Orde dels Hospitalers de Burgos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ordeHospitalers de Burgos
Hospital Del Rey UBU.JPG
Hospital del Rey, seu de l'orde, en l'actualitat, com a seu de la Universidad de Burgos
Tipus Orde militar hospitaler
Nom oficial Germans Hospitalers de Burgos
Hàbit Túnica i cogulla negres, amb l'escut de l'orde al pit
Objectiu Hospitalitat i assistència als pelegrins del Camí de Sant Jaume, protecció dels pelegrins al camí
Fundació 1212, Hospital del Rey (Burgos, Castella i Lleó) per Alfons VIII de Castella
Regla Regla de Sant Benet (s. V), amb els estatuts de l'Orde del Cister
Patrons Mare de Déu de la Barca
Supressió 1835
Primera fundació Hospital del Rey (Burgos), 1195
Fundacions destacades Hospital de Corcubión (Galícia)
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi ha hagut
Modifica les dades a Wikidata

Els Germans Hospitalers de Burgos foren un orde de cavallers i germans llecs de tipus militar hospitaler, dedicat a l'assistència hospitalària i la protecció dels pelegrins del Camí de Sant Jaume. Fundat el 1212 a Burgos, per Alfons VIII de Castella, desaparegué en 1835. L'orde depenia del Monestir de Santa María de Las Huelgas i seguia la mateixa regla benedictina cistercenca.

Història[modifica]

L'Orde dels Germans Hospitalers de Burgos fou creada en 1212 pel rei Alfons VIII de Castella. Molt devot de Sant Jaume el Major (ja havia fundat l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa, el rei volia que els germans de l'orde s'ocupessin de tenir cura i ajudar en albergs i hospitals els pelegrins que feien el Camí de Sant Jaume i fins a Finisterre, a més de defensar-los i protegir-los de lladres i altres perills mentre feien el camí. Per aquesta funció de protecció, es constituí com a orde militar hospitalera, prenent com a exemple l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. L'orde es posà sota l'advocació de la Mare de Déu de la Barca, pel miracle que havia tingut lloc a Nosa Señora da Barca (Muxía, Corunya).

Les cases de l'orde foren l'hospital de Burgos (l'Hospital del Rey, que havia estat fundat en 1195) i l'hospital de Corcubión (Finisterre, Galícia); tots dos eren albergs i hospitals on s'atenien malalts, pelegrins, i es donava menjar i allotjament a qualsevol necessitat. A més, hi havia patrulles de cavallers que vigilaven el camí. Els cavallers seguien la regla de l'Orde del Cister, i l'orde i l'hospital de Burgos estaven sota la jurisdicció de la comunitat de monges cistercenques de Santa María de las Huelgas i l'abadessa de Las Huelgas n'era la superior, tot i que un prior (des de 1247, comanador) era l'autoritat a l'hospital. Els encarregats de l'assistència solien ser germans llecs. Els cavallers, com els de Calatrava o Alcántara, havien de ser nobles, però no havien de fer vots eclesiàstics. No vivien en comunitat i només tenien l'obligació d'assistir a missa diàriament.

Els cavallers també els encarregats de protegir i atendre els pelegrins de la romeria de Nosa Señora da Barca (eren custodis del santuari), manifestació anual, molt concorreguda, on hi anaven malalts d'arreu, esperant guarir-se aquell dia. Cada malalt, en funció del seu mal, havia d'adreçar-se a una pedra diferent del santuari i fer-hi una acció determinada (per exemple, els malalts de ronyó havien de passar tres o més cops per sota la "pedra dos cadris", mentre que els posseïts havien de pujar a una pedra diferent).

En 1474, sota el govern de l'abadessa Urraca d'Orozco, els germans deixaren de tenir l'hàbit cistercenc i se secularitzaren, com ja havien fet els cavallers de l'Orde de Calatrava. Llavors començaren a usar com a distintiu l'escut amb la creu de Calatrava amb una torre de castell d'or sobre seu. Malgrat les protestes dels cavallers de Calatrava, en 1508 i 1516 els papes Juli II i Lleó X els confirmaren el permís fer usar-lo. Poc després, però, el bisbe d'Osma els obligà a tornar a l'hàbit cistercenc.

L'orde, limitada ja als germans llecs que feien l'assistència a l'hospital, desaparegué amb la desamortització de 1835.

Llegenda del miracle de la barca[modifica]

Un dia que l'apòstol Jaume el Major era a Galícia, es planyia a la platja de la dificultat que trobava en evangelitzar aquelles terres. Se li aparegué llavors la Mare de Déu, a sobre d'una barca de pedra que, no obstant això, surava sobre les aigües, i li digué que aquell lloc li seria consagrat i que aconseguiria de cristianitzar-lo. Quan desaparegué, la barca de pedra continuava allí. Seria aquesta barca la que, anys després, portaria miraculosament el cos del sant, per mar des de Jerusalem, on havia mort, a la costa gallega.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]