Nita Naldi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNita Naldi
Nitanaldibain.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1961 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCalvary Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0620519 Allocine: 83156 Allmovie: p51804 IBDB: 54253
Find a Grave: 754 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de l'actriu del 1922

Nita Naldi (Nova York, 13 novembre de 1894 – Nova York, 17 de febrer de 1961)[1][2] va ser una actriu de cinema mut molt popular durant els anys 20. Juntament amb Barbara La Marr, Pola Negri i Dagmar Godowsky van ser les actrius que van fer de pot entre les “Vamp” com Theda Bara i les “flapper” dels anys del jazz com Louise Brooks.[2]

Biografia[modifica]

Donna Dooley (Nita Naldi) va néixer a Nova York en una família d'origen irlandès e italià però els seus pares es van traslladar a Fort Lee, capital del cinema en aquell moment.[1] Les fonts són contradictòries respecte a la data de naixement, que varia entre l'1 d'abril de 1897[2][1] i el 13 de novembre de 1894.[3] Va estudiar en una escola per a gent pobre en un convent de Hoboken (Nova Jersey) on la seva tia àvia era la mare superiora.[2] El seu pare els va abandonar i la seva mare va morir el 1915 per lo que ella va buscar la manera de poder tirar endavant la família. En no aconseguir feina com a actriu,[1] va treballar com a model i més tard va començar en el vodevil amb el seu germà, primer com a corista i després (1918-19) com a part de les Ziegfeld Follies. En aquell moment es va canviar el nom pel de Nita Naldi en record d'una amiga seva que es deia Mary RInaldi.[1] El 1919 va ser descoberta per John Barrymore que va sol·licitar la seva presència a la pel·lícula "Dr. Jekyll and Mr. Hyde” (1920).[1] Amb el seu aspecte sensual i exòtic ben aviat va aconseguir un contracte amb la Famous Players-Lasky (més tard passaria a ser la Paramount Pictures) que la va encasellar en papers de “femme fatale”. El seu paper més memorable va ser a "Sang i arena" amb Rodolfo Valentino. La parella era tan sensual per al públic que Naldi i Valentino van ser protagonistes de tres pel·lícules més, "The Hooded Falcon" (1924), "A Sainted Devil" (1924) i "Cobra" (1925). També va participar en “The Ten Commandments” (1923) de Cecil B. DeMille.

El 1926 va marxar sense consentiment de la productora a fer un viatge cap a Europa.[2] Allà va filmar actuar en pel·lícules com "The Mountain Eagle" (1926), un dels primers treballs d'Alfred Hitchcock[1] i va conèixer el que més endavant seria el seu marit, Searle Barclay. A partir d'aquell moment va començar a perdre interès pel cinema.[2] Això, juntament amb el fet que les “vamp” van passar de moda i l'arribada del sonor la van fer decidir a retirar-se. La seva darrera pel·lícula va ser "Prater Mitzi", rodada a Viena el 1926. Van viure a París, Hongria i Alemanya i van tornar als Estats Units el 1930 per descobrir que a rel del crac del 1929 estaven arruïnats. El 1933 es van declarar a la bancarrota.[2] El 1930 s'havia casat amb Searle amb qui va viure fins a la defunció d'aquest el 1945. Es van traslladar a apartaments més modestos i ella va treballar en diverses obres de teatre. Després de la mort del seu marit no es va tornar a casar, tampoc van tenir fills. Ocasionalment encara va fer petits papers en pel·lícules, teatre o televisió. Va viure els darrers anys reclosa al seu apartament, pagat en part per la Actor’s Fund,[2] i va morir d'un infart de miocardi mentre dormia. Portava 48 hores morta abans no van descobrir el seu cadàver.[1] Està enterrada al Calvary Cemetery de Queens a Nova York.

Filmografía[modifica]

  • Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1920)
  • The Common Sin (1920)
  • For Your Daughter's Sake (1920)
  • Life (1920)
  • The Last Door (1921)
  • A Divorce of Convenience (1921)
  • Experience (1921)
  • The Man from Beyond (1922)
  • Reported Missing (1922)
  • Channing of the Northwest (1922)
  • Sang i arena (1922)
  • The Snitching Hour (1922)
  • Anna Ascends (1922)
  • For Your Daughter's Sake (1922)
  • The Glimpses of the Moon (1923)
  • You Can't Fool Your Wife (1923)
  • Lawful Larceny (1923)
  • Hollywood (1923)
  • The Ten Commandments (1923)
  • Don't Call It Love (1923)
  • The Breaking Point (1924)
  • A Sainted Devil (1924)
  • The Lady Who Lied (1925)
  • The Marriage Whirl (1925)
  • Clothes Make the Pirate (1925)
  • Cobra (1925)
  • What Price Beauty? (1925)
  • The Miracle of Life (1926)
  • The Unfair Sex (1926)
  • The Mountain Eagle (1926)
  • La femme nue (1926)
  • Prater Mitzi (1927)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2002, p. 267. ISBN 0-8131-2249-X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Golden, Eve. Golden Images: 41 Essays on Silent Film Stars (en anglès). McFarland & Company, 2001, p. 109. ISBN 978-0-7864-0834-4. 
  3. «Act 1: Birth, Childhood, and Early Career» (en anglès americà). Donna L. Hill, Joan, 07-10-2010. [Consulta: 22 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]