Palau Dou

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Palau Dou
Edifici d'habitatges c. St. Pere més baix, 29 (Barcelona) - 1.jpg
Dades bàsiques
Construït Segles XVII, XVIII, XIX
Característiques
Estil Barroc, neoclassicisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Sant Pere més Baix, 29

41° 23′ 13″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.387048°N,2.177176°E / 41.387048; 2.177176
Bé inventariat
Identificador IPAC: 41222
Modifica dades a Wikidata

El Palau Dou és una obra amb elements barrocs i neoclàssics de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de Ciutat Vella, el Palau Dou es troba en l'illa delimitada pels carrers Sant Pere Més Baix, Sant Pere Mitjà, Mare de Deu del Pilar i Arenes de Sant Pere. És un edifici entremitgeres, format per dues edificacions de diferent s èpoques que a finals de segle XX és va ampliar amb dues plantes més per convertir-lo en escola. L'edifici de planta rectangular consta de planta baixa i tres plantes pis a la banda de carrer i de dos plantes a la banda del pati. Disposa d'un pati central cobert de dimensions considerables que organitza funcionalment l'edifici. Al carrer Sant Pere Més Baix i al mig de la façana té el seu accés principal que connecta amb el vestíbul i el pati cobert. A la dreta del pati disposa de l'escala de l'edifici. La resta de la parcel·la està ocupada pel pati exterior de joc.[1]

La façana principal té una composició d'obertures en set eixos verticals no sempre coincidents amb les obertures de la planta baixa. La part de la dreta de la façana correspon a la construcció més antiga, datada del segle XVII i XVIII. Aquesta inclou dos vestigis gòtics, segurament del XV; la finestra coronella tapiada del primer pis, entre una finestra i un balcó barrocs i el portal d'arc adovellat dels baixos.[1]

La resta de la façana correspon a una construcció del segle XVIII amb balcons de llosana ceràmica i emmarcament de pedra.[1]

Sobre la planta baixa i primera de tota la façana, identificades per estar construïda amb carreus rejuntats es recolzen dues plantes de construcció recent que uniformitzen tota la parcel·la amb la seva retícula de finestres quadrades sense cap decoració però respectant els eixos verticals. El parament d'aquesta part alta de l'edifici contrasta amb la part inferior pel revestiment llis i de color granat.[1]

L'entrada actual al recinte es fa per una obertura arquitravada amb llinda metàl·lica i l'arc escarser que se situa adjacent ha estat anul·lat al convertir-lo en finestral.[1]

El pati o cel obert és tot ell original d'inicis del segle XIX i va ser construït segons projecte de Antonio Celles i Azcona. És un pati quadrat amb galeries d'arcs de mig punt i columnes i pilastres toscanes. Són destacables la base d'aquestes columnes que presenten una atípic pedestal amb unes fites de pedra a cada cantonada possiblement per evitar cops dels carruatges.[1]

La teulada és plana amb terrat del qual surt un àtic i el badalot prudencialment retirat de la façana.[1]

Queden pocs elements arquitectònics de les antigues construccions a excepció de les façanes al carrer Sant Pere Més Baix i les façanes interiors del cel obert.[1]

L'edifici té les seves parts més antigues d'estil barroc i la part reformada al segle XIX d'estil neoclassicista. Tots ells han estat molt modificats al llarg de diverses intervencions menors però sobretot la més profunda del 1989 que l'amplia i unifica tota la façana.[1]

Història[modifica]

? 1989: Projecte de reforma del Grup Escolar Cervantes. Arquitecte: Juan Antonio Zaragoza.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Palau Dou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Dou
  • «Palau Dou». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.