances.
El 1880, després de resoldre un nou aixecament de Carlos Tejedor, el Congrés va aprovar, a instàncies seves, la federalització de la ciutat de Buenos Aires.
Va morir en un viatge marítim a bord del vaixell El Congo. Les seves despulles descansen al Cementiri de la Recoleta de la Ciutat de Buenos Aires.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolás Avellaneda |
