Palau Episcopal de la Seu d'Urgell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau episcopal  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Seu d'Urgell (Alt Urgell) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 15753 | |||
El Palau Episcopal de la Seu d'Urgell és la seu del Bisbat d'Urgell i, per tant, residència oficial del copríncep d'Andorra. Situada al pati del Palau, darrera el carrer dels Canonges, a la Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Es troba a l'est de la ciutat damunt una terrassa del riu Segre, a prop de la Catedral d'Urgell, el Museu Diocesà d'Urgell, l'església de Sant Miquel i al costat dels antics jutjats. L'última restauració i ampliació entre el 1973 i el 1975 per iniciativa del bisbe Joan Martí i Alanis, es va dur a terme amb motiu d'instal·lar-hi les oficines del bisbat, la Delegació Permanent d'Andorra i l'Arxiu Episcopal.[1]
Història
Antic en els seus orígens, reformat a la primera del segle XV i refet a la segona meitat del segle XIX per decisió dels bisbes Caixal i Casañas. Ha estat restaurat i ampliat entre el 1973 i el 1975 per iniciativa de l'actual prelat Joan Martí i Alanis. La restauració i ampliació de la catedral d'Urgell va ésser promoguda per Ot, bisbe i futur sant; la catedral és la mateixa actual, que fou acabada el 1182. La darrera dècada d'aqueixa centúria, la Seu sofrí l'embat de les forces del comte de Foix i d'Arnau de Castellbò, les quals, en penetrar-hi, cometeren excessos, així com també damnificaren la comarca. En altra ocasió, el 1396, el comte Mateu de Foix aconseguí apoderar-se de la Seu d'Urgell i la incendià i devastà. Són, els referits, no més que uns dels diversos episodis bèl·lics soferts per la Seu. Un autor ha escrit que pot dir-se que tots els moviments bèl·lics han tingut ressò en a Seu d'Urgell des e les guerres de JoanII fins a la de Successió.[2]
Descripció
Es un ampli edifici de tres pisos, que conserva a la façana principal finestres gòtiques, especialment treballades les del segons pis.[2]
Mare de Déu dels Dolors
La capella de la Mare de Déu dels Dolors, possiblement del segle XVI, era un magatzem on es guardaven els grups processionals de Setmana Santa. La construcció està adossada al Palau Episcopal. Està coberta amb volta de creuria. L'exterior era totalment arrebossat.[3]
Aquesta antiga església sense culte des de fa anys està en obres per acollir els fons dels arxius del Bisbat d'Urgell que actualment es troben a l'interior del Palau. Aquest edifici annex al Palau serà blindat i se n'habilitarà una sala per a conferències i exposicions.[4]
Referències
- ↑ «La Seu d'Urgell: Els monuments». GGCC. L'Enciclopèdia. [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Palau Episcopal». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ «Capella de la Mare de Déu dels Dolors». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ «S'inicien les obres d'un nou arxiu del Bisbat d'Urgell». Bisbat d'Urgell, 19-06-2009. [Consulta: 16 maig 2012].
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Episcopal de la Seu d'Urgell |