Nori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Nori

Nori (海苔?) és un terme japonès usat per referir-se a varietats comestibles de diverses espècies del gènere Porphyra, especialment Porphyra yezoensis i Porphyra tenera.[1][2] També s'usen altres tipus diferents d'alga, incloses alguns cianobacteris. Nori també es refereix comunament a productes alimentaris creats a base d'aquestes algues. Els productes finals s'elaboren tallant les algues a tires i assecant-les mitjançant un procés semblant al del paper. El nori es fa servir generalment per enrotllar l'onigiri i el sushi.

Els principals productors en són el Japó, Corea i la Xina. El nori és font de vitamina A, B, C1, iode, proteïna, fibra, (31,2 mg/100 g), i carotè.[3]

Originàriament, el terme nori era més genèric i incloïa també algues com hijiki. Abans de l'any 1000, ja era un aliment comú. En un principi era com una pasta i en el període Edo ja es va fer en forma de full papiraci.

Ús[modifica]

Negitoro gunkanmaki (葱トロ軍艦巻き)

El nori es fa servir normalment per a embolicar el sushi i onigiri. També és una guarnició comuna en fideus i sopes. Normalment es torra abans de consumir-lo («yaki-nori» en japonès). Un producte relacionat es prepara amb unes espècies d'algues diferents Monostroma i Enteromorpha, i s'anomena aonori (青海苔).

Referències[modifica]

  1. Merriam-Webster Dictionary
  2. «Nori». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Nori 海苔» (en alemany). Sojahaus, s.d. [Consulta: 12 juny 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nori