Nicolás Avellaneda
![]() ![]() | |||||||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda ![]() 1r octubre 1837 ![]() San Miguel de Tucumán (Argentina) ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 26 desembre 1885 ![]() oceà Atlàntic ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Sepultura | Cementiri de la Recoleta ![]() | ||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||
12 d'octubre de 1874 – 12 d'octubre de 1880 | |||||||||||||||||||||||||
Senador Nacional de l'Argentina per Tucumán | |||||||||||||||||||||||||
3 de maig de 1882 – 25 de novembre de 1885 | |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Argentina | ||||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat de Buenos Aires ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Buenos Aires ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Ocupació | Advocat, periodista | ||||||||||||||||||||||||
Ocupador | Universitat de Buenos Aires ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Nacional, Partit Autonomista Nacional | ||||||||||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||||||||||
Estudiant doctoral | Manuel D. Pizarro ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Carmen Nóbrega Miguens de Avellaneda (1861-1885) | ||||||||||||||||||||||||
Pare | Marco Avellaneda ![]() | ||||||||||||||||||||||||
![]() ![]() | |||||||||||||||||||||||||
|
Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda (San Miguel de Tucumán, Confederació Argentina, 3 d'octubre de 1837 - alta mar, 24 de novembre de 1885) fou un advocat, periodista i polític argentí. President de la Nació Argentina entre 1874 i 1880.
Fill de Marco Avellaneda (ajusticiat per la seva oposició a Juan Manuel de Rosas) i de Dolores Silva i Zavaleta.
Presidència[modifica]
Políticament oposat a les aspiracions autonomistes de la província de Buenos Aires, va assumir la presidència en mig d'acusacions de frau i enfrontant un aixecament de Bartolomé Mitre, que va sufocar en pocs mesos.
Va resoldre la crisi de 1874 i 1875 mitjançant la reducció de la despesa pública, incloent l'acomiadament de funcionaris i la reducció de salaris. Més tard es va iniciar l'exportació de carn argentina amb els primers vaixells refrigerats.
Si bé recolza els plans d'Adolfo Alsina Maza per a contenir l'avenç dels indis, el 1876 va impulsar la Campanya del Desert del ministre de Guerra, el general Julio Argentino Roca, qui va solucionar finalment el problema d'una manera sanguinària i beneficiant alguns de cents d'argentins amb milions d'hectàrees lliurades per a les seves noves estances.
El 1880, després de resoldre un nou aixecament de Carlos Tejedor, el Congrés va aprovar, a instàncies seves, la federalització de la ciutat de Buenos Aires.
Va morir en un viatge marítim a bord del vaixell El Congo. Les seves despulles descansen al Cementiri de la Recoleta de la Ciutat de Buenos Aires.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolás Avellaneda |