Office for Metropolitan Architecture
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | estudi d'arquitectura | ||||
Història | |||||
Creació | 1975 | ||||
Fundador | Rem Koolhaas, Madelon Vriesendorp, Elia Zenghelis i Zoe Zenghelis (en) | ||||
Localització dels arxius | |||||
Activitat | |||||
Obres destacables | |||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Altres | |||||
Premis
| |||||
Lloc web | oma.eu | ||||
L'Office for Metropolitan Architecture, també conegut com a l'OMA, és un despatx internacional que se centra en l'arquitectura, el disseny urbà i l'anàlisi cultural. És gestionat per set associats i té projectes a Europa, Àsia, l'Orient Pròxim, Nord-amèrica i Àfrica. La seu està situada a Rotterdam i hi ha oficines a Nova York, Pequín i Hong Kong. Va ser fundat el 1975 a Londres pels arquitectes Rem Koolhaas i Elia Zenghelis i els artistes visuals Madelon Vriesendorp i Zoe Zenghelis.
Des dels anys 80, l'Office for Metropolitan Architecture està activa en l'àmbit mundial. Uns dels primers projectes van ser el centre comercial i empresarial Euralille a la ciutat francesa de Lilla, la Villa Dall'Ava a París i el complex d'habitatges Nexus a la ciutat japonesa de Fukuoka. Van rebre molt de reconeixement per la Maison à Bordeaux, que va ser construïda per a un client amb discapacitat. Des del 2000, l'Office for Metropolitan Architecture és conegut a través del món per la col·laboració amb Prada, que va desembocar en l'equipament de Prada Epicenters a Nova York, Los Angeles i Xangai, el disseny de moltes desfilades de moda i el Prada Transformer a Seül, un objecte dinàmic que es pot transformar. Altres projectes coneguts són el Campus Center de l'Institut de Tecnologia d'Illinois a Chicago, la nova biblioteca central de Seattle, la sala de concerts Casa da Música a Porto[1] i la nova Ambaixada neerlandesa a Berlín, per la qual fou guardonat amb el Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 2005,[2] i probablement dels seus projectes més costosos i celebrats d'OMA han estat l'enorme edifici central de la China Central Television a Pequín i el nou edifici de la borsa de Shenzhen.
Referències
[modifica]- ↑ Sudjic, Deyan «'We got rid of the shoe box'». The Guardian, 10-04-2005.
- ↑ «Rem Koolhaas, Premio de Arquitectura Contemporánea UE 2005» (en castellà). Revista CIC, 21-07-2015. [Consulta: 27 abril 2024].