Nocturn en do sostingut menor, op. post. (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalNocturn en do sostingut menor, op. post.
Forma musicalnocturn Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
TonalitatDo sostingut menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Creació1830 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1870 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 49
catàleg Chomiński C 127 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aLudwika Jędrzejewicz Modifica el valor a Wikidata
Part deNocturnes Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a7619cf9-0d62-31a5-aa0c-436edd8b7dd1 IMSLP: Nocturne_in_C-sharp_minor,_B.49_(Chopin,_Frédéric) Allmusic: mc0002452174 Modifica el valor a Wikidata
Inici del Nocturn en do sostingut menor.

El Nocturn en do sostingut menor, op. post., Nocturn núm. 20, KK IVa/16, CT. 127 (B. 49), també conegut com a Lento con gran espressione en do sostingut menor,[1] és una obra per a piano sol de Frédéric Chopin. Va enviar aquesta obra a la seva germana gran, Ludwika, que el 1830 havia arribat a Viena, amb aquesta dedicatòria: "A la meva germana Ludwika perquè practiqui abans que toqui el meu segon Concert".[1][2] No es va publicar fins a 26 anys després de la mort, el 1875. De vegades també se li dona el sobrenom de "Reminiscència".[3][4] La peça es va fer famosa perquè fou interpretada per una supervivent de l'Holocaust, Natalia Karp, que en tocar-la davant Amon Goeth, comandant del camp de concentració nazi, aquest li va salvar la vida.[5]

Entre les obres no publicades (op. post.) de Chopin, aquesta és una miniatura molt especial, una composició única dins la seva obra. És probable que l'hagués escrita poc després de l'arribada a Viena de la seva germana Ludwika, però abans de rebre la notícia de l'esclat de la Revolta polonesa del 1830, ja que sembla el producte d'un moment feliç. Combina un humor tendre amb accents humorístics i se cita obres pròpies, fet ben rar en Chopin. Va sortir a la llum el 1875, gràcies a Marceli Antoni Szulc, qui l'havia publicat amb Leitgeber a Poznań amb el nom d'Adagio. Posteriorment va rebre diversos títols. En la llista de composicions inèdites de Chopin, Ludwika la va descriure com un "lento, amb caràcter de nocturn" i va afegir la nota "me'ls han enviat des de Viena".[1]

No s'ha de confondre amb l'anomenat Nocturne oubliée, també en do sostingut menor, a vegades catalogat com a núm. 22

Estructura musical[modifica]

Tema de contrast de la primera secció
Tema de la secció central en compàs 3/4

El Nocturn comença amb la indicació de tempo Lento con gran espressione i està en compàs 4/4. Després d'una suau introducció, el tema principal comença en el compàs 5; la mà esquerra fa arpegis en tota la secció. El tema es transforma en un pianissimo delicadíssim en el compàs 21, abans de tornar al tema original en el compàs 47. Finalment, conclou amb una tercera picarda.

Hi ha diverses referències al seu Concert per a piano núm. 2 en fa menor que va ser compost en la mateixa època (1830):

  • Els dos primers compassos del tema de la secció central (21 i 22), s'assemblen al tema principal del tercer moviment d'aquest Concert.
  • Els següents compassos (23 i 24) s'assemblen a una part del segon tema del primer moviment.
  • El passatge de la secció central, en 3/4 (compàs 33) s'assembla a la secció scherzando del tercer moviment (a partir del compàs 145) en què la mà esquerra i la dreta toquen amb una octava de diferència.

En la cultura popular[modifica]

Aquest nocturn apareix:

Referències[modifica]