Palau Requesens

Infotaula edifici Palau Requesens
Dades
Tipus	Palau
Part de	Muralla romana de Barcelona
Construcció	segle XIII segle XIV
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Bisbe Caçador, 3 i Sotstinent Navarro, 4-6
41° 23′ N, 2° 11′ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	27-MH
Codi BIC	RI-51-0004173
Id. IPAC	31
Id. Barcelona	145
Activitat
Gestor/operador	Departament de Cultura
Ocupant	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

El Palau Requesens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Barcelona. Situat al vora l'església de Sant Just, al barri Gòtic, el Palau Requesens, dit també de la Comtessa de Palamós, havia estat el palau privat més gran de la Barcelona medieval. Avui és seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Després de la restauració del 1970, el palau allotja la Galeria de Catalans Il·lustres.

Descripció

L'edifici fou bastit el segle xiii, però tal com ha arribat als nostres dies és bàsicament una construcció gòtica, amb reformes posteriors. Assentat sobre la muralla romana, un arc de mig punt uneix dues torres de la muralla per tal de donar consistència al nou edifici. La torre del sector sud pertany ja a un altre edifici, mentre que la de tramuntana, sobreelevada en aquella època o potser una mica abans, forma part de les dependències del Palau Requesens. Més al nord, un altre sector de muralla veia els seus murs perforats per altres dependències de l'edifici, bastides sobre un gran arc apuntat que arrenca del nivell del terra. Aquesta façana ha estat refeta, segurament, el segle xvi o XVII. L'únic accés al Palau es fa per una porta amb llinda, resultat de les reformes del segle xvii, al final del carrer del Bisbe Caçador. S'entra en un pati gòtic on també s'endevinen reformes del segle xvii, amb l'escala d'accés a la planta noble, i presidit per l'esvelta torre de la muralla, d'origen romà amb afegits posteriors. El palau pròpiament dit queda al costat esquerre del pati, entre la muralla i el Palau Moixó o dels Marquesos de Sant Mori. Un arc de mig punt, sota l'escala, dona accés a una sala que hom anomena el Tinellet per la seva similitud amb el Saló del Tinell, per bé que en aquest cas té, a més, una nau petita a cada costat. Per l'escala, descoberta, hom arriba a la planta noble, on hi ha una llotja gòtica que té dos sectors, en angle, de tres arcs apuntats cada un, sobre fines columnes. Diverses finestres geminades i trífores gòtiques s'obren als murs del pati. Sobre el mur que pertany a la muralla s'afegí una llotja, amb columnes prismàtiques i sostre volat de fusta, fruit de la darrera restauració, moment en què també s'hi devien afegir algunes de les finestres esmentades.

Finestra geminada al pati del palau

La planta noble estatja el saló de sessions, la sala d'actes i el despatx del president de l'Acadèmia, situat a l'interior de la torre romana. A l'extrem nord d'aquesta planta trobem un pati amb arbres, un estany al centre i una arqueria de dos pisos al fons, dins d'un estil neoclàssic de regust romàntic.

La resta de dependències d'aquest pis o del superior estan adaptades a les necessitats actuals.

Intervencions arqueològiques

Davant dels resultats obtinguts amb el sondeig fet el 1960 al pati del Palau Requesens es va plantejar una segona actuació. Aquesta tenia com a objectiu esbrinar la relació del mur localitzat en el primer sondeig amb les restes de la muralla, la qual delimitava l'edifici per la zona nord-est. En un principi es volia realitzar una excavació estratigràfica, però es va haver de renunciar a aquest propòsit i es va practicar una rasa perpendicular a la muralla, seguint el traçat del mur descobert, amb una fondària determinada pel subsòl geològic. Aquesta rasa va ocupar tota l'amplada del pati des de la muralla fins al vestíbul de la casa, on es va optar per excavar la rasa per sota, a modus de túnel fins al fons del carrer sense sortida. No obstant es va haver d'abandonar i tapar el sondeig en la zona del carrer, i es van centrar l'excavació a tots dos costats del mur al sector més proper a la muralla. Es pretenia realitzar una excavació en extensió, seguint els nivells estratigràfics que s'anaven documentant en el tall de la rasa. Però es va haver de descartar aquest propòsit perquè els arcs que limitaven el costat sud-est del pati tenia molt poca fonamentació i resultava perillós descalçar-los. El mur es va documentar en una llargada d'uns 11 m. No es va localitzar cap obertura en l'alçat conservat que era de més d'un metre sense comptar els fonaments. El seu parament estava definit per trams d'uns 1,90 m. de longitud de maçoneria de pedra poc regular, encara que més o menys escairades i alineades, lligat amb morter de calç. Entre cada tram es disposava verticalment uns carreus paral·lelepípedes tallats en pedres de Montjuïc. Els fonaments estaven conformats per una banqueta que sobresortia uns 10 o 15 cm. i per tres fileres de carreus regulars amb una alçada de 50 cm. Els carreus verticals no sobrepassaven la banqueta i es van localitzar restes d'enlluït groller per ambdues bandes. No es va observar cap resta de pis o paviment d'un possible carrer que discorregués paral·lel a la muralla. Possiblement, amb la construcció del mur perpendicular es van destruir els vestigis de la via. Aquest mur era posterior al tram de muralla romana, al qual es va adossar. Aquí, el llenç de la construcció defensiva presentava una filades inferiors desiguals adaptades a la irregularitat del terreny. Per damunt continuava el parament de carreus fins a unes 23 filades, a partir del qual la muralla ja no es conservava en tan bon estat. A aquesta alçada se li adossava el mur perpendicular. A l'alçada del sòl, les refeccions fetes al mur eren tan abundants que pràcticament no quedaven carreus antics, i fins i tot alguns que quedaven tenien les juntes lligades amb morter de pòrtland.

Torre de la muralla romana on s'assenta el palau

Cal destacar la presència d'una claveguera romana que creua el pati del Palau Requesens. Se suposa que aquesta claveguera s'uneix amb una altra ubicada al subsòl de l'edifici de l'Arxiu Administratiu, a partir d'on creua la muralla i desguassa a l'exterior de la ciutat romana. A tall de conclusió, es va apuntar la següent seqüència cronològica:

• El vestigi més antic estava constituït per la muralla. Per la seva construcció es va excavar una rasa d'uns 50 cm de fondària. Dins es va col·locar les pedres irregulars de cimentació. Per damunt continuava el parament de carreus amb les juntes lligades amb morter, que era la part visibles de l'obra.
• Més tard, es va construir un edifici del qual només es conservava el mur descrit que s'adossava a la muralla. En aquest moment, el terreny va quedar sobrealçat uns 80 cm. per damunt del nivell que hi havia quan es va iniciar la construcció de la muralla.
• El mur de l'edifici es va considerar que havia estat enderrocat intencionadament, ja que s'havia mantingut fins a l'alçada exacta dels carreus verticals inferiors de les cadenes de grans pedres que el reforçaven. Això es va considerar que hauria passat cap a l'any 1000, després de la destrucció d'Almansur, que va comportar un replanteig urbà, amb l'enderroc de certs elements i l'anivellació intencionada del terreny. En aquest moment, el nivell del sòl quedaria fixat a 1 m. per damunt del nivell de construcció de la muralla.
• Després es va documentar un període de dos segles sense construccions, però es van realitzar algunes sitges de gran fondària.
• Més tard en aquesta zona es van anar succeint les diverses construccions des d'època medieval fins al segle xix.

Referències

• «Palau Requesens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Requesens

• «Palau Requesens». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Requesens -- Comtessa de Palamós