Nova Barcelona
Nova Barcelona fou el nom d'un assentament d'exiliats austriacistes que va existir entre el 1735 i el 1738, creat després de la seva derrota a la Guerra de Successió, i situat al Banat de Temesvar, a l'actual poble de Zrenjanin, a la Voivodina sèrbia. L'assentament també fou conegut amb el nom de Carlobagen. El primer grup d'exiliats va arribar la tardor de 1735, i cap el 1737 ja hi havia al Banat prop de vuit-cents exiliats. Entre ells, predominava el grup de catalans, seguit del d'altres territoris de la Corona d'Aragó. Entre un 10 i 15% provenia de Sicília i Napols. Entre els exiliats, hi havia figures destacades de la guerra: els Germans Nebot, Bac de Roda, Francesc Castellví... L'assentament va fracassar, degut a l'avançada edat dels colons, molts d'ells veterans de l'administració i l'exèrcit. El clima del Banat, de tipus continental, va afectar la viabilitat econòmica del projecte d'emplaçar-hi una ciutat. La pesta, present a Voivodina el 1738, i la proximitat de la regió a l'amenaça otomana, van ser d'altres factors que van propiciar la fi de la colònia. A partir de 1740, molts exiliats es trobaven ja en ciutats d'Àustria-Hongria, especialment a Budapest i Viena. Si bé l'exili austriacista no va deixar cap llegat a la regió, cal esmentar que el fill d'un emigrat, Francesc de Vilana Perlas (fill del Marquès de Rialp), va ser governador de Temesvar entre 1753 i 1759. Segons Collin Thomas, el seu cognom seria l'origen del topònim de Perlez, un poble del municipi de Zrenjanin.[1]
Bibliografia
- Alcoberro i Pericay, Agustí. L’exili austriacista i la Nova Barcelona del Banat de Temesvar: teoria i pràctica, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, ISSN 0210-7481, Nº. 48, 2002 , pags. 93-112
PDF
- (castellà) Una bandera turca arraso la Barcelona del Danubio, La Vanguardia, Revista, 18 d'octubre de 1992, p.3 (Accés 21-10-09)
PDF
Referències
- ↑ (anglès) Colin Thomas, The Anatomy of a Colionization Frontier: The Banat of Temesvar, Austrian History Yearbook, 19-20 (1983-1984), pp. 7-8., citat per Agustí Alcoberro