Nicolás de Ovando
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1451  Brozas (Corona de Castella) | ||
| Mort | 29 maig 1511 (59/60 anys) Madrid (Corona de Castella) | ||
| Governador de les Índies | |||
| 3 setembre 1501 – agost 1509 – Diego Colón Moniz → Nomenat per: Isabel I de Castella | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | explorador, militar | ||
| Participà en | |||
| juliol 1503 | Jaragua massacre (en)  | ||
| 13 febrer 1502 | 1502 Ovando Expedition to America (en) |
||
| Premis | |||
 | |||
Nicolás de Ovando (Brozas, 1451 - Madrid i Sevilla, 29 de maig de 1511) Nicolás de Ovando i Càceres va ser un soldat espanyol d'una família noble i cavaller de l'Ordre d'Alcántara, fill del capità Diego Fernández de Càceres i Ovando i de la seva primera dona Isabel Flores de las Varetas, Dama de la reina Isabel I de Castella.[1] Va ser governador de les Índies al virregnat colombià (amb seu a la Hispaniola) des del 1502 fins al 1509, enviat per la corona espanyola per investigar l'administració de Francisco de Bobadilla i restablir l'ordre. Ovando va "pacificar" l'illa de la Hispaniola per la força, sotmetent els nadius americans i els espanyols rebels, i els colons desordenats van ser enviats de tornada a Espanya encadenats.[2] Va implementar el sistema d'encomiendes amb la població nativa taína.[3]
Expedició a la Hispaniola
[modifica]El 13 de febrer de 1502 va sortir d'Espanya amb 30 embarcacions,[4][5] sent aleshores la flota mercant més gran amb destinació cap al continent americà. L'expedició estava formada per un total de 2.500 colonitzadors[6] A diferència dels viatges anteriors de Colom, aquest grup de colons va ser seleccionat deliberadament per representar una secció representativa organitzada de la societat espanyola. La Corona espanyola tenia la intenció de desenvolupar econòmicament les Índies Occidentals i, per tant, expandir la influència política, religiosa i administrativa espanyola a la regió. Juntament amb ell també va venir Francisco Pizarro, que més tard exploraria l'oest de Sud-amèrica i conqueriria l'Imperi Inca. Un altre vaixell transportava Bartolomé de las Casas, que va ser conegut com el "Protector dels Indis" per exposar les atrocitats comeses per Ovando i els seus subordinats. Hernán Cortés, un conegut de la família i parent llunyà, havia de navegar cap a les Amèriques en aquesta expedició, però una lesió que va patir mentre escapava a corre-cuita del dormitori d'una dona casada de Medellín li va impedir fer el viatge.[7]
El pla d'Ovando, traçat pels Reis Catòlics era desenvolupar tant l'economia bàsica de la Hispaniola, com també establir les estructures polítiques, socials, religioses i administratives de la colònia.
Al costat d'ell també va viatjar Francisco Pizarro, qui més tard exploraria la regió oest d'Amèrica del Sud i conquistaria l'Imperi Inca. Així mateix, en una altra embarcació d'aquest viatge, estava el religiós Bartomeu Casas o Casaus, més tard conegut com "El Protector dels Indis".
Administració
[modifica]Quan Ovando va arribar a la Hispaniola l'any 1502, va trobar els nadius, abans pacífics, en un estat de revolta. Ovando i els seus subordinats van reprimir sense pietat aquesta rebel·lió mitjançant una sèrie de campanyes sagnants, incloent-hi la massacre de Jaragua i la massacre de Higüey. L'administració d'Ovando a la Hispaniola es va fer coneguda per la seva crueltat envers els taïnos nadius. Quan els espanyols van arribar el 1492, la població indígena es va estimar en uns 500.000.[8] Segons Bartolomé de las Casas, la massacre al camp de batalla, l'esclavitud i les malalties havien reduït la població nativa a 60.000 persones, i el declivi continuava. El 1501, Ovando va ordenar la primera importació d'esclaus negres de parla hispana a les Amèriques. Molts aristòcrates espanyols van ordenar als esclaus que treballessin com a servents a les seves llars.
Després de les conquestes realitzades pels seus lloctinents, com ara Juan Ponce de León i Juan de Esquivel, Ovando va fundar diverses ciutats a l'Hispaniola. També va desenvolupar la indústria minera, va introduir el cultiu de canya de sucre amb plantes importades de les Illes Canàries i va encarregar expedicions de descobriment i conquesta per tot el Carib. Ovando va permetre als colons espanyols utilitzar els nadius en treballs forçats, un sistema conegut com a encomienda,[3] per proporcionar aliments als colons i als vaixells que tornaven a Espanya. Centenars de milers de taínos van morir mentre eren obligats a extreure or de les mines properes.
Ovando va fundar diverses ciutats a la Hispaniola i també va desenvolupar la indústria minera, va introduir el cultiu de la canya de sucre amb les plantes importades de les Illes Canàries, i posar en marxa les expedicions de descobriment. La Corona espanyola no només estava interessada en l'ús dels natius per ajudar a proporcionar aliments, sinó també volien explotar mà d'obra indígena per extreure l'or de les mines properes.
De conformitat amb una promesa que va fer al llit de mort a la seva esposa, la reina Isabel I, el rei Ferran II d'Aragó va cridar Ovando a Espanya el 1509 per respondre del seu tracte amb els nadius.[9] Diego Colom va ser nomenat el seu successor com a governador, però la Corona espanyola va permetre a Ovando conservar la possessió de les propietats que havia portat de les Amèriques.
Se sap poca cosa de les activitats d'Ovando després del seu retorn a Espanya el 1509. Probablement va passar gran part del seu temps a la ciutat de Brozas, la seu de l'Ordre d'Alcántara. El febrer de 1511, Ferran va ordenar a Ovando que l'acompanyés en una campanya contra Oran, al nord d'Àfrica. L'expedició mai va tenir lloc, però Ovando va ser present en una reunió general de la seva ordre a Sevilla a principis de maig. El 29 de maig de 1511, Ovando va morir durant una reunió de l'Ordre d'Alcántara a Sevilla.[10] El seu cos va ser traslladat al monestir de Sant Benet d'Alcántara. En el seu testament, va fundar una capella i va demanar que els frares diguessin una missa de rèquiem cada setmana.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Bedini, Silvio A; Buisseret, David. The Christopher Columbus encyclopedia (en anglès). Nova York: Simon & Schuster, 1992, p. 527-528.
- ↑ Cook, 2008, p. 941.
- 1 2 Simpson, 2023, p. 16–20.
- ↑ «Nicolás de Ovando | Real Academia de la Historia». [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ D. H. Figueredo,"Latino Chronology: Chronologies of the American Mosaic", pg 14, 2007
- ↑ "Latino Chronology: Chronologies of the American Mosaic"
- ↑ Ovando made Hernán Cortés a notary and awarded him a land grant nonetheless. This started Cortés' career as a conquistador.
- ↑ Karen Anderson Córdova. Hispaniola and Puerto Rico: Indian Acculturation and Heterogeneity, 1492–1550. Ann Arbor, Michigan: University Microfilms International, 1990.
- ↑ «Fernando el Católico y las Indias. Santo Domingo: La nueva frontera atlántica de los reinos castellanos». Estudis. Revista de Historia Moderna, 43, 2017, p. 97–126.
- ↑ Frey Nicolás de Ovando. Gobernador de las India (1501-1509). Madrid, España: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto "Gonzalo Fernández de Oviedo", 1956.
- ↑ Márquez, 2024.