Pangolí malai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pangolí malai
Pangolin borneo.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Pholidota
Família: Manidae
Gènere: Manis
Espècie: M. javanica
Nom binomial
Manis javanica
Desmarest, 1822
Sunda Pangolin area.png

El pangolí malai (Manis javanica) és un mamífer del gènere Manis que habita el sud-est asiàtic, principalment Tailàndia, Indonèsia, les Filipines, Vietnam, Laos, Cambodja, Malàisia i Singapur. Viu en una gran varietat d’ecosistemes però tots ells poblats, ja que passa la major part del temps enfilat als arbres. Aquest animal es troba en greu perill d’extinció degut a la caça furtiva, que aprofita la seva carn i escames per comerciar de manera il·legal, principalment a la Xina.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La seva longitud oscil·la entre els 79-88cm, incloent la cua, tot i que els mascles solen ser més llargs que les femelles. El seu pes pot arribar als 10kg i presenten una simetria bilateral molt clara. Estan recoberts per escames angulars que es sobreposen des de la part superior dels orificis nasals fins la punta de la cua. Les de l’esquena i els costats són de color marró groguenc i molt dures. El ventre i la cara estan recoberts únicament per pèls blanquinosos o castanys, considerant-se aquesta zona tova i, per tant, vulnerable als depredadors. Els individus tenen un crani cònic amb ulls petits protegits per gruixudes parpelles (visió deficient). El nas és allargat i carnós, les orelles externes estan poc desenvolupades i la cavitat bucal conté una llengua extremadament llarga (es pot arribar a estendre 25cm) i prima i sense dents. Aquesta conté un pigment adhesiu que permet a l’animal capturar formigues i termites.[3][4]

El pangolí malai es reprodueix un cop a l’any, amb una gestació d’uns 130 dies de duració i una descendència d’entre una o dues cries. Aquestes solen estar acompanyades pels seus progenitors durant els primers tres mesos de vida. A partir d’aquest temps són capaços de viure sols (en ocasions en parelles), amb una actitud tímida i amb una major activitat nocturna.[5]

Els seus principals depredadors són els l’humà, el tigre, la pantera nebulosa i, en menor proporció, la boa. Per defensar-se d’aquests adopten una posició d’enrotllament sobre ells mateixos, exposant les parts dures a l’exterior i preservant les toves per evitar lesions que puguin provocar la mort.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es distribueix per diversos ecosistemes, principalment boscos, àmplies sabanes i àrees poblades amb arbustos o matolls gruixuts. Sovint s’han trobat exemplars en zones de cultiu com jardins i plantacions. Tot i ser animals amb unes excel·lents qualitats per excavar túnels soterranis, aquest no és el seu hàbitat principal, ja que també són àgils trepadors. Això els permet enfilar-se pels arbres amb molta estabilitat per defensar-se dels depredadors, cercar aliments i inclús passar-hi hores en repòs.

També s’ha observat certa activitat aquàtica, malgrat no ser bons nedadors.  

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Són uns animals insectívors. La seva alimentació es basa en la ingesta de formigues i termites, les quals localitza pel seu potent sentit de l’olfacte. Amb l’ajuda de les urpes és capaç de fer forats sota terra per trobar aquests insectes. Es calcula que ingereix unes 200.000 formigues al dia (uns 70 milions anualment) i, per tant, el rol més important que exerceixen en els ecosistemes que habiten ve donat pel control de les poblacions d’insectes.

Esperança de vida[modifica | modifica el codi]

No s’han pogut fer estudis a llarg termini d’aquests animals degut als seus hàbits nocturns i el baix nombre d’individus. A més, és molt complex mantenir aquests animals en captivitat. Per tant, és molt difícil recollir informació sobre la mitjana de vida d’aquesta espècie.

Tot i això, es va observar que un individu d’una espècie del mateix gènere (Manis crassicaudata) va ser capaç de sobreviure 20 anys en captivitat. 

Genoma[modifica | modifica el codi]

El genoma de Manis javanica té una longitud de 2.5 gigabases (Gpb) i s’han identificat 23.446 gens que codifiquen per proteïnes.[6]

Relació amb els humans[modifica | modifica el codi]

No s’han descrit casos de conductes agressives cap humans. L’absència de dents no els permet fer mossegades de gravetat.

L’interès econòmic per aquests animals es dóna principalment per la seva pell, escates i carn. També els indígenes de les àrees on habita s’alimenten de la carn d’aquest animal. Alguns països asiàtics utilitzen les seves escames amb finalitats medicinals.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pangolí malai Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. . Manis javanica. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 07-10-08.
  2. «Manis javanica (Malayan Pangolin, Sunda Pangolin)». www.iucnredlist.org. [Consulta: 30 novembre 2016].
  3. Nowak, R «Walker's Mammals of the World, Sixth Edition». The Johns Hopkins University Press.
  4. Corbet, G «Mammals of the Indomalayan region». Oxford: Natural History Museum, London and Oxford University Press., 1992.
  5. Medway, L «The Wild Mammals of Malaya». London: Oxford University Press, 1969.
  6. Choo, Siew Woh; Rayko, Mike; Tan, Tze King; Hari, Ranjeev; Komissarov, Aleksey «Pangolin genomes and the evolution of mammalian scales and immunity» (en en). Genome Research, 26, 10, 01-10-2016, pàg. 1312–1322. DOI: 10.1101/gr.203521.115. ISSN: 1088-9051. PMC: 5052048. PMID: 27510566.