Nori
Nori (Porphyra Umbilicales) és el nom d'aquesta alga. Aquesta es del tipus d'algues comestibles del tipus alga vermella (Porphyra), incloent-hi especialment P. yezoensis i P. tenera.[1][2] Es processen amb una tècnica de manufactura com les de fabricar paper. Els principals productors en són el Japó, Corea i Xina. El nori és font de vitamina A, B, C1, iode, proteïna, fibra, (31,2 mg/100 g), i carotè.[3]
Originàriament, el terme nori era més genèric i incloïa també algues com hijiki. Abans de l'any 1000, ja era un aliment comú. En un principi era com una pasta i en el període Edo ja es va fer en forma de full papiraci.
Ús[modifica]
El nori es fa servir normalment per a embolicar el sushi i onigiri. També és una guarnició comuna en fideus i sopes. Normalment es torra abans de consumir-lo («yaki-nori» en japonès). Un producte relacionat es prepara amb unes espècies d'algues diferents Monostroma i Enteromorpha, i s'anomena aonori (青海苔).
Referències[modifica]
- ↑ Merriam-Webster Dictionary
- ↑ «Nori». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nori 海苔» (en alemany). Sojahaus, s.d. [Consulta: 12 juny 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nori |
- Ferré, Jordi (trad.). «Gunkanmaki (軍艦巻き)». Descobrir Japó.[Enllaç no actiu] (recepta)
- «Fregits de nori». El Pi. Arxivat de l'original el 2014-11-15. [Consulta: 12 juny 2017]. (recepta)
- Guiry, Michael Dominic Richard. «Nori Cultivation» (en anglès). The Seaweed Site: information on marine algae. [Consulta: 12 juny 2017].
- Reus, Montse. «L'alga Nori». Ets el que menges, 30-10-2011.
- «Algues: primers i segons plats». Gust per la cuina. Arxivat de l'original el 2019-11-18. [Consulta: 12 juny 2017].