Nitrat de plom (II)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nitrat de plom (II)
Lead(II) nitrate 1.jpg
Lead nitrate.png
Lead(II)-nitrate-unit-cell-3D-balls.png
Lead(II)-nitrate-xtal-3D-SF.png
Noms
Nom IUPAC
Nitrat de plom (II)
Altres noms
Nitrat de plom
Nitrat plumbós
Dinitrat de plom
plumb dulcis
Identificadors
10099-74-8 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:37187 Symbol OK.svg1
ChemSpider 23300 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 24924
Número RTECS OG2100000
Número ONU 1469
Propietats
Pb(NO3)2
Massa molar 331,2g/mol
Aparença cristalls incolors a blancs
Densitat 4,53 g/cm3 (20 °C)
Punt de fusió 270 °C (518 °F; 543 K) es descompon
37,65 g/100 mL (0 °C)
52 g/100 mL (20 °C)
127 g/100 mL (100 °C)
Solubilitat en àcid nítric
en etanol
en metanol
inoluble
0.04 g/100 mL
1.3 g/100 mL
1,782[1]
Estructura
Cúbic centrat en les cares
cuboctaèdrica
Perills
Fitxa de dades de seguretat ICSC 1000
Classificació CEE Tòxic T Perjudicial Xn Perillós per al medi ambient (N) N
Repr. Cat. 1/3
Frases R R61, R20/22, R33, R62, R50/53
Frases S S53, S45, S60, S61
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 3: L'exposició a curt termini podria causar lesions temporals o residuals greus. Per exemple, el gas de clor Codi de reactivitat 1: Normalment estable, però pot arribar a ser inestable a temperatures i pressions elevades. Per exemple, el calci Perill especial OX: Oxidant. Per exemple, el potassi percloratNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Ininflamable
Dosi o concentració letals (DL, CL):
DLLo (Dosi menor)
500 mg/kg (conillet d'índies, oral)[2]
Compostos relacionats
Altres anions
Sulfat de plom (II)
Clorur de plom (II)
Bromur de plom (II)
Altres cations
Nitrat d'estany (II)
Compostos relacionats
Nitrat de tal·li (III)
Nitrat de bismut (III)
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El nitrat de plom(II) és un compost inorgànic de fórmula química Pb(NO3)2. Existeix habitualment com a cristall incolor o pols blanca i, a diferència de la majoria d'altres sals de plom(II), és soluble en aigua.

Conegut des de l'edat mitjana amb el nom plumb dulcis, la producció de nitrat de plom(II) a partir de plom metàl·lic o òxid de plom en àcid nítric era a petita escala, per un ús directe en la producció d'altres compostos de plom. Al segle XIX, es començà a produir nitrat de plom(II) amb fins comercials a Europa i els Estats Units. Històricament, el seu ús principal era per la producció de pigments per pintures de plom, però aquestes pintures han estat substituïdes per pintures menys tòxiques a base de diòxid de titani. Altres usos industrials són com a estabilitzador en nilons i polièsters, i en recobriments de paper fototermogràfic. Des de voltants de l'any 2000, s'ha començat a utilitzar nitrat de plom(II) en la cianidació d'or.

El nitrat de plom(II) és tòxic, un agent oxidant, i és categoritzat com a "probablement carcinogen pels humans" pel Centre Internacional de Recerca sobre el Càncer. Per consegüent, cal tractar-lo i emmagatzemar-lo amb les mesures de seguretat apropiades per evitar-ne la inhalació, la ingestió o el contacte amb la pell. Degut a la seva naturalesa perillosa, els usos limitats del nitrat de plom(II) estan sota escrutini constant.

Història[modifica | modifica el codi]

Des de l'edat mitjana, el nitrat de plom(II) ha estat produït com a matèria primera per la producció de pigments colorits en pintures de plom, com ara groc crom (cromat de plom(II)), taronja crom (cromat hidròxid de plom(II)) i compostos de plom similars. Aquests pigments eren utilitzas per la tinció i la impressió de calicó i altres tèxtils.[3]

El 1597, l'alquimista alemany Andreas Libavius fou el primer a descriure el compost, encunyant els noms medievals plumb dulcis i calx plumb dulcis, que signifiquen "plom dolç", a causa del seu sabor.[4] Tot i que originalment no fou compresa durant els segles posteriors, la propietat de decrepitació del nitrat de plom(II) féu que fos utilitzat en llumins i explosius especials com ara l'azida de plom.[5]

El procés de producció era i encara és químicament senzill; es tracta de dissoldre plom en aigua forta (àcid nítric) i després recollir-ne el precipitat. Tanmateix, la producció fou a petita escala durant molts segles, i la producció comercial de nitrat de plom(II) com a matèria primera d'altres compostos de plom no començà fins al 1835.[6][7] El 1974, el consum de compostos de plom als Estats Units, deixant de banda els pigments i additius per la benzina, fou de 642 tones.[8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nitrat de plom (II) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Patnaik, Pradyot. Handbook of Inorganic Chemical Compounds. McGraw-Hill, 2003, p. 475. ISBN 0-07-049439-8. 
  2. «Lead compounds (as Pb)». Immediately Dangerous to Life and Health. National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  3. Partington, James Riddick. A Text-book of Inorganic Chemistry. MacMillan, 1950, p.  838. 
  4. Libavius, Andreas. Alchemia Andreæ Libavii. Frankfurt: Iohannes Saurius, 1595. 
  5. Plantilla:Cite article
  6. «Lead». Encyclopædia Britannica (edició del 1911). [Consulta: 11 octubre 2006].
  7. Macgregor, John. Progress of America to year 1846. Londres: Whittaker & Co, 1847. ISBN 0665517912. 
  8. Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. 388, 456. ISBN 0-7506-3365-4.