Vés al contingut

Obeix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:33, 3 feb 2010 amb l'última edició de Claudefa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaObeix
Imatge

Localització
Map
 42° 24′ N, 0° 54′ E / 42.4°N,0.9°E / 42.4; 0.9
Catalunya Catalunya
RegióAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Jussà
MunicipiLa Torre de Cabdella
Població humana
Població31 (2023) Modifica el valor a Wikidata
MalnomGallinaires
Geografia
Altitud1.227,9
Identificador descriptiu
Codi postal25511
Codi INE25227001300 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2522710013600 Modifica el valor a Wikidata

El poble d'Oveix, des de migdia

Oveix és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. És un dels tres pobles del Solà, juntament amb Astell i Guiró.

Està situat al sud-oest de l'antic municipi de la Torre de Cabdella, però en el terme actual del mateix nom queda a la zona central, al costat de ponent. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada que surt del quilòmetre 12,5 de la carretera L-503, 1,5 km. al nord de Molinos. Aquesta pista, plena de revolts, puja al poble d'Astell en poc més de 2,5 quilòmetres i continua cap a Oveix i Guiró. Al cap d'1,6 km. des d'Astell hi ha el trencall cap a Oveix (esquerra) i Guiró (dreta). Des del trencall fins a Oveix hi ha menys de 500 metres.

Portals del clos del poble
Portal de llevant Portal interior del poble Portal interior del poble

Dins del poble hi ha l'església parroquial romànica de Santa Maria d'Oveix. Prop del poble, a més, hi ha també l'ermita romànica de Sant Cristòfol d'Oveix, que és coneguda com a Sant Cristau.

Portal de ponent Església de Santa Maria

Etimologia

Documentat des del 834 a causa del monestir benedictí que hi hagué (domum Sti. Vicentii de Ovece, Joan Coromines (op. cit.) no dubta a atribuir aquest topònim a un origen basc: de obe i etxe, seria la casa dels pastors, tot i que també hi podria haver incidit l'arrel oi, amb el significat de rústic.

Història

L'origen del poble d'Oveix es troba lligat al castell d'aquest mateix nom, que encara constava el 1381 amb quatre focs. Se'n desconeix l'emplaçament.

El lloc d'Oveix pertanyia a la baronia de Bellera, des d'època medieval fins a l'extinció de les senyories, al segle XIX.

En el cens del Comte de Floridablanca, del 1787, Oveix presenta 90 habitants, dels quals 44 són homes i 46, dones. Aquest cens és molt precís: de solters, 25 homes i 27 dones; de casats, 15 de cada sexe, igual que de vidus: 4 i 4. Un dels 90 és capellà; 26, pagesos; 5, jornalers, i 3, criats. Els altres (dones i canalla) sumen 55.

Entre 1812 i el febrer del 1847 Oveix gaudí d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.

Obeix apareix en el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz (1845) de la manera següent: situat en una vall envoltada pel nord, sud i oest per un turó denominat Obach o de Obeix, està només exposat als vents de l'est. El clima és fred, propens a reumes. El formen 5 cases pobres, una font a l'entrada del poble i l'església parroquial. Hi ha en el terme l'ermita de Sant Cristau, una pedrera de guix i una mina sense explotar. El terreny és de secà i de qualitat mitjana. S'hi produïa blat, sègol, blat de moro, llegums, i s'hi criaven ovelles. vaques i mules. La caça era de perdius i conills. Formaven el poble 5 veïns (caps de família) i 59 ànimes (habitants).

Vers el 1910, Oveix tenia 25 edificis, amb 62 habitants, segons Ceferí Rocafort (op. cit.).

Oveix tenia el 1970 33 habitants, que havien quedat en 23 el 1981 i tornaven a ser 30 el 2005.

Festes i tradicions

Oveix és dels pobles que surten esmentats a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segles XIX. Deia, en el tros d'Oveix:

«

Puja cap a Santa Coloma
i no en troba sinó dos,
Castellvill i Castellnou
Bellanos i Vilancòs.
I passa a Oveix i Guiró
la digo, digo, digo,
i passa a Oveix i Guiró
i es menja la carn de moltó.

»
— Payrot, Cobles

Jaume Arnella, també dedica un esment a Oveix en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació. Després del fragment dedicat a la Plana de Mont-ros diu:

«

Astell, Oveix i Guiró,
els tres pobles del Solà,
i els tres pobles de la Coma:
Paüls, Mont-ros, Pobellà.

»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

I el Romanço... continua a la Torre de Cabdella.

Bibliografia

  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Oveix". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
  • BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell d'Oveix". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • COROMINES, Joan. "Oveix", a Onomasticon Cataloniae, VI, O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
  • ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.

Enllaços externs