Olímpia (pel·lícula)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaOlímpia
Olympia
Bundesarchiv Bild 146-1988-106-29, Leni Riefenstahl bei Dreharbeiten.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Leni Riefenstahl
Protagonistes
Producció Leni Riefenstahl
Guió Leni Riefenstahl
Música Herbert Windt
Fotografia Paul Holzki, Wilfried Basse Tradueix, Hans Ertl, Walter Frentz, Hans Karl Gottschalk Tradueix, Richard Groschopp Tradueix, Willy Hameister, Walter Hege Tradueix, Albert Höcht Tradueix, Carl Junghans Tradueix, Sepp Ketterer, Gustav Lantschner Tradueix, Otto Lantschner Tradueix, Kurt Neubert Tradueix, Erich Nitzschmann Tradueix, Albert Oskar Schattmann Tradueix, Ernst Sorge Tradueix, Károly Vass Tradueix, Willy Otto Zielke, Andor von Barsy Tradueix, Heinz von Jaworsky Tradueix, Hugo von Kaweczynski Tradueix i Alexander von Lagorio Tradueix
Muntatge Leni Riefenstahl
Dades i xifres
País Alemanya
Data d'estrena 1938
Durada 201 a 220 min. segons les versions
Idioma original Alemany
Color en color
Temàtica
Basat en Jocs Olímpics d'estiu de 1936
Gènere Documental
Tema principal Jocs Olímpics
Lloc de la narració Berlín
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Olímpia (en alemany: Olympia; en francès: Les Dieux du stade) és una pel·lícula documental en dues parts rodada per Leni Riefenstahl el 1936 per als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 i publicada el 20 d'abril del 1938.

Orígens de la pel·lícula[modifica]

Ja autora del documental Triumph des Willens (1934), Hitler aprecia molt el treball estètic d'aquesta cineasta i li demana de dirigir una obra sobre els Jocs Olímpics que es farien a Berlín. Leni Riefenstahl, que ja havia fet Triumph des Willens, exigeix mitjans excepcionals per dirigir una obra innovadora. Hitler li dóna plens poders, fet que permet a la directora trobar angles inèdits, treballar amb alentiments i experimentar amb càmeres en moviment. L'equip de la pel·lícula va tenir un pressupost d'1,8 milions de Reichsmarks proporcionats enterament pel règim nazi, i comprenia més de 300 persones, de les quals 40 n'eren càmeres. Aquests últims treballen mesos abans de l'inici de les competicions per tal de dur a terme les tècniques inèdites, com la càmera catapulta per a les proves de salt, o la posada en escena de rails de travelling al llarg de les pistes d'atletisme.

La pel·lícula[modifica]

La primera part es titula Festa dels pobles (Fest der Völker) i la segona Festa de la bellesa (Fest der Schönheit). El muntatge va durar quinze mesos. Conservant menys del 10% de les imatges filmades al curs de dues setmanes de competicions, Riefenstahl accentua particularment l'estètica dels cossos.

Hi ha tres versions de la pel·lícula: en alemany, en anglès i en francès. Hi ha petites diferències de traducció entre les tres versions. A més, Riefenstahl retocà la seva pel·lícula després que s'hagués estrenat.

Estrena i rebuda de la pel·lícula[modifica]

La pel·lícula fou presentada el 20 d'abril del 1938, el dia de l'aniversari del Führer. Goebbels va quedar impressionat pel treball de Riefenstahl, i li donà una recompensa de 100.000 Reichsmarks que s'afegiren als 250.000 RMS rebuts inicialment.

La pel·lícula rep el Deutscher Filmpreis 1937/38, el premi suec Polar-Preis 1938, una medalla d'or del Comitè Olímpic Internacional el 1938 també, i un diploma olímpic el 1948 al Festival de Lausanne. Olímpia és també recompensada amb una Copa Mussolini al Festival de Venècia.

Hollywood, tanmateix, comença un boicot contra les pel·lícules de Leni Riefenstahl el 1939 a causa del seu posicionament a favor del règim nazi.

Després de la Segona Guerra Mundial, aquesta pel·lícula esdevé una Obra de propaganda del Tercer Reich. Mekas escriu el 1974: I vet aquí la meva última declaració a propòsit de les pel·lícules de Riefenstahl: si sou un idealista, hi veureu idealisme; si sou clàssic, veureu en aquestes pel·lícules una oda al classicisme; si sou un nazi, hi veureu nazisme".[1]

En les seves memòries, Riefenstahl precisa: He rodat Olympia com una celebració de tots els atletes i un record de la teoria de la superioritat de la raça ària.[2] L'atleta negre americà Jesse Owens està present a la pel·lícula, com tots els altres vencedors "no aris", però certs autors fan notar a propòsit d'Els déus de l'estadi: Mostren, amb un poder de seducció intemporal, l'ésser humà com una forma pura, definit per les seves actituds i els seus atributs identitaris, i no la seva capacitat per existir com a individu.[2]

Referències[modifica]

  1. (anglès) Fascinating Fascism per Susan Sontag al The New York Review of Books, el 6 d'abtil de 1975}}. Consultat el 10 d'abril del 2008.
  2. 2,0 2,1 coll., Les Jeux olympiques, París, L'Équipe, 2003, p.181

Enllaços externs[modifica]