Nocturn en mi menor, op. post. 72 (Chopin)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióNocturn en mi menor, op. post. 72
Forma musicalnocturn
Tonalitatmi menor
CompositorFrédéric Chopin
CatalogacióOpus, Brown catalog i Chomiński catalog 72/1, B 19 i C 126
Part deNocturnes
Allmusic: mc0002435792
Modifica les dades a Wikidata
Inici del Nocturn op. post. 72
Segon tema, en si major.
Segona part del segon tema, en mi major.

El Nocturn en mi menor, op. post. 72, és una obra per a piano sol de Frédéric Chopin; seria el dinovè que es publicaria, ja de manera pòstuma, l'any 1855; es va encarregar de la publicació Julian Fontana, que considerava que era una obra de joventut, de l'any 1827; durant molt temps, aquesta data es va considerar indiscutible.[1] No obstant, Zdzisław Jachimecki, tot acceptant com a bona la data de Fontana, només podia concloure que era 'un auguri clar del mestre suprem dels nocturns'; reflecteix "un estat de malenconia de la ment". Per a ell, el final d'aquest nocturn sona com una profecia del brillant Nocturn en do sostingut menor.[1] Tadeusz Zieliński es va atrevir a qüestionar la data de Fontana, preguntant-se si, de fet, no seria l'últim dels nocturns de Chopin no publicat per alguna raó desconeguda; però destaca per la seva maduresa emocional i l'excel·lència de la composició.[1] Altres fonts, els situen cap al 1829, una obra contemporània dels seus concerts per a piano, i seria el seu primer nocturn.[2]

Anàlisi musical[modifica]

Es pot considerar que en alguns aspectes és similar al Nocturn en mi bemoll major, op. 55 núm. 2, publicat per Chopin el 1844. Ambdós nocturns mostren un estructura en dues seccions que és única en els seus nocturns, en els quals la segona secció tan sols reforça la primera. També en tots dos nocturns, la segona secció compta amb un canvi que passa d'una melodia suau a un recitatiu agitat, adornat de manera expressiva per passatges amb escales ràpides i trinats.[1]

La composició compta amb una línia ininterrompuda de tresets de corxera en l'acompanyament per sota d'una una melodia lenta la mà dreta amb blanques, negres, dosets i tresets de corxera. Es compon de 57 compassos en 4/4 amb la indicació de tempo Andante, amb una indicació de metrònom de 69 pulsacions.

Una anàlisi informal de la peça és la següent:

  • Compassos 1: Introducció; primer tema.
  • Compassos 2-9: Tema A, en mi menor.
  • Compassos 10-17: Variació sobre el tema A, començant amb octaves a la mà dreta.
  • Compassos 18-22: Interludi
  • Compassos 23-30: Tema B, en si major, que consisteix en una frase de quatre compassos, que es repeteix amb variacions; segon subjecte.
  • Compassos 31-38: Variació molt ornamentada sobre el tema A, en mi menor; primer tema nou.
  • Compassos 39-46: Variació sobre el tema A, començant amb octaves a la mà dreta.
  • Compassos 47-54: Tema B, modulada a mi major; segon tema nou.
  • Compassos 55-57: Coda en mi major.
Nocturn op. post. 72 interpretat per Peter Johnston (cortesia de Musopen)

Cultura popular[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Compositions:Nocturne in E minor [Op. 72]». Narodowy Instytut Fryderyka Chopina. [Consulta: 13 agost 2015].
  2. Cummings, Robert. «Nocturne for piano No. 19 in E minor, Op. 72/1, CT. 126». AllMusic. [Consulta: 13 agost 2015].

Enllaços externs[modifica]