Pablo d'Ors

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPablo d'Ors
Pablo d'Ors.jpg
Biografia
Naixement 1963 (55/56 anys)
Madrid
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Escriptor, sacerdot catòlic, crític literari i traductor
Gènere artístic Novel·la
Modifica les dades a Wikidata

Pablo d'Ors (Madrid, 1963) sacerdot cristià i escriptor espanyol, nét de l'escriptor Eugeni d'Ors. L'any 2000 publica els seus primers llibres, el recull de relats curts El estreno i la novel·la Las ideas puras.[1] El seu assaig Biografia del silenci ha estat un èxit editorial amb quinze edicions.[2]

Biografia[modifica]

Pablo d'Ors neix a Madrid, el 1963, en el si d'una família d'artistes. És nét de l'escriptor i filòsof català Eugeni d'Ors, fill d'una filòloga i un metge dibuixant. Format en un ambient cultural germànic, és deixeble del monjo i teòleg Elmar Salmann.

Graduat a Nova York, continua estudiant Filosofia i Teologia a Roma, Praga i a Viena (on s'especialitza en germanística). Es doctora el 1996[3] sota la direcció del seu mestre Elmar Salmann amb la tesi titulada Teopoética. Teología de la experiencia literaria. Ordenat sacerdot el 1991, és destinat a la missió claretiana d'Hondures, on desenvolupa tasques evangelitzadores i socials. De tornada a Espanya, compagina el treball pastoral, primer com coadjutor parroquial i després com a capellà universitari, amb la docència de professor de Dramaturgia i Estética Teológica en diversos centres superiors d'Espanya i de l'Argentina.

Pablo d'Ors, 2012

Comença la seva trajectòria d'escriptor a l'edat de quaranta-set anys essent finalista del premio Herralde. On ja utilitza el seu estil inconfusible entre còmic i líric, alhora que espiritual i sensorial.[4] Entre els anys 2001 i 2007 compagina l'escriptura amb la crítica literària en el suplement cultural del diari ABC. La novel·la Andanzas del impresor Zollinger és adaptada al teatre i representada a Itàlia el 2011 pel famós actor i director Roberto Abbiati. Totes les seves obres, emparentades principalment amb la literatura de Franz Kafka, Hermann Hesse i Milan Kundera, han tingut una excel·lent acollida per la crítica. El reconeixement del públic li arriba amb la seva "Trilogia del silenci", composta per El amigo del desierto (Anagrama, 2009), la lloada Biografía del silencio (Siruela, 2012), definit com un escrit el personal i condensat dietari assagístic[5] que va ser un autèntic fenomen editorial arribant a les vuit edicions en una mica més d'un any, i El olvido de sí (Pre-textos, 2013), un homenatge a Charles de Foucauld a qui considera el seu pare.

La seva tasca professional oferint assistència espiritual a l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid ha quedat reflectida a Sendino se muere (Fragmenta Editorial, 2012).[6]

És nomenat pel Vaticà nou conseller del Consell pontifici per a la Cultura el juliol del 2014, òrgan que fa les tasques equivalents d'un ministeri de cultura d'estat.[7][8]

Obra[modifica]

Novel·les[modifica]

Relats[modifica]

Assaig[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. L'estiu de "L"Oracle", Líquids. «El Silenci» (Audio) (en català), 2014. [Consulta: 28 juliol 2014].
  2. «Biografía del silencio». Siruela. [Consulta: 24 enero 2017].
  3. «Padrenuestro.net» (en castellà), 11-05-2012. [Consulta: 23 juliol 2014].
  4. .
  5. 5,0 5,1 IGNASI ARAGAY «Silenci, en aquest article es medita» (Digital). Diari Ara, 14-09-2013 [Consulta: 24 juliol 2014].
  6. Castells, Ada «Entrevista a Pablo d'Ors». El Punt Avui, 21-06-2012.
  7. Redacció «Radio Estel» (en català). , 03-07-2014 [Consulta: 23 juliol 2014].
  8. «El Vaticano nombra al español Pablo D'ors nuevo consejero del Pontifico Consejo de Cultura». , 01-07-2014 [Consulta: 28 juliol 2014].
  9. ALBERTO OJEDA «Pablo d'Ors» (web). El Mundo, 20-11-2012 [Consulta: 24 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo d'Ors Modifica l'enllaç a Wikidata