Vés al contingut

Nils H Asheim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns.
Falta enllaçar les paraules més significatives als articles corresponents
Plantilla:Infotaula personaNils H Asheim
Biografia
Naixement20 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, organista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica del segle XXI Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2022Toulouse les Orgues (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareIvar Asheim Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 47191376-e70a-4871-90a9-fd68dc9b4df6 Discogs: 296268 Modifica el valor a Wikidata

Nils H Asheim (Oslo, 20 de gener de 1960) és un compositor i organista noruec que viu a Stavanger.

Biografia

[modifica]

Asheim es va educar a l'Acadèmia Noruega de Música i al Conservatori Sweelinck d'Amsterdam. La seva producció inclou música de cambra, obres orquestrals, música d'església, teatre musical i música per ordinador. Hans Lillehammer -94 fanfàrria s'ha publicat en disc amb Gardemusikken. Ha guanyat el premi Spellemann en dues ocasions: el premi Spellemann 2005 en la categoria de música contemporània el 19 de març de 2004, la catedral d'Oslo i el premi Spellemann 2010 en la categoria de compositor contemporani de l'any per Mazurka – Remaking Chopin.[1] Va ser nominat per a la "Spellemannprisen 2003" a la classe oberta per la cançó Kom regn juntament amb Anne-Lise Berntsen. Per l'obra Chase, va rebre el premi Edvard 2002 en la categoria de música contemporània[2] i el 2011 va rebre el premi Lindeman.[3]

L'estil musical d'Asheim es caracteritza per una actitud modernista bàsica,[4] com en un primer treball com el quartet de corda Genesis[6], on s'utilitzen motius breus i senzills com a pedres angulars en la progressió musical. A partir de 1984, Asheim es va preocupar d'abstraure el material i, per exemple, d'oposar diferents velocitats i direccions entre si d'una manera més complexa. Exemples d'això es poden trobar a la trilogia Som ringer i vann, Vannspeil i Speil.[5]

En les obres de l'any 2000 i posteriors, es pot notar un canvi en el mètode compositiu d'Asheim, d'un pensament de desenvolupament lineal[6] a composicions formades per diferents "habitacions", de les quals entra i surt. El material bàsic es dona a l'inici de la peça, i la resta del curs consisteix a dilucidar-ho des de diferents vessants. Això es pot escoltar al CD Broken Line, gravat pel quartet Vertavo, on estan representades les obres Broken Line, Chase, Navigo i Nicht.[7]

Asheim també ha mostrat un gran interès pel teatre musical, inclòs a Grader av hvitt (2007) per a recitador i orquestra, amb text de Johan Harstad. Un altre aspecte del seu camp d'interès és el repertori clàssic on, entre altres coses, va crear el projecte de CD Mazurka - remaking Chopin (2010) juntament amb la ""Gypsy Orchestra"" de Gjertrud.[8]

Asheim dirigeix un ampli negoci com a improvisador a l'orgue. Una col·laboració amb la cantant Anne-Lise Berntsen va donar com a resultat dos CD Engleskyts i Kom Regn. 16 peces per a orgue és un disc d'improvisació en solitari de l'orgue de la catedral d'Oslo, un instrument per al qual Asheim també va escriure i interpretar una obra de dedicatòria durant tota la nit, Psalms Book (1998) per a cor i dos orgues.[9]

Asheim també ha col·laborat amb músics de l'àmbit del jazz i l'electrònica, com Paal Nilssen-Love, Frode Gjerstad i Lasse Marhaug i té diversos enregistraments en CD i aparicions en festivals en aquest format.[10] És cofundador i membre del col·lectiu de músics "Stavanger Kitchen Orchestra".[11] Durant els anys 1989-1991, Asheim va ser president de l'Associació de Compositors de Noruega[12] i ha obtingut tres vegades la beca de treball de l'Estat de 3 anys. Ha estat durant diversos anys el cap de "Ny Musikk Stavanger" i és conegut com el primer impulsor del nou centre cultural "Tou Scene", que va començar l'any 2001 a les instal·lacions de la cerveseria i que és un lloc de trobada per a la comunitat artística jove de Stavanger. Per això, Asheim ha rebut tant el premi cultural del municipi de Stavanger[13] com el premi cultural de Stavanger Aftenblad.[14]

Des de 2012, Asheim treballa com a organista a la nova sala de concerts de Stavanger.[15] El 2018, Asheim va ser nomenat cavaller de la 1a classe de l'Orde de Sant Olav pels seus esforços per la música noruega.[16]

El 2018 va guanyar el premi de música del Consell Nòrdic per l'obra "Muohta" per a cor i orquestra de corda, i el 2024 l'obra de l'any de l'Associació de Compositors de Noruega per al 2023 per "Organotopia".[17][18]

Premis i nominacions

[modifica]
  • Obra de l'any 1985 a la categoria de treball de cambra per a Vindu
  • Treball de l'any 1986 a la classe de treball de cambra per a Vannspeil
  • Premi Edvard 2002 a la classe contemporània per Chase[19]
  • Premi cultural del municipi de Stavanger 2003[20]
  • Premi cultural de Stavanger Aftenblad 2003[14]
  • Nominada a la Spellemannprisen 2003 en classe oberta juntament amb Anne-Lise Berntsen per Kom regn[21]
  • Spellemannprisen 2005 a la classe de música contemporània el 19 de març de 2004, per Catedral d'Oslo[22]
  • Premi de compositor Arne Nordheim 2007[23]
  • El Premi Spellemann 2010 en la categoria de compositor contemporani de l'any per Mazurka – Remaking Chopin[24]
  • El premi Lindeman 2011[25]
  • Nominat a la Spellemannprisen 2015 en la categoria contemporània per Crepuscular Hour (amb Maja S.K. Ratkje i altres)[26]
  • Cavaller de 1a classe de l'Orde de Sant Olav 2018[16]
  • Premi de Música del Consell Nòrdic 2018 per a Muohta[17]
  • Premi de la Crítica Musical 2018/2019 per Messiaen Complete[27]
  • Premi de l'editor musical 2021 en la categoria Creador de l'any - música clàssica/contemporània[28]
  • Treball de l'any 2023 per a Organotopia[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Spellemannprisen – Store norske leksikon». Store norske leksikon. Besøkt 13. juni 2016.
  2. ↑ Edvardprisen // TONOs formidlerpris - Tono». Tono. Besøkt 13. juni 2016.
  3. ↑ Overrekkelse av Lindemanprisen 2011 | Lindemans Legat». lindemanslegat.no. Besøkt 13. juni 2016.
  4. ↑ Nils Henrik Asheim – Store norske leksikon». Store norske leksikon. Besøkt 13. juni 2016.
  5. ↑ http://www.nb.no/nbsok/nb/a60252b68d5d9dd99bfe9bf2df89e8e5?index=7
  6. ↑ Nils Henrik Asheim – Store norske leksikon». Store norske leksikon. Besøkt 13. juni 2016
  7. ↑ Arkivert kopi». Arkivert fra originalen 10. august 2016. Besøkt 13. juni 2016
  8. ↑ «Albums». www.nilshenrikasheim.no. Besøkt 13. juni 2016.
  9. ↑ Arkivert kopi». Arkivert fra originalen 10. august 2016. Besøkt 13. juni 2016.
  10. ↑ «Arkivert kopi». Arkivert fra originalen 10. august 2016. Besøkt 13. juni 2016.
  11. ↑ «Arkivert kopi». Arkivert fra originalen 17. juni 2016. Besøkt 13. juni 2016.
  12. ↑ «Representasjon – Norsk Komponistforening». www.komponist.no. Arkivert fra originalen 6. mai 2016. Besøkt 13. juni 2016.
  13. ↑ «Stavanger kommunes kulturpris til Nils Henrik Asheim». ballade.no. 19. mai 2003. Besøkt 13. juni 2016.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Kulturpris til Asheim». Aftenbladet. Arkivert fra originalen 9. august 2016. Besøkt 13. juni 2016.
  15. ↑ «ORGELET - Stavanger Konserthus». Stavanger Konserthus. Besøkt 13. juni 2016.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Utnevnelse til St. Olavs Orden». www.kongehuset.no (norsk). Besøkt 4. september 2018.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Den norske samtidskomponisten Nils Henrik Asheim vant Nordisk råds musikkpris». Aftenposten. 30. oktober 2018.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Komponistforeningens priser for Årets verk til Nils Henrik Asheim, Tine Surel Lange og Jan Erik Mikalsen». ballade.no. 24. april 2024. Besøkt 9. mai 2024.
  19. ↑ «Edvardprisen // TONOs formidlerpris - Tono». Tono. Besøkt 13. juni 2016.
  20. ↑ «Kulturpris til Asheim». aftenbladet.no. 16. mai 2006. Besøkt 6. juni 2023.
  21. ↑ «En spellemann i boks - flere kan komme». aftenbladet.no. 28. februar 2004. Besøkt 6. juni 2023.
  22. ↑ «Spellemannprisen 2005». nrk.no. 31. januar 2006. Besøkt 6. juni 2023.
  23. ↑ «Nils Henrik Asheim mottok pris». ballade.no. 15. oktober 2007. Besøkt 6. juni 2023.
  24. ↑ «Spellemannprisen – Store norske leksikon». Store norske leksikon. Besøkt 13. juni 2016.
  25. ↑ «Overrekkelse av Lindemanprisen 2011 | Lindemans Legat». lindemanslegat.no. Besøkt 13. juni 2016.
  26. ↑ «Kvelertak kan ta tre Spellemann-priser på rad». aftenbladet.no. 5. januar 2017. Besøkt 6. juni 2023.
  27. ↑ «Musikkritikerprisen til Nils Henrik Asheim». ballade.no. 26. september 2019. Besøkt 6. juni 2023.
  28. ↑ «Musikkforleggerprisen 2021». disharmoni.no. 16. juni 2021. Besøkt 6. juni 2023.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nils_H_Asheim&oldid=34228721»