Nicolau I Orsini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolau I Orsini
Seal of the despotes Nikolaos.png
Nom originalNicola d'Epiro (italià)
Νικόλαος Ορσίνι (grec)
Biografia
Naixement1295 (Gregorià)
Mort1323 (27/28 anys)
Causa de mortHomicidi
  dèspota de l'Epir
1318 – 1323
Activitat
OcupacióMonarca
Altres
Títolcomte de Cefalònia i Zante
DinastiaOrsini
CònjugeAnna Palaiologina (en) Tradueix
ParesJoan I Orsini
GermansJoan II Orsini, Q50917052 Tradueix i Q50917474 Tradueix

Escut d'armes Nicolau I Orsini
Modifica les dades a Wikidata

Nicolau I Orsini fou comte palatí de Cefalònia i Lèucada, territoris que va heretar del seu pare Joan I Orsini, i també fou dèspota de l'Epir, territori que va ocupar per la força i causant la mort del seu oncle Tomàs I Àngel, el qual no tenia descendència.

L'any 1318 Nicolau va ocupar Arta i es va casar amb la vídua de Tomàs I Àngel, Anna, filla de l'emperador Miquel IX Paleòleg. El territori era cobejat per l'Imperi Bizantí i per Joan I de Gravina els quals es van enfrontar i Joan II Orsini, germà seu, se'n va quedar una part.

Biografia[modifica]

Nicolau era fill del comte Joan I Orsini i de la seva esposa Maria, filla de Nicèfor I Àngel, dèspota de l'Epir. El seu pare governava Cefalònia com a vassall del rei de Nàpols Carles II d'Anjou, i posseïa Lèucada com a part de la dot de la seva esposa. Nicolau va heretar aquestes possessions a la mort del seu pare el 1317, però el que en realitat cobejava eren els territoris de l'Epir.[1]

L'Epir estava en aquell moment passant un mal moment, l'exèrcit bizantí estava assetjant la capital, Arta, i el seu governant, l'oncle de Nicolau, Tomàs I Àngel, no confiava en la seva esposa, que era filla de l'emperador romà d'Orient Miquel IX Paleòleg. Tomàs estava a punt d'entrar en negociacions amb el seu cunyat Felip I de Tàrent per fer front conjuntament a l'atac bizantí. Nicolau va aprofitar i es va presentar amb un exèrcit que va impedir el pacte amb Felip, va fer fora els romans d'Orient i va posar fi a la vida de Tomàs. Nicolau va assumir el tron vacant i, per solidificar la seva posició es va casar amb Anna Paleòleg, la vídua de Tomàs. El 1320 i fou reconegut com a dèspota per l'emperador romà d'Orient.[2][3]

Nicolau va retre fidelitat a Joan I de Gravina, fill de Carles II de Nàpols i de Maria d'Hongria, que era pretendent al Principat d'Acaia. Tanmateix Nicolau va adoptar públicament la fe ortodoxa i el clergat local no va oposar cap objecció a la seva usurpació del tron. El nord de l'Epir, amb capital a Ioànnina, sí que es van negar a acceptar-lo i es van passar al govern romà d'Orient. Nicolau va esperar fins a la mort de la seva esposa l'any 1320 o el 1321 i llavors va esclatar la guerra amb civil per recuperar el nord de l'Epir. Ioànnina se li resistia i Nicolau va provar d'aliar-se amb la República de Venècia. El 1323 va morir assassinat pel seu germà Joan II Orsini. Joan de Gravina, va ocupar Cefalònia i la va declarar un feu d'Acaia.[2][4]

Amb la seva dona només va tenir una filla que va morir jove.

Referències[modifica]

  1. Setton, 1969, p. 120,122,790.
  2. 2,0 2,1 Fine, 1994, p. 247.
  3. Nicol, 2001, p. 81 i seg..
  4. Treadgold, 1997, p. 762.

Bibliografia[modifica]

  • Bon, Antoine. La Morée franque. Recherches historiques, topographiques et archéologiques sur la principauté d’Achaïe (en francès). París: De Boccard, 1969. 
  • Fine, John Van Antwerp. The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest (en anglès). University of Michigan Press, 1994. ISBN 978-0-472-08260-5. 
  • Longnon, Jean. «The Frankish States in Greece, 1204–1311». A: A History of the Crusades (en anglès). II: The Later Crusades, 1189–1311. University of Wisconsin Press, 1969. 
  • Nicol, Donald MacGillivray. The Despotate of Epiros 1267–1479: A Contribution to the History of Greece in the Middle Ages (en anglès). Cambridge University Press, 2001. ISBN 978-0-521-13089-9. 
  • Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades: The fourteenth and fifteenth centuries (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1969. 
  • Topping, Peter. «The Morea, 1311–1364». A: A History of the Crusades, Volume III: The fourteenth and fifteenth centuries. University of Wisconsin Press, 1975. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997.