Palau Mercaders

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau Mercaders
Palau c. Mercaders, 42.jpg
Dades
Tipus palau
Característiques
Estil arquitectònic Barroc
Ubicació geogràfica
Localització C. Mercaders, 42 - pl. Beates, 2
 41° 23′ 10″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.386057°N,2.176829°E / 41.386057; 2.176829Coord.: 41° 23′ 10″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.386057°N,2.176829°E / 41.386057; 2.176829
BCIL
Identificador IPAC: 41189
Modifica les dades a Wikidata

El Palau Mercaders és un palau ubicat al número 42 del carrer Mercaders de Barcelona.[1] La zona de la finca, que ocupa l'immoble del carrer dels Mercaders, núm. 42 ocupa una superfície màxima d’uns 575 m2.[2] Des del 2009, l'edifici allotja el Cercle Artístic de Sant Lluc. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

El palau Mercaders emplaçat al carrer Mercaders 42 del districte de Ciutat Vella, es localitza en una illa de cases rectangular delimitada pels carrers Mercaders, Beates, Sant Pere més Baix, Freixures, l'avinguda Cambó i la plaça Beates.[3] L'edifici núm.42 del carrer Mercaders (Palau Mercaders), presenta una planta irregular tant en el ras de la planta baixa com en la planta pis. Aquesta peculiar fisonomia és resultat, d'una banda, de la seva relació física amb la finca núm. 2 del carrer de les Beates, actualment anomenada la Casa dels Entremesos; són i eren majoritàriament la mateixa propietat. Per altra banda, és fruit també d'un procés de segregació parcel·lària del seu costat més meridional.[2]

En origen era una casa benestant que tot i els seus orígens anteriors al segle XVII - XVIII fou en aquest període quan la finca va configurar la fisonomia actual. Actualment és la seu del Cercle Artístic de Sant Lluc.[3] Encara que actualment la finca on es troba emplaçat és resultat de l'annexió de diversos edificis, l'edifici té personalitat pròpia tot i que originalment era més gran i continuava per un tram del carrer Beates (actualment ocupat per un casalot del segle XVIII).[3]

L'edifici s'estructura en alçat de planta baixa, planta noble i dos pisos, presentant dos façanes exteriors afrontades al carrer Mercaders i a la plaça Beates. Les dues tenen tot el parament de carreus, amb finestres enreixades a la planta baixa, balcons amb voladís tancats per baranes de ferro forjat a la primera planta i de nou finestres a la planta superior. Els balcons són de llosana de pedra motllurada i s'emmarquen amb carreus i una gran llinda. També és de pedra la cantonera, lleugerament arrodonida.[3]

La planta baixa s'obre per una amplia porta escarsera per a carruatges tancada per una porta de ferro. Aquesta dona pas a un vestíbul rectangular que per mitjà d'un ampli arc escarser que accedeix al patí central on es troben diverses dependències. També en aquest pati comença una escala amb un primer tram orientat al nord i un segon a l'oest, que permet accedir a la planta noble. Aquesta escala està coberta amb un pòrtic d'arcs rampants sobre columnes toscanes de capitells i bases paral·leles a la barana ascendent. Sobrepassant aquesta planta noble, i a la mateixa alçada, es pot accedir a un pati interior[3]

Història[modifica]

Pati

L'any 2005 es va fer un estudi històric de la finca previ a la rehabilitació de l'edifici. Aquest estudi va poder revelar gràcies a l'anàlisi de les fonts que la finca completa assoleix les seves dimensions actuals mitjançant la unificació de tres propietats al segle XVIII. Entre els anys 1788 i 1796, es van realitzar reformes (reorganització de les obertures, addició d'un pis, etc.). En el marc d'aquest estudi també es van realitzar cales muràries que advertien de la presència d'arcs i murs baix-medievals a la planta baixa (segle XIII), així com d'altres vestigis parietals que ratifiquen una primera unificació estructural vers el segle XVI. Com a elements arquitectònics singulars amb valor patrimonial es van observar les obertures de les façanes (algunes amb testera i brancals de pedra Montjuïc), el pati central dels segles XVII i XVIII, els forjats de fusta de la planta baixa i primer pis (segles XVII i XVIII), el mirador o torratxa (segles XVII i XVIII) i la decoració neoclàssica (fins i tot eclèctica) dels sostres del primer pis (segle XIX).[3][2]

En el mateix procés de rehabilitació es va realitzar una excavació arqueològica preventiva. Es varen excavar i documentar un seguit d'estructures i elements arqueològics que junt amb l'estudi dels paraments conservats indicaren una ocupació del indret en època alt medieval (s. X-XII), baixmedieval (s. XIII-XVI), passant per època moderna (s. XVII-XVIII), fins època contemporània, amb la projecció de l'actual Palau Mercaders (finals segle XVIII-XIX). Les restes arqueològiques documentades es varen localitzar durant els rebaixos mecànics del pati interior sobreelevat. En la resta de la planta baixa de l'edifici tan sols es varen realitzar controls puntuals de rases i forats per a fonamentacions i sistemes de desaigües, però no es varen obtenir resultats positius quant a la troballa de restes arqueològiques.[3]

L’arquitecte encarregat del projecte de construcció plantejà la presència d’un ampli jardí elevat a l’alçària del pis principal que només tenia accés des de la banda més occidental de la propietat, i que en aquell moment ocupava tant l’edifici de Palau Mercaders com el de Beates. Aquesta organització interior representà que el costat més oriental no tingués accés a cota a l’esmentat jardí elevat. Aquesta configuració arquitectònica es mantingué pràcticament sense canvis des de la seva construcció a la fi del segle XVII fins a mitjan segle XIX, moment en el qual una part del pati posterior de l’edifici fou coberta.[4]

Referències[modifica]

  1. Aquesta finca, es correspon amb la Referència Cadastral 1221505DF3812A, p178 i està integrada en la finca 005, de l’illa 0141510, del plànol parcel·lari de la ciutat de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Palau Mercaders». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Palau Mercaders». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  4. «Palau Mercaders». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

  • BALCELLS ALEGRE, M.J. (COORD.), 2010. “ Carrer de Mercaders, 42”, Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2008, MuHBa, Institut de Cultura,Ajuntament de Barcelona, p. 79.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Mercaders
  • «Palau Mercaders». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.