Vés al contingut

Obra artística de Leonardo da Vinci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta és una llista de pintures atribuïdes a Leonardo da Vinci, (15 d'abril de 14522 de maig de 1519), un dels grans artistes del Renaixement. En general, quinze obres són atribuïts a Leonardo, o en la totalitat o en gran part; la majoria són pintures en plafó però també hi ha un mural, un gran dibuix en paper i dos esbossos de preparació d'escenes. Estan en discussió sis pintures més, hi ha quatre obres que darrerament li han estat atribuïdes, i dues són còpies de treball perduts. Cap de les pintures de Leonardo no està signada, i aquesta llista recull les opinions de diversos estudiosos.[1]

El nombre petit de pintures que han sobreviscut és, en part, a causa de la constant experimentació amb tècniques noves per part de Leonardo, i la seva procrastinació crònica. Tot i així, aquests pocs treballs i també les seves llibretes, que contenen dibuixos, diagrames científics, i les seves idees sobre la natura de pintar, comprenen una contribució a les generacions posteriors d'artistes igualats només pel llegat del seu contemporani Michelangelo.

El paràmetres d'ordenació {{Ntsh}} van de l'1 al 21 a partir de la classificació cronològica. El segon nivell de paràmetres {{Ntsh}} ordena les pintures d'acord amb el grau d'atribució de l'obra a Leonardo, segons els següents descriptors:

  1. Acceptada per tothom
  2. Pràcticament acceptada
  3. Ginebra de Benci i Dama amb un ermini (cada una, depenent de l'altra)
  4. Generalment acceptada
  5. Per Leonardo i altres mans
  6. Discutida.[2]
  7. Força discutida

Pintures atribuïdes

[modifica]
Imatge Detalls (ordenats per data) Estatus d'atribució
Baptisme de Crist &0000000000000001.000000
Baptisme de Crist
1472–1475
Oli en fusta
177 × 151 cm
Uffizi, Florència, Itàlia
&0000000000000004.000000
Verrocchio i Leonardo
Pintat per Andrea del Verrocchio, però l'àngel del costat esquerre està fet per Leonardo.[3] Es reconeix, en general, que Leonardo també pintà una gran part del paisatge de fons i el tronc de Crist. És un dels primers treballs que existeixen de Leonardo. La declaració de Vasari que l'àngel de l'esquerra és obra de Leonardo està confirmada per estudis per Bode, Seidlitz i Guthman, i acceptada per McCurdy, Wasserman i altres.
L'Anunciació &0000000000000002.000000
L'Anunciació
c. 1472–1475
Oli en plafó
98 × 217 cm
Uffizi, Florència, Itàlia
&0000000000000002.000000
Pràcticament acceptada
En general, es creu que és la primera obra completa existent de Leonardo. Fins al 1869, l'obra s'havia atribuït a Verrocchio. Actualment hi ha fora consens en l'atribució a Leonardo, proposada per Liphhart, i acceptada per Bode, Lubke, Muller-Walde, Berenson, Clark, Goldscheider i altres.[1]
Madonna Dreyfus &0000000000000003.000000
Madonna Dreyfus
c. 1475–1480
Oli en plafó
15,7 × 12,8 cm, 6,13 × 5 in
National Gallery of Art, Washington DC, EUA
&0000000000000007.000000
Discutida
Obra prèviament atribuïda a Verrocchio o a Lorenzo di Credi. Per la majoria dels crítics, l'anatomia de l'infant Jesús és tan pobra que descoratja una possible atribució, mentre que d'altres creuen que és un treball de la joventut de Leonardo. Aquesta atribució va ser feta per Suida, el 1929. Uns altres historiadors d'art com Shearman i Morelli l'atribueixen a Verrocchio.[1] Daniel Arasse (1997) considera aquesta pintura com un treball de joventut de Leonardo.[4]
Ginebra de Benci &0000000000000004.000000
Ginebra de Benci
c. 1476
Oli en fusta
38,8 × 36,7 cm, 15,3 × 14,4 a la
National Gallery of Art, Washington DC, EUA
&0000000000000003.000000
Pendent d'atribució de la Dama amb un ermini
Waagen, el 1866, proposà l'atribució de l'obra a Leonardo, i rebé el suport de Bode. Els primers estudiosos del segle XX mostraren el seu desacord, però la majoria dels crítics actuals accepten tant l'autoria com la seva identitat.[1]
Madonna Benois &0000000000000005.000000
Madonna Benois
1478
Oli en tela
49,5 × 33 cm
Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg, Rússia
&0000000000000004.000000
Acceptació generalitzada
La majoria del crítics creuen que coincideix amb la madonna esmentada per Leonardo el 1478.[1]
La Mare de Déu i el clavell &0000000000000006.000000
La Mare de Déu i el clavell
1478–1480
Oli en plafó
62 × 47,5 cm
Alte Pinakothek, Múnic
&0000000000000004.000000
Acceptació generalitzada
S'accepta de manera generalitzada que és de Leonardo, però apareix algun sobrepintat d'algun possible pintor flamenc.[1]
Sant Jeroni al desert &0000000000000007.000000
Sant Jeroni al desert
c. 1480
Tempera i oli en plafó
103 × 75 cm, 41 × 30 a
Palau apostòlic, Vaticà
Inacabada
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
Adoració dels Mags &0000000000000008.000000
Adoració dels mags
1481
Pintat en plafó
240 × 250 cm, 96 × 97 a
Uffizi, Florència, Itàlia
Inacabada
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
Mare de Déu de les roques &0000000000000009.000000
Mare de Déu de les roques
1483–1486
Oli en plafó (transferit a tela)
199 × 122 cm, 78,3 × 48,0 a
Louvre, París, França
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
La majoria dels especialistes la consideren com la primera de les dues versions del mateix tema.
Sala delle Asse &0000000000000021.000000
Sala delle Asse
1498 - 1499
Pintura al fresc
Castell Sforzesco, Milà
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
Luca Beltrami va fer una gran argumentació amb documents de l'època de Leonardo.[5]
Dama amb un ermini &0000000000000010.000000
Dama amb un ermini
1485
Oli en plafó de fusta
54 × 39 cm
Czartoryski Museum, Kraków
&0000000000000003.000000
Pendent de l'atribució de Ginebra de Benci
Que la pintés Leonardo ha estat subjecte d'un llarg debat des que, el 1889, es proposà que ell n'era l'autor. L'atribució del quadre Ginebra de Benci ha donat suport al fet que aquesta obra també és de Leonardo.[1]
Madonna Litta &0000000000000011.000000
Madonna Litta
c. 1490
Oli en tela (transferida de plafó)
42 × 33 cm
Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg
&0000000000000007.000000
Discutida
Es creu que potser és de Marco d'Oggiono
Retrat d'un músic &0000000000000012.000000
Retrat d'un músic
1490
Oli en plafó de fusta
45 × 32 cm
Pinacoteca Ambrosiana, Milà
&0000000000000006.000000
Discutida
Retrat d'una Sforza &0000000000000012.000000
Retrat d'una Sforza o La bella princesa
1495-1496
Pastel i tinta sobre vitel·la, muntada després sobre fusta
33 x 22 cm
Col·lecció particular, Canadà?
&0000000000000006.000000
Discutida
Atribuïda a Leonardo per Martin Kemp, a partir de l'estil i d'una empremta digital; altres autors, com Pedretti, hi estan d'acord. Sembla haver estat un frontispici d'un còdex imprès en vitel·la i conservat a Varsòvia, amb l'obra La Sforziada.
La bella Ferronière &0000000000000013.000000
La Belle Ferronière
1490–1496
Oli en fusta
62 × 44 cm
Louvre, París
&0000000000000006.000000
Discutida
El Sant Sopar &0000000000000014.000000
El Sant Sopar
1495–1498
Pintura al tremp en gesso, brea i màstic
460 × 880 cm, 181 × 346 a
Convent de Santa Maria delle Grazie, Milà, Itàlia
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
Mare de Déu de les roques &0000000000000015.000000
Mare de Déu de les roques
1495–1508
Oli en plafó
189,5 × 120 cm, 74,6 × 47,25 a la
National Gallery, Londres, Regne Unit
&0000000000000004.000000
Leonardo i Ambrogio de Predis
Generalment acceptada com una versió posterior a la del Louvre. Realitzada amb la col·laboració d'Ambrogio de Predis i potser d'altres. Mentre la data no és acceptada per tothom, la col·laboració del taller de Leonardo sembla indiscutible.[1]
Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna i sant Joan Baptista &0000000000000016.000000
Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna i sant Joan Baptista
c. 1499–1500
Carbó, guix blanc i negre en paper tenyit
142 × 105 cm, 55,7 × 41,2 a la
National Gallery, Londres, Regne Unit
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
Retrat d'Isabel d'Este &0000000000000017.000000
Retrat d'Isabel d'Este
c. 1499–1500
Guix vermell i negre, pastel groc en paper
63 x 46 cm;al
Musée du Louvre, París, França
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
Crist amb la Creu
Salvator mundi
c. 1506 - 1513
Pintura a l'oli sobre noguera
Louvre Abu Dhabi, Abu Dhabi
Acceptat per alguns autors.[6] Es pensava que era una còpia d'un original perdut. Després de la restauració de 2011, ha guanyat acceptació la idea que és original: presenta pentimenti a les mans de Crist i característiques pròpies de l'estil del pintor.
Retrat d'Isabel d'Este &0000000000000018.000000
Retrat d'Isabel d'Este
c. 1513-1516
Oli sobre tela
61 x 46,5 cm;a una
Incautada per la policia italiana a Lugano (Suïssa) per tornar-la a Itàlia[7]
&0000000000000002.000000
Pràcticament acceptada; signat. Posteriorment s'hi van afegir una corona i la palma de martiri, convertint el retrat en una pintura de Santa Caterina d'Alexandria. Redescoberta en 2013, Carlo Pedretti l'atribueix a Leonardo amb seguretat.
Mare de Déu dels fusos
Madonna Buccleuch
&0000000000000017.000000
Mare de Déu dels fusos


Madonna Lansdowne
c. 1501
Oli en fusta (traspassat a tela i després recol·locat en una fusta)
50,2 × 36,4 cm
Col·lecció privada, Nova York


Madonna Buccleuch
c. 1501
Oli en fusta
48,9 × 36,8 cm
Scottish National Gallery, Edimburg (dipòsit de la Buccleuch Collection)
&0000000000000007.000000
Discutida
N'existeixen tres versions, aparentment fetes per artistes diferents, potser còpies d'un treball perdut que s'ha descrit que pertanyia a Leonardo. El més conegut, propietat del Duc de Buccleuch, va ser robat el 2003, i recuperat el 2007.[8]
La Gioconda &0000000000000018.000000
La Gioconda o Monna Lisa
c. 1503–1506
Oli en cotó i fusta
76,8 × 53,0 cm, 30,2 × 20,9 in
Louvre, París, França
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna &0000000000000019.000000
La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna
c. 1510
Oli en plafó
168 × 112 cm, 66,1 × 44,1 in
Louvre, París, França
&0000000000000001.000000
Acceptada per tothom
Bacus &0000000000000020.000000
Bacus
1510–1515
Oli en fusta de noguera transferit a tela
177 × 115 cm
Louvre, París
&0000000000000007.000000
Discutida
En general, és considerada com una còpia d'un dibuix.[1]
Sant Joan Baptiste &0000000000000021.000000
Sant Joan Baptista
1513–1516
Oli en fusta de noguera
69 × 57 cm, 27,2 × 22,4 a
Louvre, París
&0000000000000004.000000
Acceptació generalitzada
"Anonimo Gaddiano" va escriure que Leonardo pintà un sant Joan. És considerada la darrera gran obra de Leonardo.[1]

Atribucions més recents

[modifica]
Fitxer Detalls Estatus d'atribució
Tobies i l'àngel
Tobies i l'àngel
1470–80
Pintura al tremp d'ou en pollancre
National Gallery, Londres
Andrea del Verrochio i el seu taller (incloent Leonardo?)
Una pintura de Verrocchio mentre Leonardo treballava al seu taller. Martin Kemp suggereix que Leonardo Leonardo pot haver pintat alguna part d'aquest treball, probablement el peix. David Alan Brown, de la National Gallery de Washington, també li atribueix el gos.
Els sants infants abraçant-se
Els sants infants abraçant-se
c. 1486–1490
Diverses versions en col·leccions privades.
Adoració de l'Infant
La Mare de Déu i l'Infant amb sant Josep o Adoració de l'Infant
Tempera en plafó
Diametre 87 cm
Galleria Borghese, Roma, Itàlia
Atribuïda prèviament a Fra Bartolomeo. Després d'una neteja recent, la Galeria Borghese proposa l'atribució com una obra de joventut de Leonardo, basada en la presència d'una empremta digital similar a un que apareix a la Dama amb un ermini. No hi ha accés al resultat de la investigació.[9]
Maria Magdalena
Maria Magdalena
Recentment ha estat atribuïda a Leonardo per Carlo Pedretti. Amb anterioritat, es considerava que era una obra de Giampietrino, artista que havia pintat un cert nombre de magdalenes.[10] Esta atribución a Leonardo no es aceptada por algunos especialistas como, por ejemplo, Carlo Bertelli, ex director de la Galería Brera de Arte en Milán, que además de opinar que no es de Leonardo, cree que el tema podría ser una Lucrecia sin el cuchillo.[11]
Crist amb la Creu
Crist amb la Creu
c. 1500
Pintura a l'olí en plafó
Col·lecció privada
Atribuït prèviament per Sotheby's a Gian Francesco de Maineri.[12][13] Atribuït a Leonardo pel seu actual propietari.[12] Reconeixement basat en la similitud dels botxins de Crist als dibuixos realitzats per Rubens de la Batalla d'Anghiari. Segons la revista Forbes, l'expert en pintura de Leonardo, Carlo Pedretti va dir que: «sabia de tres quadres similars i que els quatre quadres, a la seva opinió, són probablement del treball dels ajudants del taller de Leonardo i potser fins i tot el propi mestre».

Obres perdudes

[modifica]
Fitxer Detalls Notes
Medusa
Una obra juvenil descrita per Giorgio Vasari.
L'Àngel de l'Anunciació
c. 1503
Aquesta pintura va ser descrita per Vasari. Un dibuix sobreviu entre els estudis per a la Batalla d'Anghiari (vegeu més avall), i una còpia existeix al Kunstmuseum Basel.[14]
Còpia de La batalla d'Anghiari, de Peter Paul Rubens
La batalla d'Anghiari
1505
Les restes del fresc de Leonardo s'han descobert al Salone dei Cinquecento (Sala dels Cinc-Cents) al Palazzo Vecchio, Florència.
  • Peter Paul Rubens, La batalla d'Anghiari. Guix negre, ploma i tinta, i pintada al damunt amb aquarel·la. 54,2 x 63,7 cm. Museu del Louvre, París.
Còpia de Leda i el cigne per Cesare Sesto
Leda i el cigne
1508
Existeixen nou còpies de les pintures, incloent:
  • Cesare Cesto. Leda and the Swan. Oli en fusta, 69,5 x 73,7 cm. Wilton House, Wiltshire, Regne Unit.
  • Anònim. Leda and the Swan. Tempera en fusta, 115 x 86 cm. Galleria Borghese, Roma, Itàlia

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 della Chiesa, Angela Ottino. The Complete Paintings of Leonardo da Vinci. Penguin, 1967. ISBN 0-1400-8649-8. 
  2. Nota. La Belle Ferroniere i Retrat d'un músic; aquestes atribucions són més clares que les de la darrera categoria d'acord amb Ottino della Chiesa.
  3. Giorgio Vasari. Lives of the Artists, 1568; Penguin Classics, traduït per George Bull, 1965. ISBN 0-14-044164-6
  4. Arasse, Daniel. Leonardo da Vinci. Konecky & Konecky, 1997. ISBN 1 56852 1987. 
  5. Luca Beltrami, Leonardo da Vinci e la Sala «delle asse» nel Castello di Milano Milà (1902) p. 24
  6. García, Ángeles. «Londres reúne el periodo más grandioso de Leonardo» (en castellà). Cultura. El País, 08-11-2011. [Consulta: 12 abril 2012].
  7. [1]
  8. «Arrests after da Vinci work found». , 04-10-2007.
  9. Arie, Sophie «Fingerprint puts Leonardo in the frame». The Guardian, 16-02-2005 [Consulta: 27 setembre 2007].
  10. «A lost Leonardo? Top art historian says maybe». Universal Leonardo. [Consulta: 27 setembre 2007].
  11. Bertelli, Carlo «Due allievi non fanno un Leonardo» (en italià). Il Corriere della Sera, 19-11-2005 [Consulta: 27 setembre 2007]. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine.
  12. 12,0 12,1 Stephane Fitch DaVinci's Fingerprints, 12.22.03 accessed 7 July 2009. Martin Kemp, l'expert en empremtes digitals de Leonardo, no havia examinat la pintura quan es va redactar l'article.
  13. A similar image, without the tormentors, is in the Hermitage Museum, St Petersburg. anglès&indexClass=PICTURE_EN&Query_Exp=%28WOA_AUTHOR+%3D%3D+%22Maineri%2C+Gian+Francesco%22%29&PID=GJ-286&numView=1&ID_NUM=1&thumbFile=%2Ftmplobs%2FAGTZ6GNRYP1E73GT6.jpg&embViewVer=last&comeFrom=browse&check=false&sorting=WOA_AUTHOR%5EWOA_NAME&thumbId=6&numResults=1&author=Maineri%2C%26%2332%3BGian%26%2332%3BFrancesco[Enllaç no actiu]
  14. Shearman, John. Only Connect...: Art and the Spectator in the Italian Renaissance. Oxford University Press, 1992, p. 33.