Spirídon Luïs
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 gener 1873  Marussi (Regne de Grècia) | ||
| Mort | 26 març 1940 (67 anys) Marussi (Regne de Grècia) | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Atletisme i Jocs Olímpics | ||
| Ocupació | maratonià, agricultor, atleta, fondista, corredor | ||
| Nacionalitat esportiva | Grècia | ||
| Esport | atletisme | ||
| Disciplina esportiva | marató | ||
| Participà en | |||
| 1896 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 |
||
  
| |||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Jocs Olímpics | |||
| Atletisme | |||
|
Atenes 1896 | Marató | |
Spirídon Luïs (també Spiros Luïs, en grec: Σπυρίδων o Σπύρος Λούης) va nàixer a Marusi, prop d'Atenes, el 12 de gener de 1873[1] i va morir el 26 de març de 1940. Fou seleccionat per a competir als Jocs d'Atenes 1896 a la marató, prova instaurada en honor del missatger Fidipides.[2] Malgrat no ser un atleta preparat, Luïs va convertir-se en el primer guanyador olímpic d'una cursa que molt prompte es convertí en una de les reines d'aquest esport.
Biografia
[modifica]Spirídon Luïs va néixer en el sí d'una família pobre.[3] Quan va ser seleccionat per a competir a Atenes era pastor. Abans havia treballat com a paleta, aiguader, forner o carter. Després de la seva victòria va rebre tota mena de regals: menjar, roba i serveis de barberia debades per tot el que li restava de vida i fou considerat un heroi nacional.[4] No obstant això, Luïs va renunciar a tot i ja no va tornar a competir. Es va retirar al seu poble per tal de tornar a una vida normal.[5][6]
La marató d'Atenes
[modifica]Després de la classificació, no semblava que Luïs fos favorit davant d'atletes més reconeguts com el seu compatriota Kharílaos Vasilakos (guanyador de la prèvia)[7] o Teddy Flack, Arthur Blake i Albin Lermusiaux, guanyadors tots ells de medalles en Atenes en curses més curtes. Aquests tres darrers corredors van liderar la prova en un primer moment, però -després- l'experiència sobre el terreny dels grecs es va fer palesa. Al final, tots tres abandonaren. Luïs es col·locà líder a quatre quilòmetres del final i ja no va abandonar aquesta posició. Amb una diferència final de poc més de set minuts, Luïs va entrar en un Estadi Panathinaiko ple de gom a gom per a celebrar l'única victòria local en l'atletisme; a més a més, en la seva prova més carismàtica.[4][2]
Referències
[modifica]- ↑ Mallon, Bill; Heijmans, Jeroen. Historical Dictionary of the Olympic Movement. Scarecrow Press, 2011, p. 209. ISBN 9780810875227.
- ↑ 2,0 2,1 «Olympedia – Marathon, Men». [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ Frank Condron, I Olympiad : Athens 1896 (The Olympic Century Book 2), Warwick Press Inc., 2015, 166 p. ASIN B0186J4U34
- ↑ 4,0 4,1 «Olympedia – Spyros Louis». [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Local Hero Louis Earns Cult Status in Marathon» (en anglès). International Olympic Committee.
- ↑ Fennelly, Martin «Olympics 101». The Tampa Tribune, 11-06-1992, p. 32.
- ↑ «Today's Sports». Daily Sitka Sentinel, 10-03-1994, p. 7.
|
