Palau Llar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Arquitecte | Josep Ausich i Mir | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pi, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42540 | |||
| Id. Barcelona | 695 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Comtat de Llar | |||
| Ocupant | Antoni de Barnola i Verdaguer | |||
El Palau Llar, també conegut com a Casa Barnola, és un edifici situat al carrer del Pi, 1 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]Segons la documentació notarial, el 1661 Joaquim de Gualbes va establir en emfiteusi la finca a Joan Baptista de Planella-Cruïiles i Vila,[3] senyor de Castellcir i marit de Maria Sala, segona baronessa de Granera, de qui heretaria el títol.[4] Fou succeït pel seu fill Pere de Planella i de Dusai i aquest pel seu fill Bonaventura de Planella i Teixidor, casat amb Maria Teresa de Llar i de Verthamon, tercera comtessa de Llar.[4][5] El 1773, aquesta va demanar permís per a reconstruir la finca,[6] obra encarregada a l'arquitecte i mestre de cases Josep Ausich i Mir[7][8][9] i el fuster Francesc Anglada.[10]
Va ser succeïda pel seu fill Francesc Gaietà de Planella i de Llar,[4][5] casat amb Maria Antònia de Fivaller i de Bru. El 1828, el seu fill Gaietà de Planella i de Fivaller va demanar permís per a convertir una finestra en porta.[11] Va morir el 1863[12] sense descendència i en el seu testament nomenà hereu dels béns vinculats dels Planella (entre ells el palau) a Gaietà d'Amat i d'Amat, baró de Maldà i de Maldanell.[13][14]
A finals del segle xix hi vivia l'advocat Antoni de Barnola i Verdaguer.[15][16]
Descripció
[modifica]És un edifici de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La planta baixa està ocupada per les Galeries Maldà. En aquest nivell s'obren cinc grans portes d'arc rebaixat motllurat, el central és l'entrada a la galeria i els laterals són botigues. El parament és de carreus de pedra. Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos longitudinals que les de la planta baixa. les del primer i segon pis són allindades i donen a balcons individuals amb barana de ferro forjat i rajoles. El parament està decorat amb grans esgrafiats amb garlandes, marcs d'obertures, sanefes, bustos i gerros sobre pedestals molt ornamentals, etc.[1]
Corona la façana un fris on se situen les obertures de forma oval de les golfes, entre les quals hi ha esgrafiats, i una cornisa de gran voladís.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Casa Barnola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa Barnola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Pere Pau Vives, 16-05-1661.
- 1 2 3 Campoy Collado, Gloria. Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Marge Books, 2024, p. 124.
- 1 2 Rovira i Gómez, 2015, p. 268.
- ↑ «Maria Teresa Planella. Comtessa de Llar. Pi. Reedificar el frontis de la casa». C.XIV Obreria C-3/1773-4. AHCB, 12-01-1773.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/41, f. 196v-197v, 08-07-1774.
- ↑ Laplana, 1978, p. 171.
- ↑ AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, manual 1.035/24, f. 263v-265, 12-08-1774.
- ↑ AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, manual 1.035/24, f. 265v-268, 12-08-1774.
- ↑ «Gaietà de Planella i de Fivaller. Comte de Llar. Pi 13. Casa. Convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-134/1828-091. AMCB, 05-05-1828.
- ↑ Diario de Barcelona, 10-11-1863, p. 10218.
- ↑ AHPB, notari Joan Llopart, manual 1.311/10, f. 595-608v, 14-11-1863.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 405.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 222.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1897, p. 941.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Laplana, Josep de Calassanç. L'Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el seu patrimoni artístic i monumental. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1978. ISBN 84-7202-281-1.
- Rovira i Gómez, Salvador-J. «Els senyorius laics del Camp de Tarragona (segle xviii)». Butlleti Arqueològic, núms. 36-37, 2015, p. 263-269.